Junts negociarà els pressupostos de l'Estat a canvi de 50.000 milions en infraestructures

BarcelonaDesprés del pacte per la delegació de les competències d'immigració entre el PSOE i Junts, el terreny s'havia adobat per a negociacions futures entre els juntaires i el govern espanyol. Però aquest dilluns el partit de Carles Puigdemont ha avisat quina era la contrapartida que demana per asseure's a negociar els pressupostos generals de l'Estat (que no vol dir aprovar-los): el retorn del deute històric en infraestructures. "Junts no negociarà els pressupostos generals de l'Estat fins que pagui tot el deute pendent en infraestructures: 50.000 milions d'euros", ha anunciat el portaveu de la formació, Josep Rius, en una roda de premsa posterior a la permanent d'aquest dilluns. "Per això no hem aprovat els pressupostos i no els negociarem fins que no paguin el que ens deuen", ha afegit, criticant els nombrosos "incompliments". De fet, fonts de Junts en privat veuen molt difícil que puguin acordar els pressupostos d'enguany.

"Hem de dir «fins aquí»", ha etzibat Rius, que ha recalcat que la formació ha fixat aquesta condició sine qua non per començar a abordar la negociació dels pròxims comptes estatal. La xifra de 50.000 milions que Junts reclama es basa en els incompliments dels darrers anys a Catalunya, és a dir, la diferència entre el que s'havia pressupostat en infraestructures i el que s'acaba executant. Un exemple que posen és que el 2023 es va executar el 45% del previst a Catalunya, mentre que a Madrid el percentatge va ser del 165%. En tot cas, va ser la comissió d'estudi sobre el deute històric del Parlament la que va concloure el novembre del 2023 que l'Estat devia a Catalunya 50.900 milions a causa de la manca d'execució de les inversions en infraestructures previstes respecte al que s'havia pressupostat les darreres dècades.

I és aquesta la xifra a la qual s'aferra Junts per començar a negociar, si bé és conscient que la mateixa cambra catalana elevava a 456.000 milions d'euros el total del deute històric, perquè en aquesta xifra afegien el dèficit fiscal. De fet, els 50.900 milions que reclama Junts per a les arques de la Generalitat van ser calculats per la Cambra de Comerç de Barcelona el juny del 2023 i posava un horitzó d'inversió addicional fins al 2040 per revertir el dèficit, cosa que representava 3.000 milions addicionals cada any.

Fórmula oberta

Amb la proposta llançada per Junts, ara caldrà veure si el PSOE s'avé a negociar-hi i la fórmula que es podria fer servir. Després de la condonació parcial del FLA assignada a Catalunya, un dels dubtes que planen és el mecanisme que podria servir perquè aquests 50.900 milions poguessin repercutir en les infraestructures catalanes. Les converses pels pressupostos són el gran repte de l'executiu estatal després que el 2024 haguessin de prorrogar. A hores d'ara, segons Rius, no hi ha cap negociació sobre la qüestió que marcarà l'any del president espanyol, Pedro Sánchez. Precisament, després d'assolir el pacte per delegar les competències d'immigració, Rius ha remarcat que "la relació amb el govern espanyol continua com sempre", partint d'una "situació de desconfiança" i apel·lant a les negociacions "peça a peça a mesura que compleixin els acords".

En aquesta matèria, ha volgut criticar tant la posició de Podem com la del PP i Vox: "S'han rebut diverses consideracions des de l'extrema esquerra i des de l'extrema dreta; això vol dir que la posició que hem mantingut és centrada i va en la via de solucions", ha reblat. Un altre escenari en què ha obert la via de negociació amb l'executiu espanyol és en la política de defensa per "reaccionar davant el desafiament del president Trump" i "reforçar la política de defensa i seguretat". A l'espera de la proposta que els faci Sánchez aquest dijous, ha recalcat que és un afer que "s'ha de fer bé", però que "no pot anar a costa dels serveis públics".