456.000 M€: el "deute històric" de l'Estat amb Catalunya, segons el Parlament

BarcelonaEl Parlament de Catalunya xifrarà en 456.000 milions d'euros el "deute històric" que manté l'Estat amb la Generalitat. Aquest deute es desglossa en 375.000 milions corresponents a partides socials –derivat en gran mesura del dèficit que pateix anualment Catalunya pel sistema de finançament autonòmic–, uns gairebé 51.000 milions en inversions no executades en infraestructures i uns 30.000 milions pel fet que la població catalana contribueix més a la Seguretat Social del que acaba rebent en pensions.

Aquest és el punt principal de les conclusions que previsiblement aprovarà dilluns la comissió d'estudi sobre el deute històric de la cambra catalana. El document de conclusions ha sigut presentat per Junts i ERC i previsiblement rebrà el vistiplau de la majoria amb els vots d'aquests dos partits i la CUP. Les conclusions d'altres partits, doncs, no tindran prou suport per prosperar. Una vegada les conclusions estiguin aprovades, es podran debatre al ple, però sense cap altra votació.

Les xifres que presenta el document són en part conegudes, tot i que hi ha dades –especialment les relacionades amb la Seguretat Social– que no acostumen a formar part del debat polític o públic sobre la relació econòmica entre Catalunya i l'Estat. En aquest sentit, en deu anys la diferència entre les prestacions rebudes i les aportacions de la població catalana ha sigut de 8.200 milions d'euros, que el document aproxima a 30.000 milions en els últims quaranta anys. "Catalunya té menys atur que la resta de l’Estat i uns salaris més alts", recorda el text, per la qual cosa el que recapta la Seguretat Social per català és superior a la mitjana espanyola.

Pel que fa als 375.000 milions de partides socials, són sobretot el dèficit que provoca el sistema de finançament autonòmic cada any. Aquest sistema és el que garanteix el finançament de la Generalitat i els governs d'altres comunitats: el govern espanyol recapta els impostos i transfereix a cada autonomia el que li correspon. Segons aquest sistema –que s'hauria d'haver renovat fa més de deu anys–, Catalunya és el segon territori que més aporta, però el desè que més rep, cosa que limita els recursos de la Generalitat per a polítiques com l'educació, la salut o la dependència, que representen bona part de la seva despesa.

Els 51.000 milions restants corresponen a la part d'infraestructures que l'Estat ha anat deixant pendents en les últimes dècades. És a dir, els pressupostos del govern espanyol acostumen a deixar sense executar una part important de les inversions que preveuen a Catalunya (segons càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona, un 40% del total de mitjana), una part molt gran són construcció, renovació i manteniment d'equipaments com ara vies de tren, carreteres, ports i aeroports.

Possibles "compensacions"

El Parlament proposarà solucions per compensar aquest deute històric, a banda de reformar el sistema de finançament autonòmic per evitar que una part d'aquest deute continuï creixent. "Un nou model de finançament, mentre no siguem un Estat independent, podria corregir les disfuncions de l'actual model de la seva aplicació en endavant", apunta el text, però hi afegeix que "per aquest motiu també cal acompanyar-ho de correccions prèvies".

Entre aquestes, hi ha la "cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat", que les conclusions diuen que està "provocat només per les distorsions del model de finançament actual". Aquest deute correspon al que el Govern català acumula amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), el mecanisme que té l'Estat per finançar les autonomies que, com Catalunya, no poden emetre bons al mercat.

En total, el deute amb el FLA és de 71.800 milions, dels quals el recent pacte entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez preveu condonar-ne uns 15.000 milions, cosa que també estalviaria a la Generalitat uns 1.300 milions en pagaments futurs d'interessos. El document del Parlament, però, parla de reduir tot aquest deute a zero. Les conclusions també mencionen la necessitat de transferir a l'Agència Tributària de Catalunya "les competències íntegres" que ara té l'Agència Tributària espanyola.

Així mateix, el text insisteix que "cal exigir el pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut pendent de liquidar". Aquesta disposició marcava una compensació a la Generalitat de més de 4.100 milions d'euros entre el 2008 i el 2013 per la manca d'inversions que havia rebut Catalunya per part de l'Estat, però la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va marcar que es tractava d'un compromís polític, però no legal, per la qual cosa el govern espanyol no tenia cap obligació de complir-la. Això va permetre als executius de Mariano Rajoy ignorar-la, fins que l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència del govern va reactivar-ne, en part, els pagaments. Fins ara, doncs, l'Estat encara deu quasi 3.000 milions corresponents a aquest apartat de l'Estatut.

Finalment, el Parlament reclamarà el pagament de tota la inversió pressupostada pel govern espanyol a Catalunya que va quedar sense executar entre el 2014 i el 2023, una compensació "per l'infrafinançament estructural en l'àmbit de la sanitat" i la cessió de l'Estat al Govern català del 19% dels fons Next Generation de la Unió Europea per lluitar contra els efectes econòmics de la pandèmia. Aquesta última xifra representaria uns 33.800 milions d'euros dels 178.300 milions que pot arribar a rebre Espanya de la UE, entre préstecs i transferències directes, entre el 2021 i el 2026.