Junts obre el debat sobre si cal (o no) treballar menys

BarcelonaDes que Junts és decisiu a Madrid, l’empresariat s’ha reconciliat amb l’exili i desfila habitualment per Waterloo per reunir-se amb l’expresident Carles Puigdemont. Més enllà de Foment –Josep Sánchez Llibre hi va amb freqüència–, hi han passat Cecot, Fecavem, UPM o el Consell de Gremis de Catalunya, a més de Femcat, una fundació dedicada a fer lobi pel teixit empresarial català. Just aquest divendres Pimec va visitar Waterloo i Jordi Turull, Míriam Nogueras i Albert Batet mantenen contactes bilaterals també amb tota la patronal. L’objectiu a curt termini d'aquesta interlocució era frenar la reducció de jornada impulsada per la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, un posicionament que fins ara els havia comprat Puigdemont.

Ara bé, arriba l’hora de la veritat. La mateixa Díaz va anunciar que el pròxim dimarts –la setmana del Dia del Treballador– el consell de ministres aprovarà el projecte de llei per a la reducció de la jornada a les 37,5 hores i a partir d’aquí començarà el ball. No té els suports garantits al Congrés i totes les mirades giren cap a Junts: haurà de decidir si presenta una esmena a la totalitat o deixa tramitar el projecte i opta per fer-ne esmenes durant el procés parlamentari.

La part més rellevant de Junts és favorable a una esmena a la totalitat. “Som el partit dels botiguers. I la reducció de la jornada els va en contra”, resumeix taxativa una font, que argumenta que o treballaran més els petits autònoms o els obligaran a contractar més gent sense que els surtin els números. Ara bé, també hi ha una altra sensibilitat dins de Junts, la que es considera més socialdemòcrata, que creu que la formació ha de mantenir una posició més conciliadora amb aquest debat –els mateixos treballadors de Junts han pactat fer 37,5 a la pràctica– i evitar alinear-se directament amb la patronal. O estalviar-se una foto amb l'extrema dreta de Vox i el PP, ja que el PNB s'inclina per deixar tramitar almenys la iniciativa. De fet, fins i tot algunes fonts apunten que no tot el PP veu clar vetar la iniciativa.

Pimec, amb qui Puigdemont es va reunir divendres, estaria oberta acceptar les 37,5 hores si es modifica la proposta. La patronal de la petita i mitjana empresa no vol la mesura, com la resta d’empresaris, però també està disposada a estudiar reformes si supera el primer debat al Congrés: que hi hagi una moratòria d’“anys” per a les empreses petites, que no hi hagi el mateix règim sancionador per a les grans companyies i les micro, o que es flexibilitzi el control horari en les empreses amb menys treballadors. També que l'administració assumeixi el cost de reduir la jornada a aquelles empreses que tenen un contracte públic si això implica un cost més alt del licitat.

Tenint en compte l’oposició fèrria, des de l'inici, de la patronal a la reducció de la jornada laboral, tan sols superar el primer debat al Congrés seria un baló d’oxigen molt important per a Yolanda Díaz, sobretot per girar full dels contractes del govern espanyol amb Israel. Ara bé, també és cert que una tramitació al Congrés de les 37,5 hores podria ser un bumerang per a Sumar: si la iniciativa quedés diluïda per les esmenes de Junts (o el PNB), hauria de decidir si l'accepta amb el risc de perdre Bildu, Esquerra o Podem, amb qui competeix feroçment a l'esquerra del PSOE.

La fi de l'idil·li entre Foment i el PSC

No hi ha una decisió presa a Junts sobre la reducció de la jornada, però es tracta d’un debat clau a la formació, tant per als que es consideren més a l’esquerra –que no volen quedar ancorats exclusivament a la dreta– com els que volen consolidar el partit com a referent de l’empresariat. Sobretot ara que l’idil·li entre Foment del Treball i el govern de Salvador Illa s’ha acabat. Si bé el PSC continua sent el partit d’ordre, els seus socis d’Esquerra i els comuns l’han pressionat per prendre mesures que no han agradat a la patronal, com l’augment de la taxa turística i l’impost de transmissions patrimonials. Només cal repassar les declaracions de Josep Sánchez Llibre aquesta setmana per veure-ho: ja ha parlat obertament de “tripartit encobert” que portarà Catalunya a la "misèria i al decreixement". Tot un déjà-vu dels anys 2000.

Durant la diada de Sant Jordi els grups de Junts van bullir per una piulada: Aleix Clarió, de l’entorn de Puigdemont, va difondre una fotografia de Xavier Trias i Josep Rius amb l’anunciat “L'alcalde de Barcelona”. Tenint en compte que Rius és un dels aspirants a ser designat candidat de Junts a la capital catalana, de seguida va aixecar suspicàcies. Tantes que, només sis minuts després, Jordi Martí, que també vol ser candidat, va penjar una foto gairebé idèntica amb Trias i també amb l’anunciat “L'alcalde de Barcelona”.

Aquest mes d’abril l'activitat parlamentària ha caigut sota mínims tant a Catalunya com a l’Estat. El Parlament només ha fet un ple i no hi ha hagut comissions parlamentàries ni per Setmana Santa, ni per Sant Jordi ni tampoc per Sant Marc. Al Congrés l’activitat plenària també ha quedat reduïda a un ple, ja que el que estava previst aquesta setmana que ve es va suspendre per la coincidència del congrés del PP europeu a València.