Junts, PSC i ERC pacten la llei que agilitza les desocupacions

BarcelonaEl Parlament ha aprovat una llei per agilitar les desocupacions. JxCat, el grup impulsor de la iniciativa, comptava d'entrada amb el suport del PSC, però finalment ERC també hi ha votat a favor perquè s'han acceptat les seves esmenes, tot i que els republicans s'han mostrat contraris a l'esperit de la norma. Això ha fet que es rebaixessin els aspectes més conflictius d'una norma que no veien amb bons ulls, i també ha evitat que el Govern perdés una altra votació per la pinça de PSC i Junts. Tot i l'acord amb els republicans per als pressupostos del 2023, els socialistes ja han advertit que continuaran fent oposició al Parlament.

La iniciativa proposa la modificació de la llei del dret a l'habitatge i del llibre cinquè del Codi Civil. Estableix que els ajuntaments podran requerir als grans tenidors que desallotgin en trenta dies pisos ocupats on es duguin a terme activitats il·legals, "contràries a la convivència normal de la comunitat" o que malmetin o facin perillar l'immoble. En cas que aquest requeriment no sigui atès, els ajuntaments estarien legitimats per sol·licitar el desallotjament a una instància judicial. El text inicial establia que aquesta potestat també estaria en mans de les comunitats de veïns, però les esmenes d'ERC i PSC han establert finalment que els veïns que detectin problemes de convivència s'hauran d'adreçar a l'Ajuntament o una altra administració pública, i serà aquesta qui prengui la decisió definitiva. A més, el propietari s'enfrontaria a una sanció per infracció greu de la llei del dret a l'habitatge. La proposició també preveu que els ajuntaments puguin destinar durant set anys els immobles desallotjats a "habitatge social".

En el text definitiu també s'ha introduït un preàmbul amb una guia que estableix els criteris per decidir què constitueix una "alteració de la convivència". Es remet a la jurisprudència que "ha delimitat amb rigor" el concepte, amb l'objectiu d'evitar "extralimitacions o arbitrarietats" abans de decidir un desnonament.

El text de Junts ha acabat incloent tres esmenes: dues d'acordades amb ERC i el PSC, i la tercera amb el PSC i Ciutadans, partit que també ha mantingut negociacions amb Junts per poder donar suport a la iniciativa. La formació taronja no comparteix alguns punts de la norma definitiva, especialment el que fa referència a permetre que els consistoris puguin fer ús dels edificis desallotjats durant set anys. La seva diputada, Anna Grau, ha lamentat que s'hagi inclòs ERC a l'acord. Vox també ha votat a favor del conjunt de la iniciativa, mentre que el PP s'ha abstingut.

"Avui no estem parlant d'ocupacions, estem parlant de pau social", ha argumentat des de Junts l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. La diputada ha recalcat que la norma es dirigeix als grans tenidors que es desentenguin de les seves propietats i permetrà posar-les al servei de polítiques públiques d'habitatge. Per la seva banda, el diputat republicà Pau Morales ha destacat la "complexitat jurídica" de les lleis d'habitatge, i ha defensat les seves esmenes com "un control de danys pensant en la governabilitat" i perquè la llei sigui "útil". En el mateix sentit, ha destacat el "consens" dels tres partits, que "reuneixen la majoria de les alcaldies del país".

En aquest sentit, la socialista Eva Candela ha admès que l'arrel del problema són els habitatges buits, i ha lamentat que aquesta situació relacionada amb els grans tenidors que no es fan càrrec dels seus immobles ha propiciat "una línia de negoci molt lucrativa a persones i organitzacions sense escrúpols".

Vot en contra de la CUP i dels comuns

Les entitats en defensa del dret a l'habitatge van comparèixer aquest dimarts al Parlament exigint que s'esmenés el text perquè consideraven que, tal com està redactat, pot perjudicar les famílies vulnerables. Les seves advertències les han recollit la CUP i els comuns, els dos partits que han votat contra la llei. Des dels comuns, Susanna Segovia ha avisat que aquesta llei pot generar inseguretat jurídica, estigmatitzar famílies vulnerables i envair competències estatals, i ha acusat els grups que l'han impulsat d'"electoralisme".

La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha retret a Junts que no "posi el focus en els grans tenidors i en els fons voltor", com han plantejat juntament amb comuns i ERC defensant la idea de crear una comissió específica al Parlament sobre aquesta qüestió.