El jutge del Suprem manté Junqueras, Forn i els Jordis a la presó
Llarena imposa una fiança de 100.000 euros a la resta i ordena la seva llibertat en rebre'ls
MadridLa campanya electoral cap al 21-D començarà aquesta mitjanit amb presos polítics. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat aquest dilluns mantenir la presó provisional sense fiança per al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i els líders de les associacions independentistes ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A la resta d'encausats que van declarar divendres davant seu, i que també es trobaven a la presó de manera incondicional, els ha imposat una fiança de 100.000 euros.
Un cop les han dipositat, al migdia, el magistrat els imposa compareixences setmanals al TSJC o al jutjat o tribunal de la seva conveniència, la prohibició d'abandonar l'Estat i la retirada del passaport. El magistrat els adverteix que l'incompliment de qualsevol de les obligacions imposades comportaria el seu immediat ingrés a la presó. El jutge considera que no hi ha risc de fuga en cap dels casos, però aprecia risc de reiteració delictiva en el cas de les quatre persones que manté a la presó. El Suprem ha enviat dos agents judicials, un a la presó d'Estremera i un altre a Alcalá Meco, per comunicar els canvis de les mesures cautelars, un cop consignades les sis fiances, passades les dues de la tarda. Tot i així, fonts de les defenses dels encausats calculen que la llibertat de les conselleres Dolors Bassa, Meritxell Borràs, i dels consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carles Mundó no es farà efectiva fins a la tarda.
Les fiances han sigut abonades aquest mateix matí per les associacions independentistes. L’ANC ja havia dit que estaven preparats per assumir-les gràcies a la caixa de resistència, si la fiança per als 10 encausats se situava prop de la que va imposar a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que va ser de 150.000 euros. De fet, l’ANC ja estava preparada per fer efectiu el pagament divendres, quan els acusats van declarar davant del jutge, que havia assumit dies abans totes les causes relacionades amb el Procés. L’ajornament de la decisió del jutge, però, va truncar aquests plans, i va obligar els consellers a passar un cap de setmana més a la presó.
Entre els arguments per diferenciar les mesures cautelars de Forn, Junqueras, Sànchez i Cuixart de la resta d'acusats Llarena cita el document 'Enfocats', decomissat en els escorcolls del 20 i 21 de setembre en el qual es parla de l'existència d'un "comitè estratègic" per preparar la República i del qual formaven part tots quatre, i no la resta de consellers. Llarena els atribueix així un paper marcadament més medul·lar en el cas, i fins i tot obre la porta a imputar el delicte de rebel·lió contra els dos líders de la societat civil, que fins ara només eren investigats per sedició, a diferència de la resta. El delicte de rebel·lió pot comportar penes de presó de fins a 30 anys, el doble que el de sedició, i requereix una càrrega de violència per ser imputat, que el jutge aprecia.
Sense risc de fuga
Llarena analitza en la interlocutòria els requisits legals per acordar una mesura de presó, que en aquest cas concret s'ha centrat especialment en el risc de fuga i el de reiteració delictiva. En relació amb el risc de fuga, Llarena el descarta i considera que la situació dels exconsellers i dels líders de l'ANC i Òmnium és similar a la que va apreciar en el cas dels membres de la mesa del Parlament, perquè compten amb un profund arrelament personal, laboral i social, així com disposició per atendre les crides judicials que els han cursat fins ara.
També es refereix el jutge a la diferència d'actuació dels consellers encausats respecte de la que van tenir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers que es troben a Brussel·les, i considera que el fet que hagin atès les citacions "no aporta cap certesa de cara al futur però sí que és el reflex empíric que lliurement van rebutjar la fugida que vam emprendre altres encausats".
"Explosió violenta"
No obstant això, respecte a la reiteració delictiva, el magistrat distingeix entre l'actuació dels membres de la mesa del Parlament, l'aportació dels quals es va limitar a desatendre totes les decisions judicials que s'havien dictat, i l'actuació dels 10 querellats, en què el jutge aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la "lesivitat" que pot acompanyar la reiteració de les seves aportacions. El jutge individualitza les actuacions dels querellats i, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, entén que "les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, en cas de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que se'n vegin afectats". En aquest sentit recorda diverses actuacions que qualifica de "violentes", com el "setge" a la conselleria d'Economia a Barcelona el 20-S.
Continuen sent independentistes, com a argument
En analitzar els motius que justifiquen el risc de reiteració delictiva, Llarena assenyala, en primer terme, que tots els investigats "comparteixen" i encara "mantenen" l'aspiració que Catalunya sigui un estat independent. És a dir, posa les idees independentistes sobre la taula per justificar les actuacions judicials.
"El risc de reiteració de les seves conductes -afegeix el magistrat- imposa a aquest instructor un grau més elevat de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física".
En aquests quatre investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva "reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat". El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten mentides, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut, o que de mica en mica es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real". A més, el magistrat destaca el paper de tots quatre en els fets del 20 de setembre, quan es va convocar una manifestació a les portes de la conselleria d'Economia per protestar contra l'escorcoll que hi estava fent la Guàrdia Civil. Llarena considera que Forn, com a cap dels Mossos, és responsable que la policia catalana no desplegués "cap actuació" per acabar amb les mobilitzacions, que havien sigut convocades per les associacions que presidien els Jordis i a les quals va assistir Junqueras.
Vox recorrerà
L'advocat de Vox i líder de la formació d'ultradreta, Javier Ortega, que exerceix l'acusació popular, ha mostrat "satisfacció parcial" pel manteniment a la presó de quatre dels encausats i ha anunciat que recorreran la llibertat provisional contra els altres sis. Ortega ha afirmat des de les portes del Suprem que segons el seu parer hi ha risc de reiteració delictiva i de fuga per a tots.
L'advocat defensor de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, per la seva banda, ha assegurat que estan "entristits" perquè no puguin sortir tots els consellers i ha considerat que els fonaments jurídics "no s'ajusten a dret" i "contenen errors". Per això ha anunciat recursos perquè el jutge acordi també la llibertat per als quatre consellers. Pina ha dit que no s'ha comunicat encara amb els encausats, però sí amb les seves famílies, i s'ha mostrat sorprès "excepcionalment" pel concepte d'"explosió violenta" que fa servir el jutge a la interlocutòria. "L'única violència que hi ha hagut a Catalunya ha vingut de grups d'ultradreta", ha afirmat. A més, ha denunciat que el jutge es refereix a fets com l'aturada de país del 8 de novembre, quan Sànchez i Cuixart ja estaven empresonats, com a justificació per a les mesures cautelars. Sobre el document 'Enfocats' que serveix de base al jutge per mantenir la presó provisional, Pina ha dit que cap dels encausats saben qui l'ha fet i ha recordat que el document, trobat a casa del número dos de Junqueras, no va signat.
L'advocat defensor dels consellers d'ERC, Andreu van den Eynde, per la seva banda, ha piulat que "la feina no s'acaba fins que tothom sigui fora de la presó. No ens cansarem mai", després que a un dels seus defensats, Oriol Junqueras, el jutge li mantingui la presó provisional com a mesura cautelar.
