Política 26/08/2020

El jutge ajorna la declaració de Corinna

Serà el 28 de setembre, però ara demana que sigui presencial i no per vídeoconferència

3 min
El rei Joan Carles I i la seva examant, Corinna Larsen

MadridEl jutge Manuel García-Castellón ha fet marxa enrere en les dues diligències prèviament acordades pel que fa a Corinna zu Sayn-Wittgenstein: ajorna la seva declaració prevista per al 8 de setembre –una possibilitat que havíem anticipat– fins al 28 del mateix mes i es fa enrere sobre la possibilitat de fer-la per videoconferència, una decisió que ell mateix havia ordenat.

José Antonio Choclán, advocat de Corinna, que ha qüestionat la competència de García-Castellón, recorrerà també la nova citació.

La defensa de Corinna –a part de qüestionar la seva competència, un recurs pendent que no suspèn les diligències– va oferir al jutge la col·laboració del seu client i va sol·licitar tant l'ajornament de la declaració del 8 de setembre com que es fes per videoconferència des del despatx d'advocats londinenc Kobre & Kim.

El jutge va disposar mitjançant la provisió del 30 de juliol que la declaració es dugués a terme el mateix dia, el 8 de setembre, però va accedir al fet que es materialitzés per videoconferència "entenent que l'opció pel mitjà tècnic de la videoconferència podia generar un resultat raonablement equiparable al de la presència física al jutjat de la investigada".

Però, segons assenyala el jutge, "les dificultats en la tramitació de la cooperació [judicial amb el Regne Unit], sumades a l'exigència d'accés per la defensa de les actuacions, impedeixen, en aquest moment, mantenir com a data de la declaració el 8 de setembre del 2020".

Però, si bé el jutge accedeix a la sol·licitud de suspensió de la declaració, ara "no identifica en els arguments esgrimits [per la representació de Corinna] motius substancials que des de la utilitat per a la causa justifiquin que la declaració es faci des del despatx dels advocats de Londres".

El jutge assenyala que no pot assegurar que en efecte la declaració de Corinna es faci des del despatx d'advocats esmentat, i expressa el seu dubte sobre com es pot donar fe "de l'efectiva identitat d'aquella [és a dir, de Corinna]".

Deixa anar, així, la possibilitat que Corinna sigui substituïda per una altra persona que assumiria la seva identitat. És veritat que tot el que envolta aquesta història és rocambolesc, però aquest gir de guió que insinua el jutge costa força d'entendre.

Però el jutge considera una altra possibilitat. Que Corinna, en virtut del risc del coronavirus, al·legui problemes de salut que li impedeixen desplaçar-se a Madrid i, en aquest cas, "es valoraria la declaració per mitjà de videoconferència", però, en tot cas, no al despatx d'advocats sinó per exemple "a l'ambaixada d'Espanya al Regne Unit i en presència del magistrat instructor".

La redacció és confusa fins al punt que sembla que el jutge viatjaria a Londres per interrogar Corinna per videoconferència a l'ambaixada d'Espanya. ¿Tots dos a l'ambaixada d'Espanya i per videoconferència?

Tot i que el jutge no diu res de les declaracions dels imputats José Villarejo i Rafael Redondo, citats per al 7 de setembre, i Juan Villalonga, l'expresident de Telefónica que va fer d'intermediari entre Corinna i Villarejo en reunions a Londres (el juny del 2015 i l'octubre del 2016), fonts judicials assenyalen a l'ARA que també han quedat ajornades per a finals de setembre.

L'objecte de la investigació és saber si Corinna va encarregar a Villarejo la feina d'espiar la seva empleada domèstica, Noelia Muñoz.

La defensa de Corinna ja ha acreditat que el 2015 Villarejo ja estava jubilat i, per tant, no hi havia delicte en un eventual encàrrec, el qual, d'altra banda, segons Corinna no va existir.

L'advocat Choclán recorrerà la nova resolució del jutge perquè, segons ha explicat, el seu client va oferir col·laborar amb la justícia i es va acordar fer una videoconferència que ara ha quedat sense efecte, assenyala, sense cap fonament.

Corinna ja va prestar declaració a Londres el desembre del 2019 davant el fiscal Luis Pastor, a càrrec de la investigació de presumptes comissions en l'adjudicació del projecte de construcció de l'AVE Medina-la Meca.

I tornarà a prestar declaració el 18 de setembre a l'Audiència Provincial de Madrid, per videoconferència, en qualitat de testimoni, a proposta de Villarejo, que seu al banc dels acusats per un presumpte delicte de calúmnies i injúries comès contra el llavors director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán. Tant Villarejo com Corinna han acusat públicament Sanz Roldán d'haver amenaçat la integritat física de l'examant de Joan Carles I i de la seva família.

Els delictes de calúmnies i injúries, pels quals la Fiscalia de Madrid demana 2 anys de presó per a Villarejo, Corinna els podria desactivar si el seu testimoni confirma els fets, cosa que produiria l'exceptio veritatis.

L'article 207 de el Codi Penal assenyala: "L'acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota pena provant el fet criminal que hagi imputat".

stats