El jutge investiga si Òmnium va pagar la publicitat de l’1-O

BarcelonaLa investigació dels preparatius de l’1-O és un pou sense fons. El jutjat número 13 de Barcelona ja fa temps que ha convertit el cas Santi Vidal en la macrocausa del referèndum, i ahir en va donar una altra mostra. El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer va ordenar un nou operatiu policial que, en aquesta ocasió, buscava esbrinar com es va finançar la publicitat de la votació. La Guàrdia Civil va escorcollar el domicili i el despatx a la Generalitat del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, que va ser deixat en llibertat amb càrrecs després de passar per comissaria. En paral·lel, un altre grup d’agents va entrar a la seu d’Òmnium Cultural per buscar vincles econòmics amb el Govern. L’escorcoll a l’entitat, d’on el cos policial va sortir amb caixes amb informació econòmica, va durar fins a dotze hores. La plaça Sant Jaume de Barcelona es va convertir al llarg del dia en l’epicentre de les protestes ciutadanes davant l’enèssima actuació policial contra el Procés.

L’operatiu, sota secret de sumari, va començar a primera hora del matí. La Guàrdia Civil va arribar a les vuit del matí a la seu d’Òmnium, al carrer Diputació de Barcelona, a la mateixa hora que escorcollava el domicili de Molons a Sant Joan Despí. Va ser l’institut armat qui va decidir detenir Molons, ja que el jutge no ho havia ordenat. El secretari del Govern, que era a casa durant l’escorcoll, va arribar al Palau de la Generalitat a les onze i els agents van escorcollar el seu despatx durant una hora, al llarg de la qual la plaça Sant Jaume es va omplir de manifestants convocats pels Comitès de Defensa de la República (CDR).

L’origen de mig milió d’euros

Molons va ser traslladat des d’allà a la caserna de la Travessera de Gràcia, on també hi va haver una concentració, i es va acollir al seu dret a no declarar. A primera hora de la tarda ja va poder marxar acusat dels delictes de malversació i desobediència, segons va explicar ell mateix a la sortida. L’alt càrrec, que haurà de comparèixer davant del jutge, ja havia declarat al novembre davant la Guàrdia Civil. Segons fonts de la investigació citades per Efe, en aquella ocasió va explicar que el conseller de Presidència, Jordi Turull, era el responsable d’autoritzar la publicitat del Govern per fomentar la participació a l’1-O. Ahir, però, l’objectiu era saber com es va pagar aquella publicitat, que segons l’institut armat va tenir un cost de prop de mig milió d’euros.

Una de les hipòtesis de la investigació és que es podria haver finançat a través de pagaments opacs a Òmnium Cultural. Els agents que van entrar ahir a la seu de l’entitat, doncs, buscaven proves del que el jutge creu que podria suposar un delicte de malversació. L’entitat va explicar que el cos policial va endur-se els papers originals de la comptabilitat 2016-2018 i una còpia en CD, tres telèfons mòbils, entre els quals un de personal, i quatre discos durs. També van segrestar el correu de quatre treballadors. En total, deu gigues de documentació i 320 gigues d’imatges. El 24 de gener la Guàrdia Civil ja va entrar a Òmnium i l’ANC per buscar els correus que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez havien intercanviat amb el Govern des de mitjans del 2016.

En declaracions ahir al migdia davant la seu, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, va lamentar la “vergonya democràtica” que suposava l’escorcoll, i va afirmar que només formava part de la campanya de “persecució” i “repressió” contra el sobiranisme. “La Guàrdia Civil no hi trobarà, segur, cap vinculació econòmica amb la Generalitat”, va dir, i va assegurar que Òmnium no rep subvencions públiques des de fa anys. “Els nostres comptes estan penjats a la web”, va afegir. Mauri va insistir, a més, que l’entitat no va fer “cap campanya oficial” per cridar a la participació de l’1-O. “Si el que pretenen és que Òmnium deixi de fer la seva activitat, espantats pel que està passant, és que no ens coneixen”, va sentenciar.

Amenaça amb la sedició

Durant l’escorcoll, que va acabar poc abans de les vuit del vespre, hi va arribar a haver una vintena de treballadors d’Òmnium a l’interior de la seu. Tots ells tenien l’opció de marxar -alguns ho van fer a l’hora de dinar-, però havien de tornar si la Guàrdia Civil els trucava per accedir als seus ordinadors. Al principi de l’escorcoll, a més, el cap de l’operatiu va avisar els presents que si convocaven una concentració a l’exterior podrien incórrer en un delicte de sedició, van explicar des d’Òmnium. Les mateixes fonts diuen que els agents van recordar als treballadors que el seu president, Jordi Cuixart, és a presó acusat del mateix delicte per la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van precisar que ni de manera directa ni indirecta s’havia produït cap advertència judicial en aquest sentit, si bé un fragment de la interlocutòria del jutjat número 13 deia: “S’autoritza l’adopció de qualsevol mesura (inclosa la detenció) contra aquells que tractessin d’impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències”. Un paràgraf que ja apareixia quan el mateix jutge va ordenar els escorcolls del 20 de setembre.

L’amenaça velada va fer efecte i no hi va haver concentrats davant d’Òmnium. L’entitat, però, va convocar a les sis de la tarda a la plaça Sant Jaume, que es va omplir de gom a gom per protestar contra els escorcolls i a favor de la llibertat dels presos polítics. Avui, de fet, fa cinc mesos que els Jordis són a Soto del Real. A la plaça es va improvisar un escenari on, entre d’altres, van comparèixer Mauri i el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, el president del Parlament, Roger Torrent, i diputats de JxCat, ERC i la CUP. “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. Unitat, serenitat i coratge!”, va escriure Cuixart des de la presó.

Un cop desconvocada la concentració, els CDR van traslladar la protesta a la caserna de Travessera de Gràcia, on també es van cremar fotos del rei. Després van avançar cap a la Diagonal, on van tallar el trànsit breument. “Estem fins als collons de tantes detencions”, es llegia en una pancarta. La investigació del jutjat número 13, però, sembla que va per llarg. Ahir, de fet, la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va posar un reforç al jutge titular. Pablo Jesús Alonso García assumirà el dia a dia del jutjat perquè el magistrat Juan Antonio Ramírez pugui dedicar-se “en exclusiva” al cas de l’1-O.