EL FINAL DE LA LEGISLATURA
Política 21/09/2020

JxCat i ERC negocien el rol d’Aragonès

Els serveis jurídics de Presidència elaboren un informe per saber com quedaria l’executiu si Torra és inhabilitat

Núria Orriols / Quim Bertomeu
4 min
JxCat i ERC negocien el rol d’Aragonès

BarcelonaEl president, Quim Torra, va anunciar dijous que no convocaria eleccions abans de ser inhabilitat i, davant d’això, les converses sobre la possible resposta al veredicte del Tribunal Suprem comencen a virar ara entorn de com quedaria l’equilibri al Govern entre JxCat i ERC si el cap de l’executiu és apartat del càrrec. Els dos grups independentistes han començat a parlar del procediment al Parlament i a l’executiu, sobretot en relació al rol que tindria el vicepresident, Pere Aragonès, que per llei es convertiria en el president “substitut”. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, els socis de Govern estan pendents d’un informe dels serveis jurídics de Presidència en què detallaran quins són els passos a seguir en cas que el Suprem inhabiliti el president -quan seria ferma la condemna- i quins serien els efectes immediats per a l’executiu, a més de quines funcions podria exercir a la pràctica i quines no el vicepresident.

La llei de presidència és clara en relació al que no pot fer: no pot convocar eleccions, no pot cessar ni nomenar nous consellers, i tampoc sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. Ara bé, els serveis jurídics han de determinar com es duran a terme i amb quins límits la resta de les facultats que ara té Torra. “No serà president”, va assegurar ahir Elsa Artadi, portaveu de JxCat, en roda de premsa. “Si el president és inhabilitat, el vicepresident no és el president”, va dir també Aragonès a principis de mes per intentar allunyar qualsevol polèmica sobre quines serien les seves atribucions en el nou escenari. Fonts republicanes assenyalaven ahir que hi ha diversos interrogants “tècnics i legals” sobre com afectarà en el dia a dia del Govern la inhabilitació de Torra i que s’estan “posant sobre la taula per veure com s’han d’abordar”. En aquest sentit, asseguren que se “cenyiran al que digui l’informe dels serveis jurídics”.

Les funcions del “suplent”

Des de JxCat també aspiren a repartir, almenys en termes de representativitat política, el pes d’Aragonès al Govern si Torra és inhabilitat, per exemple en l’assistència a actes oficials o en discursos. En aquest cas, l’escollida per tenir visibilitat pública seria la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó.

Per exemple, d’acord amb la llei de presidència, Torra gaudeix ara de l’estatut personal del president en què es fixa el seu distintiu de molt honorable i la presidència de tots els actes oficials del Govern. ¿Aragonès assumiria aquest estatut? En el capítol d’atribucions, el president també és qui manté les relacions amb les autoritats de l’Estat o promulga els decrets llei que aprova l’executiu. ¿Serà Aragonès qui mantindrà la interlocució amb el president espanyol, Pedro Sánchez? I, en relació al Govern, el president el representa en tots els actes, coordina l’acció dels departaments o sol·licita debats extraordinaris al Parlament. ¿Podrà fer Aragonès totes aquestes funcions? Tot això, entre altres coses, és el que han de respondre els serveis jurídics de Presidència. Cal tenir en compte que, un cop cessi el president, l’executiu quedarà en funcions i quedarà limitada tota la seva actuació.

En tot cas, ahir tant JxCat com Esquerra es van mantenir en les seves posicions públiques i van evidenciar que, malgrat les converses, parteixen de visions contràries. Els republicans van tornar a demanar a Torra que convoqui eleccions per evitar que el Govern quedi massa temps en funcions en plena pandèmia. “No tirem la tovallola”, va assegurar la secretària general, Marta Rovira. En canvi, Artadi es va reafirmar en què Torra no “s’autoinhabilitarà” i va demanar pactar el calendari al Parlament si Torra era apartat del càrrec -el president no té previst desobeir la condemna-. Què vol dir això? Per a JxCat, si el president és cessat, el president del Parlament, Roger Torrent, ha d’obrir un període de converses amb tots els grups parlamentaris en els següents deu dies i, si constata que no hi ha candidat, comunicar al ple que no hi ha un presidenciable substitut. Això podria activar el període de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions. Segons fonts de Junts, aquest “acte equivalent” que faria Torrent a una votació fallida d’investidura s’ha de pactar amb la majoria independentista i fer un ple per constatar-ho.

54 dies o 124

La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, va assegurar ahir que només hi havia dues alternatives: que passin 54 dies fins als comicis -el que vol ERC i que succeiria si Torra convoqués ara eleccions- o que en passin 124. Aquest és el període que calcula Esquerra que transcorrerà si Torra és inhabilitat sense haver pres el botó electoral: deu dies per buscar un candidat a la investidura des de la inhabilitació, dos mesos de marge des del moment en què s’activa el compte enrere fins a la convocatòria electoral, més 54 dies entre que el Parlament es dissol automàticament i se celebren els comicis.

Fonts d’ERC accepten que s’ha de negociar el paper d’Aragonès i si cal el de Budó, però insisteixen que encara aspiren a un “acord global” que inclogui pactar també la data de les eleccions. Vilalta va tornar a defensar que amb l’actual crisi l’únic escenari possible hauria de ser “escurçar” al màxim el temps que el Govern estarà en funcions i, per tant, limitat en capacitat d’actuació. Es va mostrar disposada a buscar l’acord amb JxCat fins a l’últim minut i va advertir dels costos d’un nou encontre dins l’independentisme: “No ens podem permetre un altre episodi de divisió i discrepància després d’un nou atac repressiu de l’Estat”. En això Artadi també hi va estar d’acord -va demanar no tornar a protagonitzar un xoc al Parlament-, però el cert és que, ara per ara, no hi ha pacte entre els socis per avançar-se a una possible inhabilitació del president.

Torra entrega la Creu de Sant Jordi a l’espera del Suprem

El president, Quim Torra, va lliurar ahir la Creu de Sant Jordi a 30 personalitats i a 15 entitats a qui el Govern ha volgut distingir per la seva excel·lència en el seu àmbit. El cap de l’executiu, que espera que el Tribunal Suprem confirmi o no la seva inhabilitació, va dirigir-se als guardonats per situar-los com a “exemple” i “reflex” de Catalunya: va destacar el seu esperit de treball, el seu “capteniment” i la seva “solidaritat”, la qual cosa és, a parer del president, un indicador que Catalunya té “vocació de futur” i “voluntat pròpia”. “Un país amb una història difícil”, va admetre, però que “malda per ser lliure”. A l’entrega de premis, marcada per les mesures pel coronavirus i amb un aforament limitat al saló Sant Jordi, hi van ser presents el vicepresident, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el secretari de Govern, Víctor Cullell. Entre els premiats, hi ha la dissenyadora Míriam Ponsa, l’economista Jordi Galí, l’esportista Laia Sanz o la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

stats