L'amnistia es converteix en la nova arma llancívola entre l'independentisme
Dels actes unitaris s'ha passat a la discrepància que encara bloqueja la llei
BarcelonaDesprés de l'octubre del 2017, amb l'empresonament dels líders independentistes, el clam per la llibertat dels presos polítics era indiscutiblement unitari entre el moviment independentista. Un crit que, amb el pas dels mesos, va anar mutant per aterrar la proclama. Va ser quan les causes judicials es van anar multiplicant, especialment després de les protestes postsentència, quan l'independentisme va començar a reclamar una amnistia. Un consens que en aquell moment la majoria d'actors veien improbable que el PSOE acceptés. És ara justament quan els socialistes s'han avingut a aprovar una llei que ha de suposar l'oblit judicial del Procés, quan han aflorat les discrepàncies dins l'independentisme. Fins al punt que avui la llei continua bloquejada i no hi ha certesa que Junts l'acabi aprovant.
Ara, ERC retreu a Junts que estigui disposat a deixar "empantanegades" a desenes de persones, en paraules de la portaveu Raquel Sans, per intentar incloure un petit nucli de l'entorn de Carles Puigdemont. Junts s'hi torna criticant que els republicans s'avinguin a votar una llei que, a criteri seu, no blinda al conjunt del moviment sobiranista.
Havia estat una constant anys enrere veure les dues formacions, al costat de la CUP i en algunes ocasions també els comuns, participar en actes unitaris en favor de l'amnistia, molts dels quals convocats per Òmnium Cultural. L'última vegada va ser no fa pas gaire, el novembre de l'any passat, pocs dies després que la llei comencés a tramitar-se al Congrés. El context en aquell moment ja era molt diferent del de fa uns anys. Les negociacions per la llei d'amnistia havien dividit Junts i ERC, que havien obert converses per separat i en paral·lel amb el PSOE. L'objectiu continuava sent comú, però l'estratègia unitària havia tornat a fer aigües.
La bifurcació de camins va començar quan es va haver de negociar la composició de la mesa. Junts va tirar pel dret i fonts de la formació consideren que el resultat va ser "positiu". Admeten, però, que encara hi ha qüestions que no han vist culminades com ara el tema del català a Europa. Els juntaires retreuen a ERC que durant cinc anys de negociació, no posessin sobre la taula l'amnistia com a condició per negociar amb el PSOE. Els republicans, en canvi, es defensen recordant que van presentar una proposició de llei al Congrés –al costat de la resta de partits independentistes, la plataforma Amnistia i Llibertat i Òmnium– que la mesa va inadmetre. Afegeixen, a més, que fa cinc anys el "panorama era més complicat" perquè el PSOE podia mirar a l'altra banda, on tenia Ciutadans, i Junts no s'havia afegit a la via negociadora. "Estàvem sols defensant l'amnistia", apunten fonts de la formació.
No hi ha hagut cap taula de negociació a tres –Junts, ERC i PSOE– i només al final de la negociació per la investidura, segons diverses fonts consultades, hi va haver trucades a tres bandes. La norma ara ha tornat a la comissió de Justícia després del no de Junts. Els republicans li han retret al partit de Carles Puigdemont que allargui l'aprovació de la llei perquè la llei és prou "robusta" i la prova, recorden, és que la van votar EH Bildu, el BNG i també el PNB. En canvi, els juntaires creuen que si es pot blindar encara més, s'ha de provar. De fet, carreguen contra la idea d'indultar les persones que quedin fora de la llei d'amnistia que han verbalitzat diversos dirigents d'ERC. Els indults van ser una altra decisió plena de retrets per les dues bandes.
La CUP i les entitats sobiranistes
Fora estrictament de les negociacions de la llei, el consens al voltant de l'amnistia tampoc és unitari. La CUP la defensa, però insisteix que cal vincular-la al dret a l'autodeterminació. Els cuparies asseguren que es van reunir amb ERC i Junts per donar la seva visió de la llei, ja que el partit va quedar fora del Congrés i, de facto, exclòs de les negociacions. També les entitats sobiranistes, Òmnium i l'ANC. L'entitat cultural, amb tot, assegura que té "contacte permanent" amb els partits, a qui els ha demanat que "ningú en pot quedar fora" i també que se'n garanteixi la seva "aplicabilitat". L'Assemblea, en canvi, manté la seva posició contrària a la llei si no va condicionada a què el govern espanyol accepti també l'autodeterminació. Consideren que si no, es caurà en el "parany de blanquejar l'Estat" i que les causes que hi ha als tribunals internacionals com el TEDH corren al risc d'"acabar decaient".
La CUP lamenta que en la negociació amb l'Estat hi hagi hagut "moviments partidistes" i recorden que han traslladat els "forats" que han considerat Junts i ERC, especialment amb relació a les "acusacions de terrorisme", però també amb "el poc detall amb què es tractaven els casos de persones anònimes". Fonts de la formació, a més, subratllen que van impulsar l'acord per l'Observatori d'Aplicació de la Llei al Parlament per tal de "verificar" que la llei s'apliqués correctament. En el que coincideixen la majoria dels actors independentistes és que la justícia intentarà torpedinar l'aplicació de la llei.
