L'Audiència Nacional dona la raó a Marlaska: el cessament de De los Cobos va ser legal

Revoca la sentència inicial que obligava el ministeri de l'Interior a restituir-lo

4 min
El ministre Grande-Marlaska en una imatge d’arxiu.

MadridVictòria -momentània- de Fernando Grande-Marlaska en el seu pols contra la dreta pel cessament de Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid. L'Audiència Nacional ha revocat la sentència inicial que obligava el ministeri de l'Interior a restituir el coronel i ha declarat que la destitució va ser legal. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa ha avalat per unanimitat la proposta del magistrat Jesús Nicolás García Paredes i dona aire a Marlaska, a qui la dreta havia sumit en una espiral de peticions de dimissió per múltiples decisions polèmiques. La decisió encara es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i les excuses inicials, el ministeri de l'Interior va acabar admetent que la destitució de De los Cobos estava relacionada amb la causa judicial contra l'exdelegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver permès la manifestació del 8 de març del 2020. La nota que la secretaria d'estat de Seguretat va enviar a la directora de la Guàrdia Civil, en la qual s'ordenava la destitució, subratllava "la pèrdua de confiança per no haver informat del desenvolupament de les investigacions, a efectes de coneixement". Per al jutge que va condemnar en primera instància Interior, això demostrava "la il·legalitat del cessament" perquè es va produir després que la Guàrdia Civil no informés de les actuacions quan la jutge havia demanat expressament que els investigadors, que actuaven com a policia judicial, no n'informessin els superiors.

Però ara, en resposta al recurs de l'Advocacia de l'Estat, la sala considera que "la pèrdua de confiança és per la no informació del desenvolupament, no del contingut de les investigacions i actuacions portades a terme per la Guàrdia Civil; tot plegat, en l'ampli i a vegades confús marc operatiu i de policia judicial". A la sentència es descarta que hi hagi una "desviació de poder" per part d'Interior en les raons sobre "la pèrdua de confiança". Per tant: "Havent-se trencat la confiança, no té sentit la declaració de reincorporació a la seva destinació".

Els magistrats focalitzen l'argumentació en la potestat que tenia Interior per rellevar un càrrec de lliure designació i la possibilitat que té la justícia per examinar la decisió. En primer lloc, subratllen que la discrecionalitat permetia la destitució de De los Cobos sense necessitat d'escoltar la seva versió. Només calia al·legar la pèrdua de confiança i el perquè, sense que l'autoritat judicial pugui entrar en la idoneïtat del canvi.

L'última paraula de De los Cobos

En aquest sentit, els magistrats consideren que ni tan sols la fonamentació de la pèrdua de confiança s'ha de correspondre necessàriament amb la realitat. Diuen que les normes específiques que regulen la designació i el cessament de càrrecs de la Guàrdia Civil així ho estipulen, a diferència de les de l'estatut bàsic del treballador públic. De los Cobos al·legava que era fals que no hagués informat els seus superiors sobre les diligències de la causa del 8-M: va declarar en l'últim torn de paraula durant la instrucció judicial que ho va estar fent fins que la magistrada va ordenar que només se li enviessin els avenços de la investigació a ella. Per tant, va deduir, els motius de la destitució havien de ser l'interès del govern espanyol perquè el seu delegat a Madrid no es veiés perjudicat per una investigació judicial. Interior va respondre que l'afirmació del coronel no era certa.

"Els arguments de la sentència sobre la desviació de poder i sobre el resultat de les proves practicades, inclòs l'argument sobre els efectes o l'eficàcia de l'última paraula en l'acte de la vista oral, no és que resultin superflus, sinó que no tenen la transcendència, als efectes declarats, atesos els límits que acoten l'àmbit de la revisió del cessament en aquests supòsits", diuen els jutges. Com que hi ha justificació del cessament, no hi ha desviació de poder, de manera que ja no es pot considerar il·legal, diu la sentència.

L'ofensiva del PP, Vox i Cs

La resolució de l'Audiència Nacional trenca l'ofensiva que el PP, Vox i Cs havien llançat contra Grande-Marlaska. Portaveus del PP i Vox havien manifestat diverses vegades al Congrés que aprofitarien qualsevol oportunitat per demanar la dimissió del ministre de l'Interior. De fet, van convertir la compareixença de De los Cobos a la comissió sobre el cas Kitchen en un al·legat a favor seu i contra Marlaska, a qui acusaven de vulnerar la separació de poders i d'haver tacat la seva trajectòria com a magistrat.

"Han callat com uns covards", ha clamat el diputat del PSOE José Zaragoza quan ha pujat a la tribuna durant el ple del Congrés aquest dimecres, després que portaveus de la dreta hagin intervingut un cop la notícia ja s'havia sabut. "Qui dimitirà ara?", s'ha preguntat el cap de files del PSC a la cambra baixa. La campanya de la dreta queda en certa manera desacreditada, tot i que la mateixa sentència reconeix el "confús" paper dels cossos policials quan es troben en funcions de policia judicial.

stats