L'Audiència Nacional reforça la tesi de terrorisme de García-Castellón contra Tsunami Democràtic

MadridManuel García-Castellón té via lliure per mantenir la tesi de terrorisme en la investigació de Tsunami Democràtic. La sala penal de l'Audiència Nacional ha avalat la línia que segueix el magistrat instructor de la causa, tal com ja va fer el Tribunal Suprem ara fa deu dies. Els tres jutges que componen la secció tercera han rebutjat el recurs d'Oriol Soler, un dels investigats, que havia demanat que s'arxivés. La fiscalia s'havia adherit a la petició. La decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional arriba després que el Suprem decidís quedar-se la part de la causa que afecta Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, pel fet que són aforats, i avalés el relat de García-Castellón en relació amb els indicis de terrorisme.

L'argumentació de la sala penal de l'Audiència Nacional menciona justament aquesta decisió del Suprem per defensar la seva pròpia decisió. D'una banda, el tribunal veu "processalment inacceptable" la pretensió de posar fi a aquesta causa penal i, a més, recorda que a la interlocutòria del 29 de febrer el Suprem "assenyala l'existència d'indicis que s'han comès pels integrants del moviment Tsunami Democràtic delictes greus de caràcter terrorista, subsumibles en l'article 573.1 del Codi Penal". També remarca que el Suprem acorda retornar la causa a García-Castellón pel que fa a Soler i la resta d'investigats no aforats.

La sala penal de l'Audiència Nacional encara té pendent un altre recurs que pretén frenar la investigació per terrorisme. En aquest cas es tracta d'un intent de la Fiscalia, que al·lega que no veu terrorisme, sinó desordres públics. Descartar el terrorisme i investigar per aquest altre delicte implicaria que García-Castellón hagués d'enviar la causa als jutjats de Catalunya i, probablement, que l'aplicació de l'amnistia fos encara més clara que per les acusacions de terrorisme. Ara bé, la decisió d'aquest dilluns sembla el preludi de la resposta de l'Audiència Nacional al recurs que el ministeri públic va formular al novembre.

L'aval del Suprem va reforçar la tesi de García-Castellón i pel fet que és una instància superior marcarà qualsevol de les decisions de la sala penal de l'Audiència Nacional. De fet, la fiscalia argumentava en el seu recurs que no veia l'existència d'un grup o organització criminal de caràcter terrorista ni "vestigi d'incitació o planificació" dels actes més greus que es van produir per part de les persones assenyalades i descartava també que fos així en el cas de Puigdemont. Un supòsit que el Suprem ja ha contradit assumint la investigació de l'expresident de la Generalitat per terrorisme.

La filtració suïssa, als jutjats de Madrid

D'altra banda, la sala penal ha corregit una altra decisió de García-Castellón de menor transcendència i li ha ordenat que enviï als jutjats de Madrid la causa per la filtració a la premsa de la comissió rogatòria a Suïssa. El jutge instructor va crear una peça separada per investigar un presumpte delicte de revelació de secrets per part d'autoritats o funcionaris que tinguessin coneixement de la resposta de les autoritats helvètiques, que van rebutjar col·laborar amb García-Castellón per falta d'indicis contra la número dos d'ERC, Marta Rovira.

García-Castellón va decidir assumir aquesta investigació, però ara la sala penal estima el recurs presentat pel ministeri públic i ho envia als jutjats ordinaris de Madrid.