L'Audiència imposa el judici a Mónica Oltra en contra del criteri del jutge instructor

ValènciaL'Audiència Provincial de València ha imposat el seu criteri al del jutge instructor –que reclamava arxivar la causa– i ha ordenat obrir judici oral contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra i nou acusats més pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada comesos per Luis Eduardo Ramírez, exmarit de la dirigent de Compromís, que va ser condemnat per aquests fets. La decisió també es pren en contra de l'opinió de la Fiscalia i donant empara a les diferents organitzacions d'extrema dreta que o bé representen la víctima o bé exerceixen l'acusació popular.

En la seva resolució, a la qual ha tingut accès l'ARA, la institució judicial provincial insisteix a decretar la celebració de judici oral basant-se en l'existència de la "probabilitat" que els fets s'hagin produït. En aquest sentit, reitera que “pot sostenir-se com a hipòtesi plausible que (...) les persones que van tenir coneixement dels fets" i que exercien la tutela de la menor, "haurien pretès ocultar l'abús sexual" i que, per a fer-ho s'"haurien valgut d'un informe" en el qual no va preguntar a la menor sobre els abusos" i no denunciant els fets ni comunicant-los al ministeri fiscal.

Durant la seva declaració, Oltra va assegurar que no es va interessar per l'expedient fins al 2020, quan el cas va ser jutjat per primera vegada. És a dir, més de dos anys després de conèixer els fets arran de l'arribada d'una citació judicial per a Icardi al domicili que compartien, tot i que la parella estava en fase de separació. Durant la seva declaració, la dirigent de Compromís va insistir que, en tot moment, ella es va mantenir al marge de les actuacions del seu departament i va explicar que ja l'inici del seu mandat va signar un document on es comprometia a abstenir-se de les decisions que afectessin el centre de menors on treballava el seu marit.

Des de la conselleria van defensar que no es va obrir una investigació per qüestionar la credibilitat de la menor, sinó per esbrinar què havia fallat, perquè fins aleshores ningú s'havia cregut la nena. També van detallar que es tracta d'un procediment que s'aplica en tots els casos d'abusos sexuals en nens i nenes tutelats per la Generalitat. Sí que van admetre que haurien d'haver avisat automàticament la Fiscalia i han atribuït aquesta errada a un protocol que es va modificar posteriorment.

L'extrema dreta a la causa

Els magistrats Pedro Castellano, Clara Eugenia Bayarri i Isabel Sifres han estimat els recursos de l'acusació particular, que exerceix la víctima, María Teresa Tanco –mitjançant l'advocat d'extrema dreta i expresident d'España 2000 José Luis Roberto–, i les dues acusacions populars, representades a través de Vox i l'associació Gobiérna-Te, que dirigeix l'agitadora ultra Cristina Seguí. El tribunal discrepa del criteri del ministeri fiscal i del jutge instructor Vicente Ríos, que ha arxivat en dues ocasions la causa i que considera que durant la investigació no es va acreditar, "ni tan sols en l'àmbit dels indicis", que Oltra, ni cap càrrec directiu de la conselleria, donés cap ordre "dirigida a ocultar els fets ni a desacreditar la menor". Segons Ríos, la instrucció tampoc va permetre demostrar que l'exvicepresidenta tingués cap coneixement dels fets fins al 4 d'agost del 2017, quan va arribar una notificació judicial al seu domicili. També va assumir que no va ser la dirigent de Compromís qui va ordenar obrir la investigació de la conselleria sobre el cas un cop el cas ja estava judicialitzat i que aquest procediment no pretenia desacreditar la víctima ni ocultar els fets ocorreguts entre el desembre del 2016 i el febrer del 2017.

Des de Compromís sempre han atribuït l'actuació de l'Audiència Provincial al biaix conservador de la secció quarta, que presideix el magistrat Pedro Castellano. En concret, han assenyalat que aquesta acumula diverses resolucions favorables al Partit Popular com l'arxivament del presumpte finançament il·legal del grup municipal que encapçalava Rita Barberá a València i de la causa contra l'expresident Francisco Camps per presumptes irregularitats en l'organització de la visita del papa Benet XVI el 2006. La mateixa sala també va absoldre els 18 acusats de pertànyer al grup neonazi Frente Antisistema (FAS) l’any 2005 en la coneguda com a operació Panzer.

"Guerra bruta"

La instrucció va obligar Oltra a apartar-se de la primera línia política. Ho va fer el 21 de juny del 2022, cinc dies després de ser imputada, quan va dimitir com a vicepresidenta i portaveu del Consell que presidia llavors el socialista Ximo Puig. Durant la conferència de premsa en la qual va anunciar la decisió, la dirigent de Compromís va defensar que amb la seva imputació es traslladava el missatge que "a qualsevol polític que vulga fer polítiques que no vagen en favor dels poderosos se'l carregaran amb denúncies falses, amb guerra bruta als tribunals, amb mentides". "Guanyen els dolents", va resumir.

"El rastre dels diners"

Oltra sempre ha afirmat que la causa respon a una operació orquestrada per grans empresaris i la dreta política. En concret, ha citat la cofundadora de Vox, Cristina Seguí; l'expresident valencià Francisco Camps -un dels advocats de les acusacions és Pablo Delgado, que és soci de l'excap del Consell-, i Alberto de Rosa, llavors director de Ribera Salud –empresa concessionària de diversos hospitals–, que l'executiu progressista del PSPV, Compromís i Unides Podem va recuperar per a la gestió pública. Segons Oltra, tot naix del malestar de l'empresari després que el Consell li reduís la possibilitat de "fer negoci amb la salut". "En tota cacera política cal seguir el rastre dels diners", va afirmar durant un debat a les Corts Valencianes.