L’Estat avisa el PP que enviarà les forces de seguretat si les seves comunitats es neguen a acollir els menors migrants

BarcelonaEl consell de ministres va fixar aquest dimarts el nombre de menors no acompanyats que ha d'acollir cada comunitat en el marc de la nova regulació legal per afrontar l'arribada de refugiats a les Canàries i Ceuta. Els criteris es basen en un decret llei aprovat pel Congrés i el govern espanyol ja avisa que, per més escarafalls que facin els presidents del PP, aviat s'activaran els trasllats dels 3.900 menors pendents de distribució. En una entrevista a TVE aquest dimecres, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, s'ha mostrat confiat que totes les autonomies compliran i assumiran la tutela dels menors que rebin en aplicació del repartiment, que és obligatori. Ara bé, davant de possibles resistències, els ha llançat un avís: "Si alguna comunitat s'hi s'oposés, lògicament haurien d'intervenir les forces i cossos de seguretat. Però no tinc dubtes que els presidents i presidentes compliran la llei", ha afegit.

El govern de Canàries també ha advertit que les comunitats autònomes no es poden negar a rebre els refugiats i que, si ho fan, serà la fiscalia qui mogui peça. De fet, el ministeri públic ha estat qui ha liderat a les Canàries la batalla judicial perquè es modifiqués el protocol que, inicialment, el govern canari va aprovar per posar traves a l'acollida, a l'espera de la modificació legal sobre el repartiment a l'Estat. "Esperem que no hàgim d'arribar a això. Esperem que el sentit comú imperi", ha afirmat aquest dimecres el president de Canàries, Fernando Clavijo, que governa amb el PP. D'altra banda, l'executiu canari ja ha demanat recórrer a l'anomenat mecanisme de "contingència" a l'arxipèlag, que permet activar els trasllats quan una comunitat autònoma hagi vist superada en tres vegades la seva capacitat d'acollida —de 737, en el cas de Canàries—.

Fa mesos que el PP fa servir el repartiment de migrants com a arma llancívola contra el govern espanyol. De fet, aquesta va ser la causa per la qual Vox va trencar amb els executius autonòmics del PP, als quals va acusar de no plantar-se amb l'Estat i ser massa tous en matèria migratòria. Aquest dimarts, la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, qüestionava la fórmula que ha fet servir l'Estat per al repartiment –on el que té més pes és la població– i avançava que la impugnaran davant del Suprem i en demanaran la suspensió cautelar, com també faran la Comunitat de Madrid i l'Aragó.

"No hi ha professionals per atendre'ls. Que digui el govern en quins espais se'ls ha d'acollir, perquè no hi ha centres", va advertir a la SER. Així va respondre Prohens a la pregunta de si es planteja desobeir: "No em puc imaginar que el govern sigui insistent davant aquesta falta d'humanitat i sensibilitat". Aquest dimecres, Torres li ha contestat que el que és "lamentable" és que les Balears ni tan sols enviessin el certificat dels menors que ja tenien acollits, com se'ls va requerir des del ministeri d'Infància.

Catalunya, fora del repartiment actual

Les Balears hauran d'acollir 406 menors, molt per darrere de les comunitats que, segons el que va fixar ahir el govern espanyol, han d'acollir més menors no acompanyats. Andalusia (2.827), Catalunya (2.650), Madrid (2.325) i el País Valencià (1.767) ocupen les primeres posicions de la llista. Ara bé, tant Catalunya com Euskadi queden fora d'aquesta tanda de repartiment de menors per l'esforç d'acollida que ja han fet fins ara, tot i que la Generalitat s'havia ofert a acollir-ne una trentena. El criteri deriva d'un pacte anterior amb Junts per aprovar el canvi legal per fer obligatori el repartiment.

L'exclusió de Catalunya i Euskadi del repartiment en curs ha fet enfurismar Andalusia, on també governa el PP. En declaracions a Canal Sur Radio aquest dimecres, el conseller de la Presidència, Antonio Sanz, ha criticat el plantejament "poc realista" a què, segons ell, responen les xifres acordades pel govern espanyol. "Algú es pot explicar que a Catalunya i al País Basc no hagin d'afrontar l'acollida de menors migrants perquè tinguin pactes polítics per mantenir la cadira?", ha dit.

Però els executius del PP de les Balears, Andalusia, Madrid i Aragó no són els únics que han posat el crit al cel davant del repartiment. Mentre Múrcia denuncia "ocultisme i falta d'informació", el govern de Carlos Mazón manté que al País Valencià ja estan al "160%" de la seva capacitat i el de La Rioja diu que tem un "desbordament" de les seves capacitats d'acollida. La fórmula, en canvi, té el vistiplau de les Canàries.

Ofensiva judicial

Aquesta no és la primera vegada que el PP impugna el repartiment de migrants davant dels tribunals. Un total de 10 comunitats autònomes ja van recórrer al Constitucional un primer decret llei sobre el repartiment, mentre que la Comunitat de Madrid en solitari va dur al Suprem un segon decret aprovat específicament per atendre l'emergència a les Canàries. En roda de premsa aquest dimecres, el portaveu del govern d'Ayuso, Miguel Ángel García, ha explicat que també han exigit a l'Estat urgentment "la informació utilitzada per elaborar el repartiment forçós" que deixa al marge el País Basc i Catalunya, per considerar-lo "arbitrari, opac i discriminatori".

Davant l'ofensiva dels populars, el ministre Torres s'ha mostrat confiat que la norma superarà l'escrutini judicial per molts recursos que presenti el PP, i ha recordat que retardant l'acollida estan condemnant aquests menors a viure "amuntegats". "Han de tenir condicions d'igualtat, com qualsevol altre nen que fuig d'una guerra, com va passar amb els d'Ucraïna, que se'ls rebia amb braços oberts i s'obrien instal·lacions municipals i busos. Per què no es pot fer igual amb els nens que venen de l'Àfrica?", s'ha preguntat.