Dos trasllats setmanals: arriben els primers menors sol·licitants d'asil des de les Canàries

MadridDeu menors migrants sol·licitants d'asil que fins ara es trobaven a les Illes Canàries ja són a la Península. Aquest dilluns, el govern espanyol ha iniciat el trasllat d'aquests joves, complint així amb l'ordre del Tribunal Suprem que l'obliga a responsabilitzar-se d'un miler de menors que quan van arribar a l'arxipèlag canari van demanar protecció internacional, i se'ls hi ha acreditat. Fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions expliquen que a partir d'aquesta primera derivació es preveu que hi hagi dos trasllats setmanals també de grups reduïts de menors, cosa que es farà en coordinació amb el govern canari. En total, es derivaran uns 800 menors no acompanyats, indiquen fonts del ministeri a l'ARA. La resta de joves, fins al miler, es queden a les Canàries perquè ho han preferit per raons d'arrelament.

El passat 25 de març, el Tribunal Suprem va determinar que l’Estat s'havia de fer càrrec, amb els seus recursos, del miler de menors migrants no acompanyats que havien sol·licitat asil a les Canàries. La decisió responia a mesures cautelars sol·licitades pel govern canari. Cinc mesos després, doncs, el govern espanyol dona resposta als joves amb un primer trasllat.

En paral·lel a aquesta derivació, el govern central també ha d'encarrilar el repartiment obligatori acordat entre comunitats autònomes de la resta de menors migrants no acompanyats que es troben a les Canàries. En aquest cas, la intenció del ministeri d'Infància i Drets Socials és que es puguin començar a derivar a finals d'aquest mes d'agost, tot i el rebuig de les comunitats autònomes del PP. Catalunya, que no va entrar en el repartiment, acollirà de forma voluntària una trentena de menors.

Els menors que han sol·licitat ajuda internacional estaran acompanyats per personal d’entitats col·laboradores, així com per professionals del ministeri, designats ja per la secretaria d’estat de Migracions, segons fonts ministerials. L'objectiu és que en el procés de trasllat i reubicació "prevalgui la seva integritat, benestar i interès superior [de l'infant]". Pel que fa als recursos, l'Estat ja té habilitades unes 750 places que formen part de les 1.200 places que es van aprovar en consell de ministres per acollir aquests menors a la Península. Per posar-les totes en marxa també es va aprovar una partida de 40 milions d'euros. El ministeri no informarà de com serà el repartiment per territoris per una qüestió de protecció als menors.

Crispació racista a l'alça

Molts dels menors migrants que aquest dilluns han començat a ser derivats fugen de conflictes armats i arriben completament sols. De fet, fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, sota la batuta d'Elma Sanz, han assenyalat que, tot i que es tracta d'un grup divers, la gran majoria dels que han demanat protecció internacional són joves originaris de Mali, així com nenes que requereixen una atenció diferenciada per motius de gènere i seguretat.

El trasllat d'aquests menors coincideix amb un moment en què el racisme i la xenofòbia estan marcant el debat polític –aquests últims dies pel veto que han plantejat PP i Vox a Jumella (Múrcia) sobre les celebracions islàmiques, però abans pels aldarulls a Torre Pacheco–. Però també el debat, i els fets, al carrer, cosa que ha disparat les alarmes entre les organitzacions que lluiten contra la discriminació.

Només a la ciutat de Barcelona, l'any 2024 les situacions de discriminació es van disparar un 27%, fins a les 1.102. En un 30% de totes elles, és a dir, en 314 incidències, els principals motius de discriminació van ser el racisme i la xenofòbia, tal com es desprèn de l'informe anual sobre discriminacions que aquest dilluns ha publicat l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona. Segons el mateix informe, tots dos atacs no només no han deixat de créixer els últims anys, sinó que el 2024 van assolir el registre més alt a la ciutat. "La presència del discurs discriminatori o d’odi en l’àmbit social i polític augmenta aquesta discriminació", s'adverteix en l'informe.

En aquest sentit, els trasllats dels menors migrants a la Península no han estat exempts de crispació política, sobretot entre el govern espanyol i els governs autonòmics del PP, cosa que ha donat ales als discursos d'odi. Pel que fa al trasllat dels menors que han sol·licitat asil, el PP no s'hi ha mostrat en contra, sobretot perquè hi ha una ordre judicial al darrere. Ara bé, en el cas madrileny sí que s'han posat bastons a les rodes, o com a mínim així ho interpreten des del ministeri que pilota Sanz. Com que és l'Estat qui s'ha de fer càrrec d'aquests menors, s'han de derivar a centres d'acollida estatal i el municipi de Pozuelo de Alarcón (Madrid), on hi ha un d'aquests centres, ha decidit tancar-lo temporalment per una suposada "irregularitat urbanística". L'ajuntament, en mans del PP, va argumentar que no tenia la llicència per a ús residencial. Des del ministeri, però, es llegeix com un rebuig preventiu a l'arribada dels menors.

En canvi, el PP sí que s'ha mostrat contrari al repartiment obligatori de la resta de menors migrants no acompanyats. De fet, en l'última trobada amb les comunitats autònomes, Ceuta, on la pressió migratòria creix amb comptagotes, va ser l'únic territori governat pels populars que va assistir-hi. En principi, les comunitats estan obligades a facilitar la informació sobre la seva situació actual i, posteriorment, a acceptar el repartiment si no volen incomplir la llei. L'executiu té intenció d'iniciar aquest procés a finals d'agost. "No hi haurà excepcionalitat [en l'acollida]", va advertir la ministra Elma Sanz.

Creix la pressió migratòria al sud

Aquest cap de setmana, un centenar de joves migrants van intentar travessar a Ceuta nedant. Molts d'ells van ser interceptats per la Marina marroquina abans d'arribar a aigües espanyoles, mentre que set joves ho van aconseguir, segons informa l'agència Efe. Els migrants van intentar arribar nedant des del Marroc tot i el mal temps, aprofitant la poca visibilitat, malgrat que era més perillós.

Aquest grup de joves se suma a la cinquantena de menors marroquins no acompanyats que a finals del mes de juliol van accedir a Ceuta, també nedant a través de la frontera amb el Marroc, a les zones del Tarajal i Benzú. El govern autonòmic de Ceuta ha demanat a l'executiu de Pedro Sánchez que intervingui davant el que considera una situació "insostenible": segons recull Efe, la ciutat autònoma acull més de 500 menors tot i que només té 132 places habilitades.