Política 21/03/2022

Junts atribueix a Rufián i Tardà la voluntat de "trencar el govern" per aliar-se amb el PSC

ERC rebutja que el seu líder a Madrid comparegui al Parlament com demana JxCat

4 min
El portaveu de Junts, Josep Rius, en roda de premsa a la seu del partit.

BarcelonaLes declaracions del portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, titllant de "James Bond" i "senyorets" l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont pels seus contactes russos encara porten cua. Aquest dilluns l'exlíder republicà al Congrés Joan Tardà s'hi ha refermat en una entrevista a El Cafè de les Idees, de RNE i TV2 –"Vaig agrair la rotunditat de les seves paraules", ha dit–, i des de Junts per Catalunya han atribuït les declaracions a la voluntat de "trencar el Govern" per aliar-se amb el PSC. El portaveu de JxCat, Josep Rius, s'ha preguntat en roda de premsa si darrere de les paraules dels dos dirigents republicans hi ha una "voluntat constructiva" o "mirar que es trenqui el govern amb el suport dels socialistes".

Rius ha insistit en la petició de compareixença que Junts va registrar al Parlament perquè Gabriel Rufián comparegui, i l'ha instat a donar explicacions sobre "en què es basa" per afirmar que Puigdemont va tenir contactes amb el Kremlin. ERC, en canvi, intenta donar el conflicte amb JxCat per acabat, tot i que aquest dilluns ha acabat abonant el fons de les declaracions de Rufián. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha avisat que el seu partit rebutja la compareixença de Rufián a la cambra catalana. "Considerem que no ha de venir a donar cap explicació al Parlament", ha dit. Vilalta s'ha donat per satisfeta per les disculpes públiques que va fer Rufián l'endemà –disculpes en la forma, que no en el fons – i ha insistit que l'independentisme no ha de tenir "res a veure" amb Rússia.

Amb aquestes dues posicions, el rumb de col·lisió al Parlament entre els dos socis de govern es fa inevitable. Tot i això, la votació sobre si Rufián ha de comparèixer o no encara no té data al calendari, i el resultat final acabarà depenent del que votin els partits de l'oposició. Tots els focus, per tant, recauen ara en els treballs de la Comissió d'Afers Institucionals que pròximament haurà de decidir quan es vota la sol·licitud de compareixença. Qui segur que haurà de comparèixer en el mateix espai serà el director de l'oficina de l'expresident Puigdemont, Josep Lluís Alay, i l'advocat de l'ara eurodiputat de JxCat, Gonzalo Boye. En aquest cas, tant JxCat com ERC van votar-hi a favor la setmana passada i, per tant, la cohesió del Govern no es va trencar. Fins ara, Alay ha reconegut trobades amb persones vinculades indirectament al govern de la Federació Russa, però ha negat que intentés trobar-hi suports al reconeixement d'una Catalunya independent.

Parla un empresari rus

Precisament aquest dilluns ha pres la paraula l'empresari rus resident a Catalunya Aleksandr Dmitrenko, que és un dels contactes que va mantenir Alay. En una entrevista al programa Aquí Cuní de SER Catalunya, ha admès reunions amb el director de l'Oficina de l'expresident i amb el seu advocat Gonzalo Boye, però ha negat que fossin per buscar el suport del Kremlin a la causa independentista. També ha dit que es va veure un dia amb Puigdemont quan ja era eurodiputat, però ha assegurat que va ser en una sola ocasió i cinc minuts: "El vaig veure una vegada i punt".

Dmitrenko és un dels noms que apareixien al reportatge que el New York Times va fer sobre aquesta qüestió. El diari nord-americà citava un informe europeu d'intel·ligència del juny del 2020 -que la UE no reconeix- en què s'afirmava que Alay, cap de l'oficina de l'expresident, s'havia reunit amb Dmitrenko per demanar ajuda "tècnica i financera per a la creació de sectors bancaris, de telecomunicacions i energètics separats d'Espanya". La versió donada aquest dilluns per Dmitrenko és que va començar a contactar amb Alay perquè volia fer "negocis" amb la Generalitat. Quins? Segons ha dit, establir un lligam entre Catalunya i el centre d'innovació de Skolkovo, conegut com el Silicon Valley rus.

I què va passar? L'empresari rus ha explicat que aquests negocis suposaven que ell s'encarregaria d'organitzar en universitats russes "conferències" sobre Catalunya, ja que va interpretar que el que buscava Alay era "expandir el missatge" sobre la situació catalana. Dmitrenko ha explicat que com a mínim en va organitzar dues, una de les quals a Sant Petersburg, on ha assegurat que Alay va obtenir com a resposta que Rússia "no volia parlar de separatismes" i que no volia un nou interlocutor europeu, sinó que preferia que Europa tingués "una sola veu". Pel que fa a la seva relació amb Boye, ha apuntat que va ser exclusivament per tractar "problemes legals", tot i que després ha afegit que l'advocat de Puigdemont li feia un "preu assequible" perquè, a canvi, l'ajudava a "aconseguir clients".

Alay, al centre, arribant a l’Audiència Nacional en una imatge d’arxiu.

En definitiva, la versió d'aquest empresari rus és que durant un temps va tenir una relació fluida tant amb Alay com amb Boye, però mai per buscar suports del Kremlin o altres poders russos a la causa independentista. De fet, ha indicat que ara es penedeix d'haver establert aquests vincles perquè totes les publicacions periodístiques sobre la qüestió l'han afectat "moltíssim" tant a ell com a la seva família. "M'han involucrat en una cosa que no és i que no em beneficia", ha dit.

Nova crisi a la vista?

La polèmica per les declaracions de Gabriel Rufián es pot unir a una altra de potencial que afectarà, de nou, la relació entre els dos socis de govern. Es tracta del cas de la Institució de les Lletres Catalanes que implica la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Aquest dilluns la dirigent de Junts ha presentat un recurs contra la decisió del jutge instructor del cas de deixar-la a un pas del judici, al·legant que s'han vulnerat els seus drets fonamentals. També ha defensat en un article a El Punt Avui la seva "presumpció d'innocència" i subratlla que "plegar seria ensenyar la via per apartar les persones que molesten". Josep Rius també ha tancat files durant la roda de premsa amb la presidenta de la cambra i ha fet una crida a Esquerra i la CUP per fer "pinya" davant del cas que afecta Borràs. Malgrat que el jutge instructor l'ha deixat a un pas del judici oral , Rius ha defensat que és un cas més de "persecució" de l'independentisme i ha dit que no es tracta d'un "cas de corrupció sinó que és polític".

Tanmateix, no ha aclarit què vol dir fer pinya. Si, per exemple, significa no aplicar l'article del reglament del Parlament que preveu la suspensió dels drets dels diputats quan se'ls obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció. ERC, mentrestant, manté que és d'hora per pronunciar-se sobre quin camí escollirà.

Polèmica pel CEO

Una altra de les qüestions que han planat sobre la roda de premsa de Junts és l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), en què es destacava el descens del suport a la independència. Josep Rius, portaveu del partit, ha lamentat els "errors tècnics" a l'hora d'elaborar la mostra i ha demanat "responsabilitat" al director de l'organisme, que aquest dilluns ha donat explicacions a través de Twitter. "Tot i que l'origen del problema és un error anterior a la meva arribada al CEO, assumeixo la responsabilitat de no haver-lo detectat abans de fer públiques les dades, i vull explicar amb detall i precisió les incidències que hem trobat en aquesta enquesta", ha dit. En tot cas, els percentatges no canvien gaire un cop pal·liats els problemes tècnics. En tot cas, Rius ha aprofitat per criticar l'estratègia d'ERC. Ha atribuït el descens del suport a la independència a la falta d'estratègia comuna i ha assegurat que les dades constaten que "ajornar" la confrontació amb l'Estat per "eixamplar la base" és un "error".

stats