L'església catalanista s'uneix per reforçar el català i influir en el Papa
Una trentena d'entitats s'agrupen com a força de pressió i reivindiquen l'històric posicionament episcopal de 1985
BarcelonaMoviments a l'Església catalana. El catalanisme catòlic ha decidit moure's, articular-se i exercir un paper de pressió per incidir en el clergat català i les seves bases, però també a la Santa Seu, segons comenten diverses veus a aquest diari. Ho fa en un moment clau en què el papa Lleó XIV ha de prendre decisions essencials amb nomenaments de bisbes com el de Barcelona, però també en un context en què proliferen iniciatives catòliques de tarannà conservador o ultraconservador i espanyolista. En concret, una trentena d'entitats catòliques i catalanistes, moltes de les quals amb tarannà social, s'han unit en la Xarxa d'Entitats Cristianes, que ja fa uns mesos que existeix, però que ara s'ha presentat públicament en un acte aquest dijous al migdia.
Una ocasió que ha servit per reivindicar la "vigència" d'Arrels cristianes de Catalunya, un document aprovat per tots els bisbes catalans ara fa quaranta anys, el 27 de desembre del 1985. S'hi defensava "la realitat nacional catalana" de mil anys d'història, la seva "identitat nacional" i el dret a l'autogovern, en una Església implicada en el poble català i que parla català –amb la llengua nuclear en la litúrgia, la vida eclesial i per a la integració–. Conscients dels canvis demogràfics i socials, ara refermen el "compromís" nacional per fer front a les noves realitats. Què vol aquest grup cristià catalanista i qui l'integra?
Algunes de les entitats són conegudes, com ara la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat –creada pel bisbe Josep Torras i Bages i el mossèn Jacint Verdaguer–, la Fundació Joan Carrera, Cristianisme al Segle XXI, Cristianisme i Justícia o Justícia i Pau, l'entitat que va fundar Arcadi Oliveres. El director de la Fundació Joan Carrera, Carles Armengol, exdirector general d'Afers Religiosos, sosté a aquest diari que la unió d'entitats diferents per fer força pretén "adaptar els principis" de la pastoral "en el moment actual de més pluralisme", en què hi ha "nova immigració" i altres "problemes socioeconòmics". "Ens identifiquem en la tradició catalana eclesial, que té risc de diluir-se i amb això també hi perdria el país", diu el dirigent de l'entitat en honor al bisbe Carrera, catalanista progressista i autor de bona part del document nacionalista dels bisbes. Armengol apunta que volen tornar a "fer important la llengua" a l'Església, després d'un "relaxament", també com a "acollida dels nouvinguts".
També defensa la dinàmica "de baix a dalt" i no pas "espiritualista", sinó arrelada "en les preocupacions de la gent", com defensa el pontífex Lleó XIV a Dilexit te, a diferència del que sosté que passa en moviments conservadors com Hakuna. Al seu torn, el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Joan Maluquer, carrega contra la "politització" ultraconservadora i posa l'accent en la voluntat de "fer força i pressió" per "fer-se sentir aquí i a Roma" perquè se'ls "tingui en compte" en iniciatives, també "ara que hi ha la tria de bisbes" com el relleu de Joan Josep Omella, que a l'abril fa vuitanta anys. Ho faran saber pels "conductes" que calgui, perquè "cal tenir un peu" al Vaticà.
Algunes de les inquietuds que expressa són el "procés de castellanització" i l'ús d'aquest idioma per part del clergat a catòlics forasters en la catequesi, fet que fa perdre el català com a llengua d'integració. Un exemple en què s'emmiralla és la crisi del Corpus del 1919, quan el llavors arquebisbe de Barcelona, el valencià Enric Reig Casanova, "va rebre molta pressió per part de la Lliga [Espiritual] i els caputxins" després que optés per la prèdica en castellà i un any després seria "enviat" a València com a arquebisbe.
La societat i l'Església han canviat
El director adjunt de Cristianisme i Justícia, Santi Torres, sosté que el fet que "un conjunt d'entitats molt variades" s'ajuntin té com a element clau la defensa de la "inculturació com a element bàsic per l'evangelització", és a dir, el respecte i impuls de la cultura i llengua local. També assenyala canvis profunds, com ara que "hi ha un fenomen a l'Església catalana les últimes dècades, com la forta secularització, la pèrdua de rellevància, i s'ha notat més la vinguda de persones catòliques i altres confessions amb altres llengües" que en aquesta situació han causat "més impacte". Un dels focus és que la catalanitat i la llengua sigui un element de "cohesió" i no proliferin "capelles" dels diversos llocs d'origen, un fenomen que ja s'està veient.
En el mateix sentit, la presidenta de Justícia i Pau, Dolors Fernández, comenta que calia "posar un altre cop en circulació" el document per incidir amb "propostes" perquè sigui "una Església acollidora i inserida al país" en un context en què l'Església "té molt a dir al món amb la font de l'Evangeli". Un objectiu bàsic és abordar la immigració, cosa que ha fet canviar la societat: "Tota la gent que s'acosta al nostre país ha d'estar acollida i totes les organitzacions hem d'afavorir que coneguin la cultura i la llengua catalana, i participin en el poble que els acull".
