Qui és l’estrella a la Fiscalia?

MadridPoques vegades els jutges veuen amb els seus propis ulls les conseqüències de les seves decisions. I aquest dijous ha sigut un d’aquests dies. La majoria dels magistrats del Tribunal Suprem que van condemnar Álvaro García Ortiz han sigut testimonis, des de primera fila, de la presa de possessió de la seva successora com a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato. 786 dies després, l’alt tribunal ha tancat el cercle i ha collit els fruits d’una sentència sense precedents que significarà un punt d’inflexió.

Un acte de sis minuts al solemne Saló de Plens del Suprem –que va acollir el judici del Procés– sense cap coma fora del guió i amb un protocol seguit fil per randa ha servit per solemnitzar el nomenament de Teresa Peramato. Entre el públic, jutges, fiscals, magistrats del Constitucional i vocals del Consell General del Poder Judicial. En un extrem de la taula presidencial hi seia Andrés Martínez Arrieta, ponent de la sentència contra el fiscal general. A l’altre, Andrés Palomo, que va ser partidari d’exonerar-lo i va oposar-se a enviar-lo a judici. Més endavant, Manuel Marchena estava escortat per Jaime Moreno i Fidel Cadena –amb Consuelo Madrigal a prop–, els fiscals del Procés que van plantar cara contra Álvaro García Ortiz per l’amnistia a la malversació. Van ser apartats, però la sala Penal va acabar acollint el seu raonament per excloure els líders independentistes de la norma de l’oblit penal.

Posteriorment, als passadissos del Suprem s’han anat succeint converses i salutacions. N’hi ha hagut una que ha cridat especialment l’atenció: un dels jutges que van signar la condemna del fiscal general, preocupat per les investigacions dels historiadors del futur, ha reivindicat davant d’un ministre que “a les sentències és on hi ha la veritat”. I –irònicament– li ha demanat consell sobre la pertinença d’assistir també a la presa de possessió de Teresa Peramato a la Fiscalia. Envoltar-se de fiscals no li ha semblat gaire bona idea.

Del Suprem a Fortuny

Una hora i mitja més tard, al carrer Fortuny de Madrid –la seu de la Fiscalia–, el protagonisme ha sigut compartit. Teresa Peramato recollia felicitacions en la seva estrena oficial mentre Álvaro García Ortiz col·leccionava abraçades i sentides mostres d’efecte. Amb un somriure força radiant, ha aparegut al pati central de la Fiscalia a les dotze en punt i no ha parat de saludar. Era la seva reaparició pública després del judici i la seva corbata, visiblement descol·locada, testimoniava de primera mà l’escalf que anava rebent.

Els ànims físics s’han traduït en paraules de suport al discurs de Teresa Peramato, que li ha volgut expressar públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració, agraïment i afecte”. Unes paraules seguides de 22 segons d’aplaudiments. Més tard, en plena tempesta al PSOE pels casos de presumpte assetjament sexual, la nova fiscal general de l’Estat –experta en violència de gènere– ha instat la societat, les institucions i les organitzacions a tenir un “posicionament clar i actiu” contra els “atemptats contra la llibertat sexual de les dones”.

En acabar l’acte, el ministre Félix Bolaños saludava Álvaro García Ortiz i el presentava com “l’estrella” del dia. “L’estrella és la Teresa”, contestava ell. De moment, després de ser inhabilitat com a fiscal general, encara no està clar si en les pròximes setmanes es reincorporarà com a fiscal de sala –ell evita pronunciar-s’hi ara i el seu entorn reconeix que hi ha cert debat jurídic al respecte–. Això sí, malgrat uns tangencials dubtes inicials, s’ha col·locat a la foto que s’han fet a l’escalinata d’honor tots els que ho són. Ell era a l’última fila. No volia visibilitat. Però les abraçades que després ha continuat rebent i que li han impedit centrar esforços a delectar el vi espanyol que se servia l’han convertit en el protagonista. La mentida de l’entorn d’Isabel Díaz Ayuso l’ha acabat derrotant als tribunals, però no li ha pres l’estima que li ha demostrat tot el seu “entorn”.