L'"oasi català" versus el Madrid de la crispació

Madrid"Catalunya ara és un oasi". La frase porta el segell d’un càrrec directiu d’una cotitzada empresa de l’Íbex-35 que treballa i viu a Madrid, però sovint visita el Principat –de fet, és català– i la va verbalitzar en un dels còctels de Nadal organitzats per empreses i institucions que omplen la capital espanyola abans del recés per festes. El concepte, de fet, comença a fer fortuna per contraposar l'ambient a Catalunya amb el que es respira a Madrid. Dins el món econòmic són nombroses les veus que coincideixen que a la capital espanyola es viu un moment excepcional, marcat per la crispació política i les desqualificacions constants entre els dos grans partits, el PP i el PSOE. Un clima que no ofereix l'ambient òptim per fer negocis i que fomenta –consideren– el creixement de formacions com Podem, però també Vox, "extrems" que no els interessen, explica una altra font empresarial. "[A Madrid] La crispació és constant. Una crispació a ganivetades", opina el mateix directiu, que assegura que "no passa enlloc" fora de la capital espanyola: "Vas a Astúries o Galícia i seus amb els dos [PP i PSOE] en una mateixa taula".

L'òrbita de la gran empresa, bona part de la qual es concentra a Madrid, conviu amb certa resignació amb aquest escenari. Si bé alguns no perden l’esperança que en algun moment arribin els grans pactes d’Estat, altres ho veuen una "missió impossible" i posen d’exemple la llei del sòl o el decret energètic antiapagades, al qual el PP no va donar suport malgrat la pressió de les energètiques. En aquest context, es parla de la conformació d’una bombolla de l'empresariat aliena a la baralla política, tot i que el seu lobi sempre sigui latent –un exemple evident va ser la pressió entre bambolines per fer descarrilar l’impost extraordinari a les energètiques.

I, doncs, què és l'oasi català? L'elecció d'aquest concepte no és fútil, perquè remet a l'ambient polític que hi havia a Catalunya abans del Procés, especialment durant els governs de Jordi Pujol, tot i que originàriament l'oasi català el va construir la burgesia catalana intensificant les seves relacions per combatre el centralisme de Madrid. Aquesta segona accepció fa que una veu pròxima a l'empresariat català consideri que és una comparació "exagerada".

Sigui com sigui, el que expressa l'oasi català és la percepció dels empresaris que, des de l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat, la "normalització política" s'ha materialitzat: ja no fa "por" parlar de grans inversions –diverses empreses han tornat a situar Catalunya en el punt de mira dels seus plans: el sector de la defensa, però també el de la banca o les telecomunicacions–; d'acollir l’organització d’esdeveniments o de rebre amb els braços oberts les companyies que després de l’1-O van decidir marxar de Catalunya –el Banc Sabadell ha estat una de les últimes en fer-ho enmig de l’opa hostil del BBVA–. De les 4.500 empreses que van traslladar la seva seu, n'han tornat unes 740, segons les últimes dades aportades per la companyia Informa BD. Destaquen els retorns de la Fundació La Caixa i el seu hòlding Criteria, la cimentera Molins o Laboratoris Ordes. En canvi, CaixaBank o Naturgy continuen fora.

A tot plegat s’hi suma el canvi a l’Ajuntament de Barcelona, ara sota govern de Jaume Collboni. És "la clau" de tot plegat, assegura una font del més alt nivell de l’entorn de la patronal espanyola, que creu que és al consistori barceloní on realment s’ha notat la diferència, i no tant a la Generalitat. "És radical, res a veure amb [Ada] Colau", afirma.

Visites continuades a Madrid

Però tota aquesta "normalitat" no es cuina només des de Catalunya, com podia fer la burgesia del segle XIX. Aquest cop, és la mateixa Generalitat que també la cuina des de Madrid, on Salvador Illa ha viatjat en reiterades ocasions des que va ser investit president. L’última, de fet, va ser el 18 de novembre passat per entregar el Premi Blanquerna, que no es donava des del 2017, coincidint amb el punt àlgid del Procés. I si no hagués estat per l'esclat de la crisi derivada de la pesta porcina africana, Illa hauria assistit a la celebració al Congrés del Dia de la Constitució, en què la solemnitat institucional va quedar eclipsada, precisament, per la batussa política entre el PP i el PSOE.

L’any passat el president català va recuperar l’assistència a esdeveniments com aquests després d’anys d’absència dels seus predecessors. "Normalitat institucional", defensava ja aleshores. També hi ha hagut trobades bilaterals amb Pedro Sánchez, l'assistència a la desfilada militar un dotze d’octubre, una foto amb Felip VI, la participació en la fira de turisme Fitur o la presentació del seu model econòmic en un gran acte al Cercle de Belles Arts, al cor de Madrid, davant personalitats del món polític, social i empresarial el març del 2025. "És l’Illa fent d’antiga Convergència", deia aleshores un dels assistents a l'acte. Avui, ho reitera una font de la patronal espanyola.

Durant aquestes visites se sap que Illa es troba també amb diferents empresaris, però a porta tancada. És, de fet, una agenda "privada", han argumentat en més d'una ocasió des del seu equip, quan s'ha preguntat per les trobades que té el president en el marc d'un d'aquests viatges institucionals a la capital espanyola. En aquest context, fonts empresarials i sindicals han assegurat a l'ARA que Salvador Illa i el seu govern estan movent "més que mai" els fils perquè algunes inversions –com per exemple les del sector de la defensa, que ara viu un moment dolç– arribin a Catalunya. I ho fan de manera concertada amb la Moncloa.

Illa fa temps que es va posar entre cella i cella fer el sorpasso a la capital espanyola defensant un model econòmic que s'allunyi del que planteja, precisament, Isabel Díaz Ayuso. "A les grans empreses encara no els fa enrere tota aquesta crispació [a la capital espanyola]", opina una font consultada, que recorda que els grans centres de poder continuen, de moment, al km 0 de l'Estat. "Segueixen jugant", conclou.