L'oficialitat del català a Europa, un pas a "la Primera Divisió" que ara depèn de França

BarcelonaL'oficialitat del català a la Unió Europea pot ser una realitat una setmana després de la Diada. La negociació pel control del Congrés de Diputats ha fet moure les coses i, després del pacte entre el PSOE i Junts, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha enviat una carta al Consell de la Unió Europea sol·licitant la modificació del reglament 1/1958 que regula el règim lingüístic per incloure com a llengües oficials de ple dret el català, el basc i el gallec, aprofitant que ara Espanya ostenta la presidència de la UE. Per això, ha fet entrar en l'ordre del dia del 19 de setembre aquesta petició, quan hi ha el primer consell d'assumptes generals. Tanmateix, no està tot fet. Perquè s'aprovi caldrà el vot favorable dels 27 països membres, i això suscita desconfiança entre les veus consultades, que apunten França com el principal escull a superar. Però què comportaria l'oficialitat?

En conversa amb l'ARA, Vicent Climent Ferrando, expert en política lingüística a Europa i autor d'un informe encarregat per diversos eurodiputats sobre què suposa l'exclusió de l'oficialitat per als idiomes europeus, afirma que si es confirma el pas seria un "canvi substancial" per al català, perquè "tots els programes, projectes i iniciatives estan disponibles en les llengües oficials". Així, apunta que programes relacionats amb l'Erasmus, o projectes de suport lingüístic i iniciatives de traducció, s'hauran de poder trobar també en català. Una llengua que també hauria d'estar present en tot allò que desenvolupin les institucions comunitàries sobre intel·ligència artificial.

També el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, opina que, "si s'acaba aprovant", la designació del català com a llengua oficial "seria important i molt positiva" també per als nord-catalans i algueresos. Subratlla que aquest pas no només suposa poder parlar en català al Parlament Europeu i les institucions, sinó que comporta protegir l'idioma, perquè, de cop, esdevindria un mèrit per accedir a la funció pública i tots els documents oficials i lleis estarien també en català. A més, Escuder remarca que l'oficialitat de la llengua reforçaria polítiques com la llei de consum, ja que contribuiria a l'etiquetatge en català i la informació de productes sanitaris. Ara mateix "la no oficialitat dificulta l'ús del català en el mateix territori perquè la normativa europea obliga a l'ús de les llengües oficials", cosa que fa que altres idiomes passin per davant del català.

El filòleg Gerard Furest coincideix a dir que si s'aprovés seria rellevant perquè "la major part de regulació de les llengües vindrà d’Europa" i el català faria un pas cap a la "Primera Divisió" en termes de protecció. Sosté que "beneficiaria la comunitat lingüística sencera, pel valor simbòlic molt gran", i s'avançaria en la defensa de la pluriculturalitat de l'Estat. Així, lleis com la del cinema serien més fàcils de complir i el doblatge en català tindria més recorregut.

Del 2005 al 2009 el govern espanyol va signar acords bilaterals amb la Unió Europea per impulsar-hi l'ús del català sense optar per la via de l'oficialitat, però aquest camí ha estat "insuficient" i "no ha funcionat", segons els experts consultats. "La continuació del desplegament dels acords signats són pur maquillatge i no tenen cap efectivitat real", sosté Climent, que recorda que aquest punt intermedi és un conjunt de "pedaços" i que l'única via per garantir el català a Europa és la reforma del reglament.

El perill francès

Si hi ha un element que pot fer trontollar l'acord, aquest és França. Es necessita el sí de tots els països perquè en comptes de 24 llengües oficials n'hi hagi 27, i Furest recorda l'animadversió per les "llengües regionals" de l'estat francès, on també es parla català i basc. Apunta que caldrà negociar per aconseguir el seu suport. Escuder també adverteix que "l'oficialitat no farà que s'acabi la minorització de la llengua" i que "no s'ha de badar en la política lingüística". Hi coincideix Furest, que insisteix que "cal fer complir les lleis" i tenir present que la proactivitat dels parlants continua sent clau.