L'operació de Pedro Sánchez al TC neutralitza el PP i Vox als tribunals
La nova majoria progressista ha avalat la llei de l'avortament, la d'eutanàsia i la d'educació, que protegeix el català
MadridA Pedro Sánchez la jugada li està sortint com esperava. Gràcies a la nova composició del Tribunal Constitucional (TC) ja són diversos els pronunciaments de rellevància que estaven pendents de resoldre i que afavoreixen el govern espanyol. La majoria progressista que va propiciar la renovació del mes de gener passat ha avalat les lleis de l’avortament, la de l’eutanàsia i la d’educació, que protegeix el català a l'escola. Aquest últim cas serveix per no enterbolir les relacions entre la Moncloa i la Generalitat, que havia situat aquesta qüestió com un dels punts troncals de la taula de diàleg. Això sí, sense donar excessives ales a l’independentisme: aquest nou TC ha tombat el vot delegat com a diputat al Parlament de l’exconseller Lluís Puig i ha validat el decret de l’executiu de l’Estat contra la república digital que va idear l’exvicepresident català Jordi Puigneró.
“Amb el tomb de les majories, era d’esperar que canviés el sentit de les resolucions”, anota un exmagistrat del TC en conversa amb l’ARA. La coneguda com a llei Celaá era una de les últimes batalles del PP i Vox contra el govern espanyol: van posar el crit al cel per la retirada de subvencions a les escoles que segreguen per sexes i perquè permetia que el català fos l'única llengua vehicular a les aules. Protegir la immersió lingüística davant les sentències contràries dels tribunals s'havia convertit en una operació delicada per a la Moncloa i la Generalitat, i el nou TC els ha donat un cop de mà que hauria sigut impensable amb una majoria conservadora: tot i que el recurs que s'ha resolt aquesta setmana no ho aborda directament, els magistrats avancen que la Constitució no fixa percentatges per al castellà a les aules, la qual cosa dona idea de quina serà la seva decisió quan calgui resoldre sobre el 25%.
En canvi, hi ha altres decisions que han donat oxigen al PSOE que s'han desbloquejat ara perquè anys enrere haurien pogut dividir el bloc de la dreta, que era majoritari. La llei de l'avortament estava pendent des de feia més d'una dècada i n'havia sigut ponent Andrés Ollero, magistrat ultraconservador que hauria optat per rebutjar-la. “El pronunciament sobre l’avortament hauria sortit bastant semblant amb la composició del TC anterior. Hi havia magistrats conservadors a favor”, apunta un exmagistrat del TC en conversa amb l'ARA. El nou encarregat de la ponència va ser Enrique Arnaldo, que objectava algun punt de la llei, i el ple la va tombar per set vots a quatre perquè considerava que era plenament constitucional. Ell va renunciar a redactar-ne una de nova i ara la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, portarà el nou text que avala la llei al pròxim ple.
Fissures al bloc conservador
També hauria adoptat una resolució semblant el TC anterior, anota l’exmagistrat, sobre la llei de l'eutanàsia. De fet, els conservadors César Tolosa i Ricardo Enríquez van votar favorablement a la ponència del magistrat proper a Unides Podem, Ramón Sáez. Només Concepción Espejel i Arnaldo van anunciar un vot particular. “En temes ideològics estan més cap a un cantó determinat”, assenyala un membre del tribunal, que constata que Espejel –jutge de l’Audiència Nacional propera a l’ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal– ha fet més vots particulars que Enríquez.
Fonts del TC consultades per l’ARA puntualitzen que si les sentències adoptades fins ara han afavorit al PSOE és perquè són les que estaven sobre la taula. Avisen que pròximament s’abordarà la reforma de l’IRPF de l’exministre Cristóbal Montoro de 2014 i que podria rebre l’aval dels magistrats. En aquest sentit, asseguren que “no hi ha mal ambient”, si bé admeten que les qüestions més polítiques o en què intervenen “altres elements o interessos” poden suscitar una divisió més accentuada entre blocs.
Abans de la renovació, el ple va viure un dels episodis més conflictius amb motiu de la suspensió de la reforma legal que hauria permès renovar el TC sense necessitat que els dos blocs del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haguessin d’arribar a l'acord. No es tracta d’un tema del tot tancat i podria reobrir tensions: l’òrgan de garanties té pendent resoldre la reforma legal del PSOE i Unides Podem que priva el CGPJ de fer nomenaments mentre està en funcions –implícitament, s’ha acordat deixar passar les eleccions del 28 de maig per afrontar-la–. Aquesta mesura es va prendre perquè l’òrgan de govern dels jutges de majoria conservadora deixés d’omplir el Tribunal Suprem i els tribunals superiors de justícia de jutges escorats a la dreta.
El bloqueig del CGPJ
L’exmagistrat consultat critica que la Moncloa, amb la qüestió del TC resolta, no faci més esforços per renovar un CGPJ amb el mandat caducat des de fa gairebé cinc anys pel bloqueig del PP. Com que no pot fer res que perjudiqui directament, “s’ho mira amb indiferència”. “Amb una mica de pressió, els vocals progressistes dimitirien [i es podria forçar la renovació]”, apunta. “Per molt menys, a Israel ha sortit la gent al carrer i ha cessat el ministre de Defensa. Aquí es posa en perill l’estat de dret i tothom està tranquil”, lamenta.
