La llei menys important de l'any

BarcelonaFins fa no gaire, els dirigents polítics s'omplien la boca a l'hora de definir els pressupostos com la llei més important de l'any. Legalment ho són: estan especialment protegits —només els poden presentar els governs i estan regulats tant a la Constitució com en altres lleis que els desenvolupen—. Però, tot i que continuen sent un símptoma d'estabilitat política, els pressupostos han deixat de ser el compromís amb la ciutadania que representaven abans.

A Espanya només se n'han aprovat 6 dels últims 10 —dels últims 11 si comptem els del 2026— i, a Catalunya, la situació és encara pitjor, amb 4 dels últims 10. Les dues administracions han demostrat que es pot governar sense pressupostos fins al punt que ara ja ni tan sols els presenten a votació. Tot i ser una obligació constitucional, la Moncloa ha preferit no sotmetre la llei al veredicte del Congrés per esquivar l'opció de perdre la votació –tot i que Sánchez s'ha compromès a presentar els comptes del 2026 a la cambra baixa encara que no tingui els suports–. L'últim pressupost que va presentar l'executiu de Pedro Sánchez data de l'octubre del 2022, ara fa ja tres anys. En el cas del govern de Salvador Illa, no ha presentat encara mai un pressupost, tot i que hi estava obligat per llei almenys en dues ocasions, i també continua funcionant amb la pròrroga dels comptes del 2023, aprovats durant l'etapa del president Pere Aragonès.

Les lleis i la Constitució obliguen els governants a presentar els comptes, però aquesta obligació no porta cap sanció associada, així que els presidents en minoria —fa anys que ningú té majoria— opten per no repetir derrotes com la del mateix Aragonès el 2024 o la de Sánchez el 2019. En les dues ocasions, els presidents van optar per avançar eleccions argumentant que, sense pressupostos, no podien seguir governant. Aquest 2025, el PP ha demanat l'empara del Tribunal Constitucional davant d'aquesta situació.

La pèrdua de pes del Parlament

Mentre no hi hagi problema en els ingressos, les pròrrogues pressupostàries permeten als governs seguir la seva activitat sense gaires problemes, sotmetent a votació els crèdits suplementaris que obligui la llei. El problema, per tant, no és no tenir els comptes aprovats. El problema és que les pròrrogues simbolitzen millor que cap altra acció la progressiva pèrdua del debat parlamentari i posen bastons a les rodes a la funció de control que té el poder legislatiu sobre l'executiu. Ara es governa per decret: la Generalitat només ha aprovat al Parlament tres lleis en l'últim any i mig i, en canvi, ja es compten 25 decrets llei —que redueixen el control de l'oposició— en el mateix període, una situació que lliga amb les últimes legislatures i també amb el que succeeix a Espanya.

És evident que la polarització política fa més difícil governar i que cal posar d'acord multitud de partits, sovint oposats ideològicament, com la majoria de la investidura de Pedro Sánchez. Però si els mateixos que han de fer complir les lleis i la Constitució no les compleixen s'esvaeix el símbol que els pressupostos havien representat fins ara.

Els detalls de la setmana

Aquesta setmana hi ha hagut vaga de personal sanitari, que reclamava millores laborals tant al govern espanyol com al de la Generalitat. Com que s'acosta Nadal, els lemes i imatges que es van exhibir durant la jornada buscaven la connexió amb aquesta festivitat i la que més va cridar l'atenció va ser una referida a la consellera de Salut. "Pané, caganer!", cridaven alguns manifestants, que mostraven la imatge de la consellera com si fos el popular personatge dels pessebres catalans.

Quan va acabar la seva compareixença, el candidat a presidir l'Oficina Antifrau, Josep Tomàs Salàs, va demanar la paraula per remarcar que no es diu Salas com el van anomenar tots els grups. "És una guerra perduda, estimo molt els meus pares, però amb els cognoms no vaig tenir sort". I és que el seu segon cognom és Darrocha. "El segon és de nota, me l'han escrit de quinze formes diferents", va confessar resignat.