Publicitat
Publicitat

Els lletrats consideren que els terminis de la investidura s'han aturat i no s'ha activat el compte enrere electoral

Si perdura el "bloqueig", faculten el president i els grups a fer accions per activar el rellotge

Els lletrats del Parlament ja han entregat a la mesa de la cambra l'informe sobre els terminis de la investidura, arran que el govern espanyol interposés un recurs contra el ple d'investidura de Carles Puigdemont i l'acte s'ajornés. Després d'un xoc intern sense precedents sobre quin paper havia de tenir el president del Parlament, Roger Torrent, els lletrats consideren que el compte enrere cap a les noves eleccions no ha començat. Recorden que el ple no s'ha celebrat per la decisió d'un "òrgan extern" -el Tribunal Constitucional- i que, per tant, fins que l'alt tribunal no resolgui sobre l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol els terminis de la investidura no poden començar a córrer. Ara bé, sí que apunten vies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, pugui desbloquejar la situació un cop el TC hagi decidit si estima o no el recurs. 

De moment, doncs, els lletrats consideren que el Parlament es troba dins els 10 dies que la llei de la presidència estableix des de l'elecció del president de la cambra a la primera investidura. I així serà fins que el TC no resolgui sobre si admet o no a tràmit el recurs del govern espanyol contra la proposta d'investidura de Carles Puigdemont. 

Ara bé, un cop es s'esvaeixi aquesta incògnita, els lletrats sí que assenyalen camins per desbloquejar les institucions. Seguint la doctrina del Consell d'Estat amb el 'tamayazo', creuen que el president del Parlament podria fer un "acte equivalent" a una investidura fallida perquè comenci a comptar el termini dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica de les eleccions. La llei de la presidència disposa que aquest termini comença a córrer des de la primera votació d'investidura al ple, un fet que no s'ha produït perquè el TC va suspendre cautelarment la investidura de Carles Puigdemont si no era presencial i amb permís del jutge. 

Arribats al punt que els grups mantinguessin Puigdemont com a candidat i seguís vetat pel TC, Torrent podria comunicar al ple que la proposta no és viable i, a partir d'aquí, podrien començar a córrer els dos mesos cap als nous comicis. Els lletrats, però, també donen eines als grups parlamentaris. Es comprometen a estudiar si els grups podrien emprendre alguna acció per determinar també que la investidura no és factible i activar el rellotge de les noves eleccions. 

Els lletrats consideren el següent: "Si es perllonga la situació d’interinitat o bloqueig institucional amb posterioritat a la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’admissió a tràmit de la impugnació, es podria considerar que el president del Parlament, en exercici de la funció institucional que té atribuïda, està facultat per activar l’inici del termini per a la convocatòria automàtica d’eleccions mitjançant una comunicació a la cambra en la qual constatés la impossibilitat de la investidura, sens perjudici de la seva capacitat per iniciar una nova ronda de consultes amb els grups polítics a l’efecte de formular noves propostes. Així mateix, en el cas que el president no impulsés l’acte equivalent a una votació fallida, sense justificació objectiva i transcorregut un termini raonable, es podria estudiar la possibilitat que els grups parlamentaris impulsessin aquest acte equivalent per mitjà dels instruments corresponents". 

La firma, només del secretari general

El resultat de l'informe arriba després d'una setmana de debat intern al si dels serveis jurídics de la cambra. El text, el ponent del qual era el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, estava enllestit des de la setmana passada. Tanmateix, les discrepàncies amb el secretari general, Xavier Muro, van propiciar que Bayona es desvinculés de l'informe. 

El lletrat major, que havia rebut l’encàrrec de ser el ponent del document, va centrar el seu informe a argumentar que els terminis per a la investidura quedaven congelats després de la suspensió de Torrent i, per tant, no començaven a córrer els dos mesos de límit fins a convocar-se noves eleccions. Però també va incloure diverses alternatives que, a criteri seu, podien ser el desllorigador de la situació i que la investidura no quedés suspesa ‘sine die’. A més, assenyalava el paper del president del Parlament i la responsabilitat que podia o havia de tenir en aquest contenciós. Tot això, però, no va agradar a Muro, que discrepava sobre la conveniència d’incloure-ho a l’informe.

Finalment el document ha inclòs la possibilitat que Torrent desbloquegi la situació, però Muro ha repartit la pressió i també faculta els grups per impulsar "actes equivalents" a una investidura fallida. D'aquesta manera, l'informe alleuja la pressió a Torrent. 

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT