La lliçó que Feijóo ha après d'Aznar

BarcelonaQuan el 23-J Alberto Núñez Feijóo va sortir al balcó que el PP prepara per a les grans ocasions a la seu del carrer Génova de Madrid, bona part dels incondicionals que s'havien reunit en aquella artèria de la ciutat ja l'havien anat abandonant. Tot i la pompa que li va voler donar el partit, amb canons de confeti inclosos i Isabel Díaz Ayuso mantenint el tipus al costat del líder del PP, les cares dels conservadors pagaven per si soles. Tenien coll avall que Feijóo havia fracassat en l'objectiu pel qual l'havien entronitzat feia tan sols un any. Havia guanyat les eleccions, sí, però no havia obtingut la majoria parlamentària suficient per governar: una condició imprescindible en qualsevol sistema parlamentari, encara que els populars s'entestessin a imposar el relat que el partit guanyador és el que ha de governar, com si Espanya fos un sistema presidencial. Després de dos anys de vaivens i d'intentar capejar les pressions del sector ayusista, Feijóo assegura ara haver après "la lliçó".

"Ara hi ha dos tipus de polítics: els que guanyen i governen, i els que no governen. En conseqüència, he pres bona nota d'aquesta lliçó", va assegurar aquest divendres flanquejat per José María Aznar i Mariano Rajoy. Són els dos expresidents amb qui s'emmiralla per haver aconseguit la fita que al gallec, de moment, se li resisteix. "No només caldrà guanyar una investidura, sinó una majoria parlamentària que doni continuïtat a l'Espanya constitucional", li advertia Aznar. El somni de Feijóo seria tornar a l'etapa de les majories absolutes del mateix Aznar i també de Rajoy, o de replicar les seves quatre majories absolutes a Galícia. "L'aspiració de la qual no desisteixo és tornar a ser el partit de 10 milions de votants", assegurava aquest dissabte Feijóo. Però és una evidència que l'escenari actual, amb un Vox a l'alça, ho fa més que inviable. Només hi ha una variable que insufla optimisme a les files populars i que podria ser el trampolí de Feijóo cap a la Moncloa en cas d'avançament electoral: el cas Cerdán que acorrala el PSOE de Pedro Sánchez.

La "centralitat política"

Els conservadors fien en aquest escàndol de presumpta corrupció les opcions que el seu líder aprofiti el que serà la seva última oportunitat per ser president del govern espanyol. El sector ayusista del partit no li donarà més crèdit a un Feijóo a qui ha anat marcant el pas des que és president del partit. El PP confia que el cas Cerdán enfonsi electoralment els socialistes i els populars puguin pescar entre els votants desencantats del PSOE. Potser per això aquest dissabte Feijóo ha assegurat que aposta per una estratègia que es basa en la "centralitat política", per seduir els socialistes que ja no confien en Sánchez i mirar cap als nacionalistes catalans i bascos. "No és indefinició", s'ha volgut defensar de les crítiques que l'acusen d'indecisió. Per justificar-se, especialment davant l'ala dura del partit, el líder popular ha tornat a recórrer a Aznar, a qui ha presentat com el seu referent ideològic. "Em vaig afiliar el 2000 quan vaig escoltar el president Aznar al congrés de Sevilla del 1999 quan va dir que el PP era un partit de centre reformista. I va afegir que era la casa comuna de la democràcia cristiana, el liberalisme i el conservadorisme", ha afirmat. Feijóo ha oblidat, però, el gir que va acabar fent l'expresident espanyol amb el pas dels anys.

També pot acabar sent un somni per a Feijóo llançar-se a la "centralitat política" quan és gairebé impossible que pugui prescindir de Vox si vol governar, tal com marquen les enquestes. El PP ja ho ha fet a escala municipal i autonòmica, i a Feijóo només li quedarà l'opció de mirar de tu a tu Santiago Abascal i empassar-se les condicions que els vulgui imposar l'extrema dreta. Un escenari pel qual empeny l'ala més dura del partit, perquè Feijóo no tingui temptacions de mirar a l'altre costat del tauler polític, on hi ha Junts i el PNB. De fet, no tot han estat elogis: Aznar també li ha qüestionat públicament els últims flirteigs amb els juntaires. Una lliçó que queda per veure si Feijóo també acaba interioritzant.