El luxe de no conèixer prou Ramon Trias Fargas

Barcelona"Ramon Trias Fargas va ser un dels polítics més rellevants de la Transició, gràcies a ell molts estem en política" diu el president de la Generalitat, Pere Aragonès. "Ramon Trias Fargas va ser un gegant de la política catalana", sentencia el conseller d’Economia, Jaume Giró. "Ramon Trias Fargas aportava qualitat i rigor", destaca l’expresident Artur Mas. I tots tenen raó. L’aula magna de la Universitat de Barcelona acollia aquest dijous el segon acte de la commemoració del centenari del naixement de Ramon Trias Fargas, acadèmic, polític i ciutadà amb totes les lletres. Ocupaven les butaques una selecta representació d’antics companys de Trias al servei d’estudis del Banco Urquijo, de col·laboradors de la seva època al departament d’Economia, i també de companys de partit i de vocació política. El president Jordi Pujol –saludat i reconegut– seia al costat de Miquel Roca, ben vigilats per Xavier Trias i altres convergents old school i amb la presència de l’Institut Ostrom, pol liberal català.

Han estat dues hores repartides en dues taules de debat que han volgut fer surar la saviesa de Trias Fargas, sí, però sobretot la seva talla com a economista del país. Perquè ell va ser qui, seguint feines prèvies d’un altre ínclit com Carles Pi Sunyer, va estudiar l’economia catalana en relació amb l’exterior, la famosa balança, i també qui va voler fer entendre les mancances de Catalunya. Una vida d’exili, de compromís amb el país, un home de lleis que, com ha explicat Josep Soler, comissari del centenari, "va estudiar economia per entendre el món i el país". 

A banda de les anècdotes que han regalat el doctor Joan Hortalà i l’exconseller Josep Ramon Basáñez, el professor i exconseller Andreu Mas-Colell ha fet un extraordinari esforç de síntesi per donar a entendre com és de complicada la tasca d'un conseller d’Economia. Mas-Colell ha admès que tenia Trias Fargas en el seu pensament quan es trobava en moments de "no-negociació" amb Madrid. I ha sortit el llibre més citat de la tarda: Narració d’una asfíxia premeditada (1985), lectura obligatòria sigui vostè economista o no. En aquest volum sembla que hi és tot, i el professor Mas-Colell ha recuperat un paràgraf en què el mateix Trias era qui pensava en els seus successors i en com de magre ho tindrien per negociar avenços. Extrem al qual s’ha apuntat l’exvicepresident –també exconseller d'Economia– Oriol Junqueras, que coincideix amb la tesi de Trias Fargas que l’Estatut no va sortir com es pensaven els pares fundadors bàsicament per la manca de voluntat política de Madrid.

Homenatges en vida

La clau de l’acte l’ha donat l’exconseller Francesc Homs i Ferret, poc donat a la llum pública, malauradament: "Tant de bo féssim més actes com aquest més sovint; perquè en aquest país ens recordem dels polítics bons quan es moren, i tant de bo ho féssim quan són vius". El país dona per al que dona. I potser imbuït per aquest esperit, just després el conseller Giró ha fet un discurs ben trenat sobre la importància de la tradició en política. "Tradició entesa com a manera d’entendre el món, la capacitat per a la negociació ben entesa i ben executada", ha mantingut el nou dirigent de Junts, per afegir que vol posar en valor "la tradició que representava el projecte de Convergència Democràtica, amb noms com els de Ramon Trias Fargas, Max Cahner, Antoni Comas, Joaquima Alemany, Artur Mas, Carme-Laura Gil, i tants d’altres". Des de l'última campanya electoral catalana, en què ho va fer el PDeCAT, ningú havia reivindicat Convergència i el seu esperit amb tanta alegria.

En tot cas, qualsevol homenatge a Trias Fargas té una doble vessant: és insuficient i raquític perquè la seva figura és encara massa desconeguda i, per altra banda, és inspirador perquè recorda que una altra política (i classe política) és possible.