NOVA ETAPA
Política 10/11/2015

Mas avisa que vetar-lo farà encallar el procés

El president eleva el to social del seu programa de govern per seduir la CUP

Oriol March
4 min
Artur Mas va fer un discurs de noranta minuts en què va elevar el to social com a maniobra per facilitar una complicada entesa amb la CUP.

BarcelonaNo és la primera negociació complexa que afronta Artur Mas, però sí que és la més incerta i transcendent que haurà viscut en les seves gairebé tres dècades de carrera política. El president en funcions va arribar ahir a l’inici del debat d’investidura amb una ferma negativa de la CUP a permetre-li la reelecció, i el seu discurs, en aparença, no va fer moure les posicions inicials. “Tot pacte implica cessions mútues en benefici d’un acord comú”, defensava Mas en les primeres pàgines d’un discurs llarg, dens, que no va sorprendre els dirigents de Convergència que l’escoltaven des dels escons. La cúpula del partit fa dies que carrega contra l’esquerra alternativa en privat, però ahir el president en funcions va preferir els missatges indirectes al llenguatge dur. “Sense investidura no hi ha govern definitiu, i consegüentment el procés queda encallat, almenys durant un temps”, va alertar el líder de CDC.

Els diputats de Junts pel Sí, a la sortida del Parlament, es dividien entre els que mantenen un cert optimisme i els que veuen “absolutament bloquejat” l’escenari d’una hipotètica entesa de cara a la segona votació de dijous, en la qual només es necessita majoria simple. “El text de la declaració de sobirania aprovada al matí i el seu annex social no pot ser que li surtin gratuïts a la CUP”, assenyalava un alt dirigent de Convergència a l’ARA. Els més optimistes abonen la tesi d’una presidència “amb menys funcions” -ocupada per Mas- acompanyada de tres vicepresidències, un esquema que obligaria a reformar la llei que regula el Govern. Raül Romeva, cap de files de Junts pel Sí el 27-S, s’esforça a traslladar als diputats la sensació que “hi ha marge per a l’acord”, segons diverses fonts consultades.

Llibertat, sigles i eix social

Mas es va passar bona part de les setmanes posteriors al 9-N insistint en una llista unitària amb la vista posada en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries per al març del 2015. Ahir va recuperar un dels arguments d’aquells dies: “Molts han entès que la llibertat està per sobre de les ideologies i les sigles dels partits i que hi ha causes per les quals val la pena unir esforços perquè un poble faci realitat els seus somnis i els seus millors projectes”. Una frase dirigida específicament a la CUP, de qui els dirigents de Convergència assenyalen que està més “preocupada” a preservar la seva “puresa ideològica” que no pas a tirar endavant la independència. El veto a Mas no agrada a les files nacionalistes -“¿Oi que nosaltres no demanem que determinats dirigents seus no participin a les reunions?”, es pot sentir aquests dies per boca de dirigents de CDC-, i el mateix president es va encarregar de dir que en el procés “no sobra ningú”. Ho va dir dues vegades per fer èmfasi en la “transversalitat” sobiranista.

Aquesta transversalitat apuntada per Mas es va fer evident la nit electoral, quan la ciutadania va enviar el missatge de seguir endavant amb el procés però fent-lo virar cap a l’esquerra. I ahir el president en funcions, que fa només cinc anys era un ferm defensor de les polítiques d’austeritat -les va aplicar abans que Mariano Rajoy les promogués a la Moncloa-, va fer un gir social important en la seva intervenció, basat en l’annex social de la declaració de ruptura aprovada hores abans. El líder de CDC va comprometre’s amb un pla d’emergència social, la posada en marxa d’una renda garantida de ciutadania, la resolució de “situacions de desnonament”, l’augment de recursos a la sanitat i la garantia d’atenció sanitària als refugiats. Sense concretar, això sí, la dotació pressupostària que comportarien totes aquestes mesures socials.

De l’autonomia a l’estat

Una de les frases clau del discurs va ser aquesta: “El gran repte d’aquest mandat consisteix a transformar l’autonomia catalana en l’estat català”. Mas considera que el resultat del 27-S legitima aquesta línia d’acció, i va situar fins a cinc prioritats que cal complir en els divuit mesos que, en teoria, ha de durar la legislatura. Són la “culminació” del procés constituent en la fase participativa, el disseny definitiu de les estructures d’estat i la seva posada en marxa, la tramitació parlamentària de l’avantprojecte de llei del procés constituent, la tramitació a la cambra de l’avantprojecte de llei de transitorietat jurídica i la “plena internacionalització” del procés de constitució de l’estat català. En privat, però, dirigents de CDC avisen que aquest termini podria ser més gran.

El camí cap a la independència, més enllà de terminis, requereix d’unes estructures que ara mateix o bé no estan constituïdes o bé cal potenciar. És el cas, per exemple, de l’agència de la seguretat social catalana -encaminada a assumir les pensions i la prestació d’atur- i del banc central català, així com també de la Hisenda pròpia. Mas va detallar que caldrà crear com a mínim cinc organismes associats a l’agència tributària catalana per desplegar-la amb totes les conseqüències. El líder de CDC també va detallar diverses mesures de regeneració -inclosa la llei electoral, que mai s’ha acabat de concretar- sense parlar en cap moment de corrupció.

Els missatges més durs, això sí, se’ls va endur l’Estat. Els “tics predemocràtics” i la “intolerància” d’Espanya envers la realitat nacional catalana van ser les parts més contundents del primer discurs de la carrera de Mas en seu parlamentària en què va defensar obertament un programa independentista. No es va estalviar crítiques implícites a Catalunya Sí que es Pot per seguir defensant un referèndum pactat quan el PP, el PSOE i Ciutadans “ni tan sols despengen el telèfon”. Mas necessita ara que qui conversi amb ell siguin els diputats de la CUP.

stats