Les mentides sancionables de Vox sobre Companys

BarcelonaVox va intentar el passat mes d'octubre dinamitar l'homenatge del Parlament al president Lluís Companys, en el 85è aniversari del seu afusellament per part del règim franquista. Es va dedicar a penjar cartells visibles al voltant de la cambra, titllant el president afusellat d'"assassí" i acusant-lo de ser el responsable de la mort de 8.352 catalans. Uns fets que van propiciar que la mesa del Parlament enviés els parlamentaris a la comissió de l'estatut del diputat per valorar si hi ha una vulneració del codi de conducta. Ara bé, aquest diari ha consultat diversos experts que hi ha la possibilitat d'anar més enllà: aplicar la llei de memòria històrica i sancionar Vox. L'acusació de l'extrema dreta és falsa: Companys va protagonitzar una operació per salvar desenes de milers de vides, entre les quals religiosos i ciutadans de dretes.

Els vuit mil catalans conservadors morts, doncs, van succeir malgrat la ingent tasca humanitària de Companys. Van ser a causa del Terror Roig en una situació descontrolada després del cop d'estat fallit a Catalunya del 1936 entre el radicalisme violent de la CNT-FAI i el POUM, que Companys va voler esquivar amb evacuacions massives. Arnau Gonzàlez Vilalta, l'historiador i autor d'Humanitarisme, consolats i negocis bruts (Editorial Base, 2020), afirma, en resposta a la consulta de l'ARA, que l'acusació de Vox "és manifestament injusta". Comenta que "com a màxima autoritat del país, que llavors era pràcticament independent, era responsable del manteniment de l'ordre públic, però no controlava els carrers". Així com destaca que va ser "incapaç" de salvaguardar la convivència pacífica, constata que va ser "responsable directe d'haver salvat" vides. "Va intentar salvar la vida a tothom que va poder; la Generalitat permet que milers de persones surtin", etziba.

En el seu llibre, que recull la documentació portuària i dels consolats, sosté que van sortir del port de Barcelona 27.998 persones, a les quals cal sumar-hi les de Tarragona i Girona, a més de les que trobessin altres vies. El total comptabilitzat pel consolat francès a la capital catalana del 1936 al 1938 era de 14.273 evacuats, la meitat de nacionalitat espanyola, i hi havia 2.142 membres de comunitats religioses. D'evacuats arribats a Gènova fins al 28 d'agost i sense identificar el port d'origen n'hi havia 17.955, dels quals 13.725 venien del port de Barcelona. Però el cas és que la xifra concreta de catalans salvats per la Generalitat amb evacuació francesa consta en els registres gals fins i tot amb noms i cognoms, tal com citen Gonzàlez i l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, i és de 6.630.

Solé, també consultat per aquest diari, afegeix que "Companys intenta protegir els immobles que creu que corren perill, com la catedral, Poblet i Montserrat, però també els religiosos, gent de dretes i monàrquica que estaven en perill" i "aconsegueix l'acord amb els cònsols italià, francès i alemany". A més, diu que "s'ha d'entendre que hi va haver una revolució insòlita amb violència descontrolada enmig d'un buit de poder" en un període molt concret de temps, i ho diferencia dels assassinats comesos pel franquisme durant quaranta anys de dictadura, "complint ordres" i sembrant "el terror contra els enemics".

Alhora, l'historiador Carles Santacana assevera que la Generalitat va quedar "desbordada" i la garantia que troba, davant les multituds armades, és "deixar sortir amb salconduits". Solé sintetitza que el total d'evacuats del Principat s'acosten als 50.000 i afegeix que Vox diu "una atrocitat per atacar la catalanitat que representa Companys".

Casos

Els historiadors recullen casos emblemàtics evacuats gràcies a la Generalitat: el cardenal arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer; el bisbe de Girona, Josep Cartañà; l'abat de Montserrat, Antoni M. Marcet; exdiputats de la Lliga com Pere Rahola, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Duran i Ventosa; i personalitats com el marquès de Sentmenat o el futbolista blaugrana Josep Samitier. A més d'un alt càrrec com Josep Anton Vandellòs, estudiós de la demografia que va sobreviure amagat al Palau de la Generalitat per després evacuar-se; o els mateixos consellers que van signar el gruix de salconduits, com són Josep Maria Espanya i Ventura Gassol, amenaçats per la seva tasca humanitària.

Llei

Més enllà de reglaments parlamentaris, l'atac a Companys xoca amb la llei de memòria? L'advocat Marc Molins té clar que "hauria de ser sancionable". La llei espanyola, com la catalana en tràmit, preveu en les infraccions molt greus les manifestacions "que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació" a les víctimes del franquisme. "Del context es pot treure la voluntat d’escarni pel mitjà que es fa servir, els cartells, i la paraula assassí", rebla. Destaca que blinden la dignitat i no permeten aquests "excessos incompatibles". La sanció econòmica, en casos greus i molt greus, aniria dels 2.000 euros als 150.000.

Ara bé, Solé, tot i que veu clar que hauria de ser sancionable, es queixa com moltes entitats memorialistes que la llei "s'ha quedat curta" per sancionar i frenar "l'ostentació de la ignorància dient barbaritats" contra l'únic president executat pel franquisme gràcies a la col·laboració amb el nazisme. Sobre les dificultats d'aplicar aquesta llei, Molins comenta que "en realitat aquestes lleis tenen més vocació tutelar propositiva que no pas sancionadora", malgrat que tinguin règim sancionador.

La norma preveu que en cas d’infraccions molt greus i greus, la secretaria d'estat de memòria democràtica incoa el procediment sancionador. Tot plegat, a l'espera que sigui efectiva la llei catalana que permetria al Govern de la Generalitat sancionar.