ValènciaMiquel Ramos (València, 1979) ha fet de la informació sobre l'extrema dreta, els delictes d'odi i els moviments socials l'epicentre de la seva tasca periodística. Coautor del projecte Crimenesdeodio.info, ara publica Antifascistas. Así se combatió a la extrema derecha española desde los años 90 (Capitán Swing), una obra que culmina un treball de documentació iniciat l'any 1993.
¿El llibre és un homenatge als ciutadans anònims que van lluitar contra el feixisme des de la invisibilitat?
— Sí, una de les intencions és visibilitzar un col·lectiu de persones que van entendre que el feixisme significava una amenaça no només per a ells, sinó per a tots. Però també recull l'antifeixisme a nivell periodístic, judicial o institucional.
Quins van ser els encerts i les errades del moviment?
— Cadascú va fer el que creia en cada moment. Però jo la pregunta la faria a la inversa. ¿On era la resta de la gent quan eren només uns grups reduïts de persones els que denunciaven el problema?
A la resta de la societat li era indiferent?
— Al llarg del llibre es demostra la soledat amb què molta gent va combatre l'extrema dreta. També s'explica l'estigma generat pels mitjans de comunicació i pels polítics que volien reduir-ho tot a un tema de tribus urbanes o de violència de carrer. Volien despolititzar un problema que ara està en les institucions.
Quin ha sigut el grau de col·laboració entre l'extrema dreta, la policia i els serveis d'intel·ligència?
— Durant la Transició, la connivència era total per la no depuració de les forces de seguretat, la judicatura i les forces armades. Amb el govern socialista i el terrorisme d'estat també hi ha una connivència i una impunitat total. Després, hi ha una complaença per part dels poders públics que és molt evident quan es compara com actua la policia davant la violència de l'extrema dreta i com actua amb els que la pateixen i s'hi enfronten.
Hi ha una instrumentalització?
— Xavier Vinader deia que l'extrema dreta arriba allà on l'Estat no pot arribar. Fa la feina bruta i ataca els col·lectius que l'Estat detesta o entén com una amenaça.
Sovint es queixa d'un periodisme equidistant.
— El periodisme ha d'assumir la seua responsabilitat. No es tracta de no parlar d'ells [Vox], sinó quan, com i de què parlar. A l'extrema dreta li molesta parlar de les seues propostes econòmiques i socials. Quan parlen de serveis públics, d'allò que afecta la classe treballadora, és quan ells demostren que són un partit absolutament neoliberal i del sistema i que no tocaran els privilegis de les elits.
¿Creu que Vox pot ser majoritari a l'estat espanyol?
— Majoritari no, però sí que crec que podria assolir un poc més de poder. Els partits d'extrema dreta quan toquen poder comencen a desgastar-se perquè han de prendre decisions i demostrar que allò que pregonen és real.
Quina creu que serà l'evolució de l'extrema dreta a Europa?
— Vorem què passa amb la guerra d'Ucraïna, que és un factor inesperat. Vorem com reaccionen [els estats] on ja hi ha una escalada d'un discurs bel·licista i identitari. Tots els conflictes bèl·lics són un terreny molt fèrtil per als feixismes. Si ja teníem por perquè ens trobàvem en un moment en què l'extrema dreta havia guanyat pes, amb este context i esta normalització dels discursos feixistes i patriòtics... no pinta bé.
És molt crític amb els partits, també amb els que han assumit un discurs antifeixista.
— Si tens barris on hi ha problemàtiques de pobresa, de falta de serveis públics, de precarietat, de desigualtats..., que saps que l'extrema dreta instrumentalitzarà, i tu no hi poses solucions, eres part del problema per molta bandera antifeixista que portes. Els polítics no només han de fer bons discursos, sinó que han de fer polítiques valentes.
I no les fan?
— En alguns casos s'estan fent algunes coses. Però això exigeix arriscar i no tots hi estan disposats. Hi ha massa por a la dreta, quan després, quan la dreta governa, no té cap por i va a fets consumats. L'esquerra va sempre amb guants de seda per no molestar, i si l'esquerra arriba a la política, ha de molestar; si no, no és esquerra.
