Monarquia: la inviolabilitat, el cadenat que blinda un rei emèrit fugat i que Sánchez no té gaire interès en trencar
Felip VI haurà de fer aquest Nadal un dels seus discursos més difícils. S’ha vist obligat a marcar distàncies amb el seu pare per preservar la Corona, però ara es troba entre l’espasa i la paret, entre els que volen erigir-lo en l’ariet contra el govern de coalició a Espanya i els que li reclamen un canvi de rumb: trencar del tot amb el seu pare i demanar disculpes pel discurs del 3-O. Sense passar per un referèndum específic sobre el model d’estat, la Constitució del 1978 va preservar la figura de Joan Carles I a canvi de desposseir-lo dels poders que havia heretat del dictador. Ara, 42 anys després, la monarquia passa pel moment més crític, però la carta magna s’ha convertit en un cadenat perquè un rei emèrit fugat no reti comptes de les seves corrupteles davant del Congrés.
L’article 56.3 de la Constitució estableix que “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. És uarticle que es va fer pensant sobretot en els presumptes delictes que pogués cometre en l’exercici de la seva responsabilitat, tal com sosté l’exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín brandant la doctrina internacional. Però des de l’abdicació de Joan Carles I el bipartidisme s’ha aferrat a la idea que no són jutjables els delictes comesos fins al 2014. El PSOE, a però, poc a poc ha anat obrint la capsa de Pandora, i més amb l’entrada a la Moncloa d’un partit que albira un “horitzó republicà”: Unides Podem.
El president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha llançat dues vegades la proposta d’acabar amb la inviolabilitat del rei a la Constitució. L’últim cop va ser al juliol, però ja ho havia fet el 2018. És més, sosté que Felip VI hi estaria d’acord. El principal problema, però, és que per tocar aquest article caldria una reforma constitucional amb referèndum. A més de ratificar-se amb el suport d’una majoria qualificada de dues terceres parts del Congrés i el Senat, caldria un referèndum i la celebració de noves eleccions espanyoles perquè les Corts ratifiquessin la decisió.
Una reforma de profunditat per a la qual avui en dia no hi ha consens. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, admetia a principis de mes que no era sobre la taula. El principal temor dels sectors conservadors espanyols és que la ratificació a les urnes s’acabi convertint en un referèndum sobre el model d’estat. No hi ha enquestes oficials sobre el suport a la monarquia. Tot i les promeses, el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques continua sense preguntar sobre Felip VI. Una enquesta elaborada per 16 mitjans independents l’octubre passat mostrava una Espanya dividida: un 40,9% votarien a favor d’una república i un 34% de mantenir l’statu quo.
El paper d’Elionor
Per a Andreu Mayayo, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, Felip VI ha de decidir si preserva o no la Corona. I davant d’aquest escenari, Mayayo sosté que hauria de moure fitxa per fer entendre als sectors conservadors espanyols que una àmplia reforma constitucional en un sentit plurinacional, que reconegui clarament la diversitat de l’Estat, pot ser l’única solució per guanyar un referèndum constitucional i que la seva filla Elionor regni. L’article 57.1 de la Constitució estableix la prevalença de l’home per sobre de la dona en el dret de successió -una discriminació tenint en compte l’article 14, que consagra la igualtat de tots els espanyols-. “Felip VI pot fer com el seu pare, pactar per preservar la Corona, encara que sigui en contra de les seves idees”, conclou el catedràtic.
