Feijóo promet que si governa legislarà perquè el castellà “no sigui una llengua estrangera a Catalunya”

El líder del PP diu que el govern espanyol no pot “negociar amb la Generalitat incomplir una sentència”

3 min
Alberto Núñez Feijóo amb Alejandro Fernández en un acte a Barcelona

L'ofensiva del PP contra el català continua. El relleu a la direcció dels populars no ha suposat un gir en el seu posicionament contra la política lingüística de la Generalitat. Seguint amb els estirabots del seu predecessor, Pablo Casado, el nou líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, ha promès que si governa legislarà perquè el castellà "no sigui una llengua estrangera a Catalunya", després que el Govern i l'executiu espanyol acordessin blindar el català a l'escola en la tercera reunió de la taula de diàleg.

"Direm als jutges que segueixin aplicant la Constitució, l'Estatut i les sentències del TC. No els deixarem sols i no acceptarem que l'espanyol sigui una llengua estrangera a Catalunya", ha afirmat Feijóo en una entrevista dominical al diari El Mundo. "Amb aquest marc, i en l'exercici de les competències exclusives de l'Estat, si és necessari legislarem i, amb jutges que apliquin la legislació i sentències en cas d'incompliment, actuarem", ha continuat el líder del PP, que també ha criticat el protagonisme de l'independentisme en la política espanyola: "És contrari a la Constitució i a la convivència", ha etzibat.

"Respecte a Catalunya, parlar de com invertir, millorar l'economia, rebaixar els impostos...., a això mai ens hi negarem. Però pensar que s'ha de dialogar amb ERC per transitar cap a una Catalunya on l'espanyol sigui un idioma estranger, en la qual es negocia l'incompliment de sentències, en la qual es pretén seguir amb actes de sedició i es reclama que es retiri del Codi Penal, doncs un president del govern no està autoritzat a fer-ho", ha reflexionat Feijóo.

Tornant al conflicte del 25% de castellà, ha reiterat: "No pot estar a l'ordre del dia negociar amb la Generalitat incomplir una sentència. Si el govern ho fa, és que no és un govern", ha insistit el president del PP, que ha apostat per un "marc de bilingüisme cordial, que protegeixi el català i el castellà". En una entrevista a La Vanguardia, la ministra d'Educació, Pilar Alegría, que ha titllat Feijóo de "pregoner del catastrofisme", ha criticat aquest mateix diumenge que "la dreta sempre utilitza com a arma llancívola les llengües d'aquest país".

No és el primer cop que Feijóo carrega contra el català. En una entrevista a Onda Cero al juny, ja va assegurar que a les escoles catalanes hi havia "apartheid lingüístic" i va sentenciar que els alumnes "no poden tenir coneixement del castellà a les aules". Les paraules de Feijóo ja van rebre aleshores una onada de crítiques que van anar des del Govern fins a representants dels socialistes i els comuns.

L'advertència de Feijóo arriba després de les polèmiques declaracions que va fer Casado al desembre arran del cas de l'escola de Canet de Mar, en què una família va sol·licitar (amb èxit) que a la classe del seu fill es fessin el 25% de classes en castellà. "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo nens perquè parlen en castellà?", va etzibar l'aleshores màxim representant del PP.

Casado va convertir aquella primera família que va demanar un 25% de les classes en castellà després de la sentència del Tribunal Suprem en el seu filó per assenyalar el model d'immersió lingüística a Catalunya, que fa temps que té en el punt de mira. Casado va passar a l'acció explicant suposades situacions que passen a les escoles catalanes, on, segons ell, hi ha professors que no deixen anar al lavabo els nens que parlen en castellà i que es posen pedres a la motxilla als nens que utilitzen aquesta llengua: "¿Es pot tolerar que hi hagi nens que per parlar castellà al pati els posessin pedres a la motxilla?", es va preguntar.

No va detallar, però, com, on i quan havien passat suposadament aquestes escenes, sinó que va elaborar el discurs, pronunciat des de Galícia, a base d'arxiu: "¿Es pot tolerar que als fills de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional se'ls assenyali a la classe i es digui que aquests nens no poden ser integrats?" Casado es referia a la causa contra els nou professors de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca que van ser denunciats per "humiliar" els alumnes que eren fills d'aquests dos cossos policials l'endemà de l'1-O en una causa, però que va quedar arxivada pel jutjat d'instrucció número 7 de Martorell

El Govern no es va quedar de braços plegats i va denunciar Casado, però el Tribunal Suprem va arxivar les querelles presentades per la Generalitat i JxCat contra l'expresident del PP per les seves afirmacions perquè, com que ja no era aforat, el Suprem va concloure que no era competent per investigar-lo. La querella del govern català acusava Casado de presumptes delictes d'injúries i calúmnies i Junts hi sumava el delicte d'incitació a l'odi.

stats