Sánchez es prepara per a la convivència amb Junts després del divorci

MadridPedro Sánchez enyora saltar al desaparegut estadi Vicente Calderón a ritme de Guns N' Roses. Ara confessa no tenir temps per anar a concerts i festivals, però quan deixi les seves responsabilitats polítiques serà de les primeres coses que mirarà de recuperar. Això, però, no passarà fins "d'aquí a molts anys". Per disgust d'aquells que li demanen que convoqui eleccions –el líder del PP Alberto Núñez Feijóo ho va tornar a fer aquest dimecres–, Sánchez travessa amb aquesta actitud l'equador de la legislatura –va ser investit fa exactament dos anys–, o com a mínim així ho assegurava davant els micròfons del programa Generación Ya, de Ràdio 3, aquest dijous. El cap de l'executiu espanyol s'hi plantava per sorpresa per parlar de les últimes novetats musicals i confessava que ara està enganxat al grup de rock indie Destroyer –destructor, en català–. ¿Què en pensaran Mariano Rajoy, Albert Rivera, Pablo Iglesias o Pablo Casado?

Ningú diria que el dia anterior a la tertúlia radiofònica Sánchez s'havia vist les cares amb Junts per primer cop des que els de Carles Puigdemont van anunciar el trencament amb el govern espanyol. Des de la tribuna del Congrés dels Diputats, a Miriam Nogueras, el rostre de Junts a Madrid, no li tremolava el pols a l'hora d'etzibar-li "cínic" i "hipòcrita". La decisió dels juntaires de bloquejar totes les normes (excepte aquelles en què ja hi havia un acord aparaulat) si no es resolen els pactes pendents ha abocat la legislatura a un dels seus moments més delicats, sinó el que més. Tampoc ningú diria que mentre comentava el nou disc de Rosalia amb els periodistes de RNE, el magistrat del Tribunal Suprem deixava vist per a sentència el judici al fiscal general de l'Estat, de qui Sánchez n'ha defensat fèrriament la innocència, cosa que li ha suposat un nou xoc amb l'esfera judicial.

Però també el mateix dijous l'advocat general de la Unió Europea avalava el gruix de la llei d'amnistia, i s'aplanava, d'aquesta manera, el retorn de Carles Puigdemont. "Victòria absoluta", reaccionava eufòric el ministre de Justícia, Félix Bolaños. Alhora, el Congrés donava llum verda a dues lleis: la de mobilitat sostenible i la llei d'atenció a la clientela. En passos com aquests s'aferra la Moncloa per defensar que, malgrat tots els malgrats, aquesta és una legislatura "estable". De fet, la carta de presentació del govern espanyol quan en fa bandera són els 22 reials decrets llei que ha aprovat (tenint en compte, també, les pròrrogues); els dinou projectes de llei en tramitació o conclusió parlamentària i els set canvis normatius que el PSOE ha registrat al Congrés i que ja s'han publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). En total, gairebé una cinquantena de reformes i lleis, indiquen fonts governamentals. I d'entre totes aquestes destaca la llei d'amnistia, el desllorigador de la investidura ara fa dos anys, però també d'unes manifestacions sense precedents davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid.

Conviure a contracor

Però hi ha un rerefons que ningú obvia, tampoc Sánchez, i que s'ha convertit en l'ombra de la legislatura des que va néixer: "Francament, a cap de nosaltres ens fascina l'aritmètica parlamentària que va sortir [de les eleccions del 2023]", li traslladava Sánchez a Nogueras aquest dimecres. Tots conviuen a contracor, i d'aquí plora la criatura. Perquè si bé la necessitat s'ha sabut convertir en virtut, com ha defensat Sánchez, en el cas de l'oblit judicial a tots aquells relacionats amb el procés, el sentiment de mala gana es fa difícil de camuflar. Tant al PSOE com a Junts, però també a la resta de forces del bloc d'investidura que alguns van batejar com a progressista, amb el temps s'ha cenyit a l'etiqueta de plurinacional.

"Junts no deixarà de gesticular i és possible que ho faci amb més força els pròxims mesos", anticipa un veterà exdiputat. Més enllà dels incompliments que denuncien per part dels socialistes, els de Carles Puigdemont miren de reüll el creixement d'Aliança, mentre es manté la confrontació amb ERC, almenys a Madrid. Malgrat que els socialistes fan mans i mànigues per consentir els juntaires, el seu to suposa una pedra a la sabata a l'hora de vendre que tot va rutllant. I, mentrestant, els socis d'esquerres viuen amb lament com algunes aspiracions s'aigualeixen: no hi ha un impost a les energètiques, ha descarrilat la reducció de la jornada laboral i la llei mordassa es continua omplint de pols. Però l'exemple més paradigmàtic d'un trencaclosques endimoniat és el fet que Sánchez s'encamina a ser l'únic president espanyol en esgotar una legislatura sencera sense haver aprovat uns pressupostos generals de l'Estat, tot i que són el pilar del projecte d'un govern.

A la gran empresa l'escenari no treu gaire la son. "No hi ha grans canvis, ni per a bé, ni per a malament", coincideixen fonts de la patronal espanyola i catalana. I tot i que Espanya viu un moment d'efervescència macroeconòmica –Sánchez en treu pit cada dia–, a peu de carrer els maldecaps no es dissipen: els preus dels lloguers estan pels núvols, omplir la cistella de la compra és més car que fa un any i el canvi demogràfic amb la migració com a repte està tensant certes costures socials.

A tot plegat s'hi sumen els casos judicials que acorralen els socialistes i, en conseqüència, Pedro Sánchez. Les imatges de l'UCO entrant a la seu del PSOE o l'empresonament de qui fins fa poc era el seu número tres, Santos Cerdán, no han fet saltar pels aires la legislatura, tot i que han suposat una esquerda important en la relació amb els socis, però donen gasolina a la dreta i l'extrema dreta.

Una vàlvula d'escapament

Però tots aquests reptes han trobat una vàlvula d'escapament: el calendari electoral autonòmic que arranca amb Extremadura el pròxim 21 de desembre. Que la maquinària electoral s'ha posat en marxa es va fer evident dimecres, quan Sánchez va aprofitar la compareixença per contraposar models de gestió: el de la dreta i l'extrema dreta allà on governa, enfront del seu. "Casinos" o "estat del benestar", parafrasejant el mateix Sánchez. "És normal que contraposi models, però no perquè hi hagi eleccions", diuen des de la Moncloa.

Aquesta cursa electoral, que continuarà amb Andalusia i Castella i Lleó, dona oxigen a l'executiu per obrir, de nou, la veda de la batalla ideològica en un moment en què el PP d'Alberto Núñez Feijóo assumeix obertament que no té majoria per presentar una moció de censura. Un pla que tampoc plana sobre Waterloo. "Forma part de la rumorologia de Madrid", resumeix una font a l'ARA. "Davant un PP amb un lideratge dèbil i en mans de la ultradreta, hi ha molt recorregut. L'horitzó d'esgotar el mandat és clar", insisteixen fonts de la Moncloa.

Tot i que el PP busca encisar Junts, amb qui les converses informals es mantenien obertes fins fa dues setmanes per buscar pactes econòmics, assegura una font, els equilibris dels populars amb Vox allunyen qualsevol aproximació seriosa. També amb el PNB. Algunes veus, entre les quals la de Gabriel Rufián, pronostiquen que entre bambolines s'està cuinant una aliança de futur. "Mentre els de Santiago Abascal estiguin pel mig és incompatible per a totes les parts", insisteix la mateixa font. Per això, alguns diputats socialistes exemplifiquen d'aquesta manera la relació amb els juntaires: "Hi ha parelles que es divorcien, però continuen convivint", afirmava un parlamentari del PSOE als passadissos del Congrés, just després de la votació de dijous. "Qui pensi que votarem tot el que presenti el PP només per fastiguejar el PSOE va equivocat", afegeix una veu de Junts a Madrid.

En tot cas, al pinyol de la capital espanyola, amb el Congrés dels Diputats com a km 0, conviuen des de fa dos anys amb els girs de guió de Sánchez. "Sempre cal tenir alguna cosa pendent [de fer]", comentava el cap de l'executiu espanyol a Ràdio 3. En el panorama musical ha revelat que no ha anat mai al Sónar de Barcelona. En el polític, de moment, es continua guardant l'as.