Montilla creu que l'"agitació" del Procés ha fet "més mal que bé" al català

BarcelonaL'expresident de la Generalitat José Montilla ha donat el tret de sortida aquest divendres a les jornades del PSC per "reconstruir el consens" al voltant de la llengua a l'escola. En plena picabaralla política per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga les escoles a fer un 25% de les classes en castellà, l'expresident s'ha refermat en el posicionament del seu partit, favorable que s'apliqui la sentència, i ha assegurat que la llengua catalana "no està en risc de supervivència". En la línia del que el ministre Miquel Iceta ja va apuntar al desembre, però, ha assenyalat l'independentisme com a responsable del retrocés de la llengua. "No dic que els problemes del català siguin conseqüència del Procés, però no tinc cap dubte que l'agitació d'aquests anys ha fet més mal que bé", ha afirmat.

Segons ha argumentat Montilla, "la retòrica d'alguns independentismes provoca en no pocs ciutadans un allunyament d'aquest compromís no escrit respecte a la nostra llengua". "Els que converteixen la causa necessària en favor de la normalització del català en una peça més de l'argumentari independentista, aconsegueixen efectes contraproduents", ha afegit. A parer seu, la societat catalana "és bilingüe i ho vol seguir sent", i ha advertit que qui no comparteix aquesta visió viu "al marge de la realitat". Les seves paraules han estat una referència velada a un tuit del diputat de JxCat Salvador Vergés en què titllava el castellà de "llengua estrangera" i considerava que hauria de ser una assignatura de "lliure elecció".

Davant d'aquests posicionaments, l'expresident ha defensat l'aposta dels socialistes: tot i haver estat impulsors del model d'immersió lingüística als anys 80 i reivindicar la centralitat del català en el sistema educatiu, ja fa uns anys que aposten per flexibilitzar el model. Els de Salvador Illa, que no van participar en la multitudinària concentració en defensa de la immersió al desembre, però que s'han sumat al Pacte Nacional per la Llengua que impulsa el Govern, avalen fer més assignatures en castellà en funció del context sociolingüístic de cada centre. Un punt de partida que els genera retrets creuats amb l'independentisme. Així ho ha evidenciat el discurs de Montilla, que, per contra, no s'ha referit als estirabots del PP, que ha arribat a acusar els docents de no deixar anar al lavabo els nens que parlen castellà, o de Cs, que en seu parlamentària va comparar la polèmica en una escola de Canet de Mar amb el terrorisme d'ETA. Amb tot, sí que ha lamentat que la qüestió hagi arribat als tribunals: "Mai s'hauria d'haver produït la judicialització".

L'expresident ha insistit, amb tot, en la conveniència d'un "canvi en l'orientació de la política lingüística que busqui la màxima complicitat ciutadana". "Som un sol poble i tots tenim els mateixos drets i deures", ha assegurat, defensant que "la llengua és de tots i ningú se la pot apropiar". Ha admès que el català "necessita una protecció addicional" perquè està en "desavantatge", però ha deixat molt clar que no està en perill. Amb la seva intervenció s'han inaugurat les jornades de debat organitzades pel PSC a través de la fundació socialista Rafael Campalans, l'objectiu de les quals és abordar el debat sobre el català fugint de la "politització" del tema. Hi participaran entre d'altres l'exconsellera Irene Rigau i el president de Societat Civil Catalana (SCC), Fernando Sánchez Costa, així com els escriptors Jordi Amat, Emma Riverola i Antoni Puigvert; l'exlletrat del Parlament Antoni Bayona i el catedràtic de sociolingüística de la Universitat de Barcelona Emili Boix-Fuster.