Els Mossos es reivindiquen davant dels sindicats policials espanyols
Demanen que “no s’embruti” la seva actuació després dels atemptats a Barcelona i Cambrils
BarcelonaEls atemptats de Barcelona i Cambrils han generat friccions entre els sindicats de Mossos i de la policia espanyola. Mentre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat s’esforcen a aplaudir la cooperació entre els diferents cossos policials després dels atacs jihadistes, diversos comunicats els últims dos dies han fet sortir a la llum tot un seguit de retrets entre agents catalans i espanyols. Tant el Sindicat Unificat de Policia (SUP) com l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) titllaven dimarts d’“excloent” l’operatiu de la policia catalana, mentre que ahir un contundent escrit del Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) demanava que “no s’embruti” l’actuació del cos arran dels atemptats. Una reivindicació a la qual es va sumar la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC).
“És molt injust sentir o llegir segons quines coses [...]. Tots els cossos policials a Catalunya han treballat en jornades llarguíssimes i posant en risc la seva integritat”, va lamentar ahir el SME, que va negar que els Mossos hagin actuat amb una “intenció política o de protagonisme”. I és que, segons havien denunciat el SUP i l’AUGC el dia anterior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil havien sigut “marginades” en la investigació posterior als atacs. Al seu parer, l’objectiu era “transmetre una imatge a l’exterior d’un estat català autosuficient”. “Les declaracions d’alguns sindicats [...] ens semblen molt fora de lloc (més aviat miserables) en el context actual”, va respondre ahir la USPAC.
Informació sobre Alcanar i l’imam
Una de les crítiques dels sindicats de policia espanyols als Mossos és que no avisessin els Tedax -experts en explosius- de la resta de l’Estat després de l’explosió a la casa d’Alcanar. L’AUGC fins i tot va afegir ahir que si l’institut armat hagués intervingut “potser” s’hauria conclòs la naturalesa terrorista del fet i “tot es podria haver interromput molt abans”. En altres paraules: que es podrien haver evitat els atemptats. No va ser fins a la segona explosió a Alcanar, de fet, que els Mossos van concloure que es tractava d’un cas de terrorisme. El portaveu del Govern, Jordi Turull, en tot cas, va assegurar ahir que es va informar la Guàrdia Civil “des del minut zero” en què es va vincular l’explosió amb els atemptats.
El segon punt de conflicte és el fet que la policia espanyola sabés que l’imam de Ripoll -considerat el cervell de la cèl·lula jihadista- era “deixeble” d’un dels principals detinguts en una operació antiterrorista l’any 2007. “¿Per quin motiu des d’Espanya no es va informar els Mossos de qui era l’imam de Ripoll?”, es preguntava ahir la USPAC, que recordava que els agents catalans tampoc tenen accés a l’Europol. Des del SUP, que dimarts va reconèixer que la Policia Nacional coneixia els antecedents d’Abdelbaki es Satty, es replicava ahir que els Mossos no havien comunicat “l’existència d’un nou imam” i que per això no tenien “coneixement del seu passat”. “S’han infrautilitzat el bagatge i els recursos, així com les bases de dades” dels cossos de l’Estat, concloïa ahir a Efe el portaveu del SUP, Ramón Cossío, i feia una crida a “greixar els mecanismes de col·laboració” entre policia catalana i espanyola.
Les paraules de Cossío -i la polèmica en si entre sindicats- contrastaven ahir amb les declaracions del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en què assegurava que la cooperació entre les diferents policies de l’Estat ha sigut “fluida, constant i permanent”. O també amb les del mateix portaveu de l’executiu de Mariano Rajoy, Íñigo Méndez de Vigo, poc abans de fer una ofrena floral a la Rambla. “Que no es creïn falses polèmiques”, va dir, i va afirmar que la coordinació entre cossos catalans i espanyols “funciona i continuarà funcionant”.
Forn compareixerà al Parlament
Els detalls del funcionament o no d’aquesta cooperació i de l’operatiu dels Mossos en general els donarà aviat el conseller d’Interior, Joaquim Forn, que ahir va demanar comparèixer al Parlament. Forn ha mostrat predisposició per explicar-se a la cambra demà mateix, abans del ple extraordinari per condemnar el terrorisme. L’oposició, però, va demanar que la compareixença sigui la setmana que ve perquè considera preferible que es faci després de la manifestació unitària de dissabte. La CUP, a més, vol que els atemptats s’abordin d’una manera “integral”, també des de la perspectiva de les relacions internacionals i socials, la qual cosa implicaria la compareixença d’altres consellers. Amb tot, qui té la potestat de fixar la data de la compareixença de Forn és la presidència de la comissió d’interior, que ostenta Matías Alonso, de Ciutadans, d’acord amb la mesa.
