Pep Mir: "La motivació principal de la corrupció és l'enriquiment personal, no el finançament dels partits"

BarcelonaDesprés del pla presentat pel president espanyol, Pedro Sánchez, per lluitar contra la corrupció, el professor de dret administratiu i expert en transparència Pep Mir atén l'ARA per analitzar les mesures, que passen per la creació d'una nova agència d'integritat pública independent, auditories externes als partits, més protecció per als alertadors, aprofundiment en la transparència i una llista negra de les empreses corruptores.

Què pensa del pla anticorrupció presentat per Pedro Sánchez?

— Hi ha mesures que estan bé, que s'han de tirar endavant, sobretot les que tenen a veure amb la prevenció de la corrupció, a través de la formació, i actuar contra els corruptors. És molt rellevant que les empreses condemnades per corrupció no puguin tornar a contractar amb l'administració. També insisteix en la qüestió de controlar els grups d'interès, que també és positiu, però això no em sembla una mesura potent d'anticorrupció.

Per què?

— Perquè la corrupció que estem acostumats a veure, a la premsa i als jutjats, no és una corrupció de sectors econòmics, sinó d'empreses i individus concrets. La política de control del lobi i dels grups d'interès serveix per donar transparència sobre quins interessos pressionen a l'hora de fer polítiques públiques, sobre qui s'ha mogut davant una proposta... Aquesta funció de lobi no és equivalent a la corrupció, seria banalitzar-la. El lobi és una funció legítima que no només exerceixen interessos econòmics sinó també grups socials. Tot el que té a veure amb la licitació d'obres públiques, el suborn, etc. en queda al marge.

Llavors quina és la clau de la prevenció de la corrupció relacionada amb l'obra pública?

— Cal fer, sobretot, prevenció de riscos i promoure la integritat. Cal un canvi cultural. En els sectors de la contractació o les subvencions, on hi ha un risc de corrupció, el que s'han de posar són vigilàncies preventives. Aquesta agència independent per a la integritat pública és una bona mesura en aquest sentit.

Però quina diferència pot marcar respecte als interventors que ja actuen als ministeris o als departaments de la Generalitat, el Tribunal de Comptes o a Catalunya l'Oficina Antifrau? Ara ja hi ha controls formals i sembla que no acaben de funcionar...

— El que té previst el pla és que aquesta nova agència independent s'erigeixi en entitat coordinadora de tots els organismes que exerceixen el control, com interventors, Tribunal de Comptes, Consell de la Transparència, Fiscalia Anticorrupció... El que és important és que facin actuacions preventives. El problema d'Antifrau a Catalunya, per exemple, és que se suma als altres que hi ha i no té la potestat de coordinació i també li falten recursos.

Quines accions preventives es poden adoptar?

— Formació i sensibilització, i també protegir els denunciants, que també està previst en el pla anticorrupció del govern espanyol.

En el cas dels alertadors ara ja existeix una llei estatal i els afectats diuen que no se'ls està protegint.

— Sí, exacte, per això és important que s'hi aprofundeixi. En tot cas és un tema difícil: cal identificar primer les denúncies que tenen base i les que no. Per exemple, Antifrau el primer que fa és estudiar la versemblança. Però un cop la persona té l'estatus legal d'alertador, igualment el sistema té dèficits.

Per què?

— Durant el debat, Yolanda Díaz [líder de Sumar i vicepresidenta del govern d'Espanya] va dir que totes aquestes mesures comptaran quan estiguin publicades en el BOE. Doncs jo dic que no, perquè el que és complicat és la seva aplicació, que va més enllà del BOE. El problema de la llei de transparència, per exemple, sobretot pel que fa a l'Estat i empreses del sector públic, és que són molt reticents a donar informació pública. A diferència del que passa a Catalunya, hi ha resolucions del Consell de Transparència estatal que són impugnades per l'Advocacia de l'Estat. Hi ha una actitud molt més reticent que aquí, i això és el més important a combatre. No es fa ni amb lleis ni amb plans, es fa amb formació. Obligar tot el personal de l'administració a ser alliçonat, a saber quins són els criteris de transparència, que hi hagi instruccions favorables... I en el tema dels alertadors és la mateixa lògica.

I creu que ara mateix el problema de la corrupció és el finançament dels partits? La Comissió Europea parlava d'un "alt risc" en aquest àmbit.

— S'ha anat avançant en aquest àmbit. A banda de les auditories que ja preveu el pla anticorrupció, jo milloraria la transparència de les formacions polítiques. Tot el que té a veure amb dades objectives (com la relació de llocs de treball o la contractació d'empreses), malgrat que amb els partits s'ha d'anar alerta perquè no es poden divulgar les seves línies estratègiques. Tot i això, crec que el Tribunal de Comptes ja està fent un control bastant dur en aquest sentit.

No pensa, doncs, que el problema de la corrupció a Espanya sigui el finançament dels partits.

Tinc la sensació que ara mateix els partits tenen un bon finançament públic, cosa que no passava fa vint anys. A més, tenen els ingressos dels afiliats, dels càrrecs que fan aportacions, cosa que a mi em sembla normal malgrat que hi ha molta gent que ho troba escandalós [...]. Crec que el finançament dels partits no és una urgència del sistema. Penso que la motivació principal de la corrupció és l'enriquiment personal, no el finançament dels partits. És el principal risc, tot i que això no vol dir que negui aquesta segona possibilitat, només dic que és secundària. No m'imagino que hi hagi persones acusades altruistes fins al punt d'arriscar-se a anar a la presó només pel partit.