"El negoci de Madrid és l'acumulació de poder"

BarcelonaOscar Pazos (Vigo, 1967) ha titulat el seu llibre Madrid és una illa (Los Libros del Lince), però perfectament podria haver-se titulat Madrid contra Espanya, o millor, Madrid contra els espanyols . El seu diagnòstic, que ja explicita a les primeres pàgines, és diàfan: "La hipercapitalització de Madrid té i ha tingut un cost enorme, que és la supremacia de la política a Espanya [...]. El resultat ha estat la feblesa d'una economia subsidiada i improductiva, d'una cultura funcionarial i adotzenada, i d'una societat clarrinclona i apàtica, la feblesa d'un país subordinat i dependent del poder". I el judici final, sumaríssim, és que el fracàs d'Espanya com a estat i com a projecte col·lectiu és atribuïble, en primer lloc, a la seva capital.

Pazos s'expressa de manera serena i calmada. I no parla des de l'enveja o la rancúnia perifèrica, sinó des de la distància crítica que li atorga el seu punt de vista particular. "Escric des d'una ciutat que no és capital ni mai ho ha sigut, Vigo", afirma. "És més fàcil fer aquest llibre des de fora perquè els madrilenys pensen que el fet de ser capital els atorga uns drets i no han de donar cap explicació". En efecte, podem aventurar que el llibre els resultarà completament incomprensible. Com si estigués escrit en arameu. Com si parlés d'un país imaginari fundat per un rei boig.

L'autor primer jutja i després explica. Perquè parteix de la base que tot té una explicació. I l'origen de Madrid com a capital d'un imperi també. "A Felip II fer capital Madrid li permetia construir un estat absolut sense haver de donar explicacions. Era una manera de treure el poder de les ciutats, i administrar-lo des del seu retir. Es va construir el seu petit món i des d'allà governava en solitari." O sigui que Madrid és, en el seu inici, un retir, com ho va ser després Versalles per als Borbons francesos. La diferència és que Versalles no va substituir París, i aquí Madrid sí que va substituir Toledo.

Capital o cort?

"Hi ha un moment clau al segle XIX en què la cort es transforma en una capital". Això sí, sempre a partir del drenatge de recursos de la Península, sobretot de cervells. Si tot passa per Madrid, tothom hi ha d'anar. "El negoci de Madrid és acumular poder", sentencia.

El dibuix de l'Espanya radial, al servei del centre, ja ha estat a bastament analitzat per Germà Bel a Espanya capital París . Pazos fa ara un pas més i explica com la puixança econòmica madrilenya és fruit de decisions polítiques que tenen poc a veure amb l'interès comú. "Al segle XIX s'intenta portar la indústria a Madrid; el ferro, el ferrocarril, les armes, perquè el poder sempre vol controlar i tenir a prop els recursos que pugui necessitar per mantenir-se i per ser més poderós. Igual que un capitalista vol acumular diners, aquest capitalisme polític vol acumular poder". El més curiós del fenomen descrit per l'assagista gallec és que Madrid només mira per ella. La nació que l'ha engendrat, Castella, és la primera víctima de la seva economia de rapinya. "Madrid va néixer no com una capital espanyola, sinó una capital dels Àustria. No tenia cap vincle o una interdependència amb Castella, com tenia París amb França, perquè era un invent, com pot ser avui Brussel·les".

Eclosió de la corrupció

Els viatgers del segle XVII, explica Pazos, se sorprenen d'una ciutat tan gran enmig del no-res. És un creixement que tendeix a arruïnar el seu voltant. Però ella no ho veu. "Madrid no té consciència de la responsabilitat del seu poder ni de cap dels fracassos històrics d'Espanya", es lamenta. Pazos, a més, considera que les autonomies han repetit els mateixos errors. "En crear-se les autonomies es creen minicentralismes, com el que vivim a Galícia amb Santiago. Les inversions es mouen cap on hi ha els polítics". I aquest esquema de funcionament, al seu parer, explica també l'eclosió de la corrupció. "Un sistema de centralització de poder sempre afavoreix la corrupció i la ineficiència", constata. Just el contrari del que es pensa ara a Madrid.