Política 10/04/2021

La negociació fallida ara fa trenta anys entre Sànchez i Riera

Els dos negociadors de JxCat i la CUP van divergir sobre el futur de la Crida

Xavi Tedó / Núria Orriols
3 min
01. Protesta de la Crida per la presència del rei pel Mil·lenari de Catalunya.02. Àngel Colom, Jordi Sànchez i Carles Riera a la Crida.

BarcelonaFa 30 anys Jordi Sànchez i Carles Riera ja estaven immersos en una negociació en el marc del sobiranisme. El 1991, però, no discutien per la constitució del nou Govern o la mesa del Parlament, sinó pel futur d’una entitat, la Crida a la Solidaritat, catalitzadora del moviment independentista en la dècada dels 80 amb accions directes no violentes. Els actuals negociadors de JxCat i la CUP es trobaven llavors cara a cara, després de compartir activisme dins la mateixa entitat des del 1981, discrepant sobre el rumb de la plataforma. Després d’èxits, la Crida a principis dels 90 es trobava en una cruïlla. Ja havia abandonat l’entitat el líder, Àngel Colom, per sumar-se a Esquerra -de forma “inesperada” i “traumàtica”, en paraules de Riera-, i dos dels portaveus amb més rellevància, Sànchez i Riera, no tenien la mateixa opinió sobre com continuar.

Riera encapçalava un sector que reclamava que la Crida reunifiqués l’esquerra independentista, que passava per una greu crisi després del trencament del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). “Volíem que la Crida fes un pas més enllà i contribuís a crear un moviment polític que defensés la independència dels Països Catalans des d’una vessant d’esquerres i ecologista”, explica el diputat cupaire. Aquesta proposta no va ser acceptada per la majoria de membres de la Crida. Tampoc per Jordi Sànchez, que ara des de la presó de Lledoners explica que volia mantenir la Crida com un “moviment ciutadà”: “No podia presentar-se a les eleccions, ja que era transformar la seva naturalesa”. El secretari general de Junts remarca que dins l’entitat hi havia “gent de tot” i que calia “preservar” l’entitat de l’“interès” dels partits. Sànchez admet que en aquell moment van “debatre molt”, però que no hi va haver consens. Riera es va escindir amb altres membres i gent provinent de l’MDT que van decidir fundar el juny del 1991 l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA).

A partir de llavors, la Crida va seguir fent camí amb les accions als Jocs Olímpics de Barcelona -va abanderar el Freedom for Catalonia -, però va posar punt i final a la seva trajectòria en un acte al paranimf de la UB el 1993. Aquella situació va refredar la relació entre Sànchez i Riera. “Va ser dur a nivell personal i polític. La relació llavors era tensa i complicada, tot i entendre i respectar els posicionaments de cadascú”, admet ara el diputat anticapitalista. Sànchez també confessa que la crisi els va distanciar, però que el “reconeixement” i el “respecte” es van mantenir sempre.

Aquesta amistat es nota en la negociació actual: “Hi ha confiança”, diu Sànchez. “Ara les converses són més tranquil·les, en aquell moment la discussió era més abrandada, érem més joves”, ressalta Riera. “Ens vam precipitar i tots vam cometre errors perquè la Crida encara tenia recorregut”, lamenta. I és que fins llavors Sànchez i Riera havien anat a l’una en tots els debats interns de l’entitat. El de Junts explica com ell tenia fama de representar la vessant més pragmàtica en totes les negociacions i Riera l’ala més dura. “Ens complementàvem bé”, afirma rient el diputat cupaire. Tots dos portaveus van fer pinya quan Colom, ja a ERC, va intentar l’opa a la Crida -Sànchez va rebutjar anar a les llistes el 1992- i, prèviament, també van tancar files quan entitats pròximes a CiU van abandonar l’entitat arran del lema “No a l’harmonització, autodeterminació” en la manifestació contra la LOAPA, ja que Pujol preferia reivindicar només la nació.

Accions directes

Sànchez i Riera van participar junts en moltes de les accions més sonades de la Crida, i van acumular causes judicials i detencions. “Segur que ens van detenir junts”, explica Sànchez. “Aquells anys van marcar les nostres vides i vam forjar una amistat que encara continua independentment de les discrepàncies”, conclou Riera. N’hi va haver de tot tipus: el febrer del 1988 es van colar a Vandellòs i es van encadenar al pati del reactor per protestar contra la nuclear. El mateix any militants de la Crida van entrar d’amagat al Palau de la Generalitat per retirar la bandera espanyola: Sànchez i Riera van ser els que la van retornar al Palau perquè el rei se l’emportés -ho havien fet en protesta de la seva presència- quan va assistir al mil·lenari de la nació catalana. Una escola d’activisme polític que ara els serveix per facilitar el contacte entre les seves formacions. Aquest cop, però, esperen que la negociació arribi a bon port.

stats