LES FINANCES CATALANES

Govern i comuns reactiven la negociació dels pressupostos

Els comptes de l’Ajuntament de Barcelona i la investidura de Pedro Sánchez sobrevolaran les converses

Un cop superat el 10-N, la principal assignatura pendent que té el Govern d’aquí a finals d’any és deixar encarrilats els pressupostos de la Generalitat per al 2020. L’executiu continua mirant a Catalunya en Comú com a soci preferent per aprovar-los i el dijous va reprendre-hi els contactes. La negociació, però, inclourà un element de complexitat. El debat dels comptes catalans es barrejarà amb el dels pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona i, a més, serà inevitable que la investidura de Pedro Sánchez sobrevoli les converses. Tot i que en l’operació hi ha diversos partits immersos, la pressió recaurà, sobretot, en ERC i els comuns. El partit de Junqueras, des de la conselleria d’Economia, necessita el de Colau per tenir comptes catalans, i l’alcaldessa necessita ERC per tenir comptes municipals. Finalment, a més, els vots dels republicans seran un altre punt clau perquè hi hagi legislatura a Espanya, on hi podria haver ministres dels comuns. Un debat, doncs, que es mou en tres pistes.

Tot va començar a finals d’estiu amb el PSC i la CUP autodescartats com a socis potencials del Govern per als pressupostos de la Generalitat, cosa que va suposar que els comuns es convertissin de facto en l’única porta on trucar per intentar tirar endavant els comptes. El grup parlamentari que lidera Jéssica Albiach va ser l’únic que es va mostrar predisposat -sempre deixant clara la distància que els separava de l’executiu català- a entrar a negociar-los.

La sentència del Tribunal Suprem el passat 14 d’octubre sobre els líders independentistes de l’1-O va deixar en standby les trobades que havien començat a mantenir els representants de la conselleria d’Economia amb els comuns el mes de setembre. Tots dos actors es van donar de marge la setmana de la sentència per reprendre les converses, però l’anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, que deia que volia tornar a exercir l’autodeterminació aquesta legislatura va fer que els comuns refredessin la seva intenció de continuar negociant els comptes.

La resposta de Torra a la sentència no va agradar gens a la direcció de Catalunya en Comú -i tampoc a bona part del Govern-. Fonts de la formació van admetre en aquell moment que aquest posicionament els allunyava de continuar negociant els pressupostos del 2020, perquè demostrava que l’executiu català no renunciava a la via unilateral. I abans de reprendre les reunions, el partit que dirigeix Ada Colau també va demanar a la conselleria d’Economia que deixessin passar la campanya de les eleccions espanyoles del 10 de novembre abans de tornar-se a asseure per parlar dels comptes. “No havia de ser una arma llancívola en campanya, per això vam aturar les converses”, va apuntar dijous en una entrevista a TV3 Jéssica Albiach.

Un escenari diferent

Ara bé, l’escenari que s’ha obert després del 10-N és diferent: hi ha entrat en joc el preacord entre el PSOE i Unides Podem per governar Espanya. La conselleria que dirigeix Pere Aragonès necessita el suport de Catalunya en Comú perquè tirin endavant els comptes que està dissenyant, i l’abstenció d’ERC és ara mateix imprescindible perquè la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, sigui un fet. Tot i que Catalunya en Comú no vol vincular directament una cosa amb l’altra, fonts consultades per l’ARA admeten que l’escenari a l’Estat “és un incentiu per continuar negociant” els comptes. Dijous, Albiach pressionava ERC quan afirmava que li resultaria “difícil” d’entendre que els republicans no donessin suport a un govern format pel PSOE i Unides Podem perquè, va assegurar, ajudaria a trobar “solucions” al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

D’altra banda, fonts de la conselleria d’Economia consultades per l’ARA avisen que són partidaris de no incloure la investidura de Sánchez a la taula negociadora. “Ens trauria pressió a tots” que no hi fos, argumenten. A més, ERC ha endurit la seva posició amb la investidura i això, de retruc, afectaria les negociacions pressupostàries. El partit d’Oriol Junqueras està instal·lat en el no a Sánchez i adverteix que el PSOE s’haurà de “moure molt” si vol un replantejament. Si la investidura acaba formalment com una condició per desencallar els comptes, complicaria inevitablement les coses.

Tercera variable

En aquest escenari, a més, encara hi entra una altra variable. I és a la plaça Sant Jaume, on el govern municipal que comanda Ada Colau també ha d’aprovar els seus comptes després d’un any de pròrroga. Els republicans tornen a ser imprescindibles perquè tirin endavant i de moment s’hi han posat bé: aquesta setmana ERC ja ha permès que el projecte de comptes per al 2020 es comenci a tramitar. “Estem lluny, no serà fàcil, però som aquí”, va afirmar el regidor republicà Ernest Maragall. Tot i que el departament d’Economia veu amb tots els recels possibles incloure la investidura en la taula de negociació, sí que admet que la negociació del pressupost de la Generalitat i l’Ajuntament està “lligada”. Quid pro quo.

Així, la partida s’ha començat a jugar amb un teranyina d’interessos que fa que tothom tingui incentius per arribar a acords però, a la vegada, fa que es puguin complicar els avenços. Sigui com sigui, ahir va haver-hi un senyal. Va transcendir que aquesta setmana el Govern i els comuns han reprès els contactes per abordar els comptes catalans. Segons fonts citades per Europa Press, va ser una trobada “breu” dijous que els comuns van centrar en recordar les seves demandes. Va ser la primera reunió en un mes, però segons ha pogut saber l’ARA la setmana que ve n’hi haurà de noves. Insuficient per vaticinar com acabarà la negociació, suficient per constatar que el partit ja ha començat.

Més continguts de