"Fins i tot un idiota en sap més": un article del 'New York Times' critica durament la política espanyola

El cèlebre periodista i escriptor Martín Caparrós censura l'estratègia política del PP i alerta d'un possible auge de la ultradreta si la nova política no respon a les expectatives dels ciutadans

'Espanya, un país sense govern', és el títol de l'article del 'New York Times'
Ara
30/08/2016
2 min

BarcelonaEl conegut escriptor i periodista argentí Martín Caparrós va publicar aquest diumenge al 'New York Times' una dura crítica a la política espanyola, i en especial, a l'estratègia del Partit Popular per gestionar la situació de bloqueig polític. "Mariano Rajoy intentarà ser reinstaurat com a primer ministre", expressa Caparrós, per a la qual cosa "les seves opcions no estan clares. Si fracassa, el seu partit probablement convocarà noves eleccions per al 25 de desembre". "L'esperança que el Nen Jesús o el Pare Noel portaran finalment un nou govern és una burla excessiva", sentencia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El periodista creu que els populars "estan convençuts que una baixa participació en unes terceres eleccions que semblen de dibuixos animats els afavorirà", com si "el descrèdit del sistema encara donés espai per créixer sense esquerdar-se", diu l'argentí: "fins i tot un idiota en sap més".

El sistema democràtic espanyol "ha de canviar"

"El sistema sembla trencat", afirma Caparrós: "La democràcia va funcionar de manera eficient durant 35 anys en un sistema bipartidista en què els socialistes i el Partit Popular s'alternaven al poder. Ara, quatre partits comparteixen el gruix del vot, estan forçats a negociar, però sembla que no saben com".

Aquest escenari, segons el periodista, indica que "si vol sobreviure, el sistema ha de canviar", i que si no canvia "seguirà sent objecte de les burles de tothom", i el que és més preocupant: "L'espai on l'antipolítica s'encarregarà d'establir nous espais". Fins ara, diu Caparrós, "el fet diferencial espanyol era que el descontentament –ciutadà– no havia portat a una dreta xenòfoba ni a un racisme populista com els que estan en auge en molts altres països, sinó que havia fet créixer dos nous partits per revitalitzar el joc democràtic. No ho estan fent, i ara pot passar qualsevol cosa".

stats