Entrevista

Pablo Echenique: "No adonar-te que Espanya és un país plurinacional és no entendre Espanya"

Portaveu d'Unides Podem al Congrés

4 min
Pablo Echenique durant l'entrevista amb l'ARA

MadridPablo Echenique (Rosario, 1978) és doctor en física i ara portaveu d'Unides Podem al Congrés. Acaba de publicar el llibre Memorias de un piloto de combate (Arpa), un relat polític però també de com és viure amb una discapacitat de gairebé un 90%.

El llibre és polític i personal alhora, i en el capítol No poder rentar-se el cul explica el seu dia a dia. Com és la vida d'un diputat cascat, com s'autodenomina?

— El més delicat són les primeres hores del dia. T'han d'ajudar a llevar-te, a anar al lavabo, dutxar-te, vestir-te, asseure't a la cadira. Haig d'estar molt ben assegut per no fer-me mal i aguantar tot el dia. Per la resta, la clau és trobar trucs. Soc molt pragmàtic. No puc tocar la pantalla de la tauleta: doncs dictat de veu o un ratolí. No puc tenir targetes de paper en una roda de premsa o en un discurs a la tribuna: doncs tiro de memòria o utilitzo un teleprompter a la tauleta. Puc fer menys coses que una persona sense problemes de mobilitat, això m'obliga a escollir millor.

En el llibre demostra que es pren la seva discapacitat amb humor. Però també hi ha hagut alts i baixos. Per exemple, explica la seva por a rebutjar ser estimat, a tenir parella.

— Sí. No m'encaixa el relat habitual d'exemple de superació: "tot i les dificultats, Echenique ha tirat endavant sempre amb un somriure". La vida no és així i hi ha moments difícils. Sobretot en l'adolescència, perquè la lògica competitiva del capitalisme ha infectat també les relacions de parella. Hi ha qui pensa que té més valor perquè té un rellotge car o una parella més guapa. Per això, quan tens una discapacitat, és molt més difícil tenir relacions afectives. Tenia por al rebuig, però ho vaig acabar superant.

I després es va casar.

— Sí.

Es queixa que el Congrés no està plenament adaptat per a les persones amb discapacitat. Quins problemes es troba?

— Fonamentalment a l'hemicicle. El primer que se'm proposa és una cosa que no és acceptable: estar al galliner, on s'havia de pujar amb un muntacàrregues, cosa que pot posar en risc votacions si hi arribo tard perquè no funciona. Intento que l'escó i la tribuna es puguin adaptar. Em trobo amb obstruccions administratives i falta de voluntat política per part de la presidenta [del Congrés]. L'argument del patrimoni històric no em sembla més important que el dret a la participació política de les persones amb discapacitat.

L'han tractat amb condescendència?

— En la vida privada, sí. Hi ha gent que s'equivoca en la manera de tractar-te. A vegades, quan vas a comprar acompanyat d'algú, el dependent, en comptes de dirigir-se a tu, es dirigeix automàticament a la persona que t'acompanya. En la vida política, no. A Podem sí que ens hem trobat amb condescendència política.

Es qualifica d'idiota polític fins als 30 anys. El primer partit al qual s'acosta és Cs. Com canvia la seva percepció sobre Catalunya?

— Idiota, en grec, vol dir que no et preocupes pels assumptes públics. La teva ideologia no és el centre, perquè no tens anticossos polítics. Absorbeixes sense voler la ideologia majoritària que et ve a través dels mitjans de comunicació massius. I a Espanya un dels vectors principals de politització ha estat demonitzar els nacionalismes basc i català. M'entrava en vena la ideologia dominant i era antinacionalista. Quan em polititzo m'adono que estava equivocat. No soc independentista, Podem no ho és, però respecto els partits independentistes. Defensem el dret a decidir, que s'expressin tant el poble català com el basc. Defensarem que segueixin formant part d'Espanya potser amb més quotes d'autogovern o amb una altra estructura institucional en què tots dos estiguin còmodes.

Però hi va haver alguna cosa que el va portar a fer el clic per fer el canvi?

— Amb Catalunya, el fet de ser aragonès. He viatjat molt a Catalunya i una part del discurs que em molestava profundament era aquesta cosa d'españolazo d'anar a Barcelona i enfadar-te perquè et parlin en català. M'encanta que em parlin en català. És normal que algú es dirigeixi a tu amb la seva llengua materna en la seva ciutat sense saber si tu ets català o no. Tu li contestes com pots i màxima cordialitat. Això ja em grinyolava moltíssim des del principi, em semblava d'una agressivitat injustificada. No adonar-te que Espanya és un país plurinacional és no entendre Espanya, és una ficció.

Una de les crítiques de l'independentisme és que Podem va ser equidistant l'1-O. Ho comparteix?

— No. Quan es va aplicar el 155, vaig anomenar-ho "cop a la democràcia". I l'agressió de les forces i cossos de seguretat de l'Estat a la gent indefensa als col·legis electorals va ser per a nosaltres una bestialitat. Va contrastar amb el 9-N, quan vaig acompanyar Jaume Asens a votar. Com que Rajoy va decidir no colpejar la gent amb porres, va ser una jornada festiva, no es va acabar el món, no es va trencar res. Podem va forçar la declaració de Saragossa, on hi van ser partits catalans i bascos, per apostar pel diàleg i la desjudicialització del conflicte quan estava en el seu punt àlgid.

Com s'arriba a un referèndum pactat?

— És complex i fonamentalment depèn de la correlació de forces. ¿El govern d'Espanya hauria reorientat la relació amb Catalunya com ha passat aquests anys si Podem no fos aquí? No. Si tinguéssim més força s'hauria anat una mica més enllà. El PSOE és reticent a caminar aquest camí. Podem està més disposat a fer-ho. També depèn de la força que té l'independentisme.

¿Ha servit, la reforma del Codi Penal?

— El poder judicial també juga. I a Espanya hi tenim un problema. La voluntat del govern ha estat clara en la direcció de desjudicialitzar el conflicte, però esclar, Marchena fa política.

Com se soluciona la rebaixa de penes per la llei del només sí és sí?

— El PSOE decideix que s'ha de modificar l'escala de penes, però no podem acceptar tornar al criteri de la violència i la intimidació. El ministeri d'Igualtat està predisposat a negociar, però el PSOE no vol i no ho entenem.

¿És possible l'entesa amb Errejón dins el projecte de Yolanda Díaz?

— No és fàcil, però ho veig possible perquè ja no tenim el problema d'estar disputant-nos el control d'una única organització.

¿És una possibilitat real que Podem no arribi a un acord amb Yolanda Díaz i es presenti en solitari?

— No ho concebo. Tenim l'obligació d'arribar a un acord.

¿De moment no es planteja tornar a la vida de científic?

— M'agradaria tornar-hi més aviat que tard.

stats