"No hi ha dubte que estem davant una causa general": Cerdán demana la llibertat provisional

MadridSantos Cerdán, en presó preventiva des de dilluns a la tarda, ha sol·licitat aquest dijous el seu alliberament provisional. En el recurs d'apel·lació que ha presentat el seu advocat, l'exdiputat de la CUP al Parlament Benet Salellas, s'exposa amb nitidesa una estratègia de defensa posada en marxa des de l'inici que combina la part estrictament judicial amb la política. "La causa barreja aspectes relatius a la seva vida política. Per tant, és lògic que en les explicacions que fa l'investigat busqui també en l'univers polític els motius del seu estatus processal", sosté a l'escrit, per reivindicar que la situació de Cerdán es deu —segons denuncia— a haver sigut "l'arquitecte de governs progressistes a Espanya", segons va declarar en la seva compareixença al Tribunal Suprem.

Evitar 'lawfare'

Cerdán ha de poder parlar de política

Un dels fets incontrovertibles del cas és que el PP i Vox, personats com a acusació popular, van sol·licitar l'empresonament de Cerdán, i Salellas demana "extremar cauteles" i "incrementar el filtratge crític" per "evitar una barroera utilització política de l'administració de justícia". El lletrat critica que el fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, parlés de "greu ofensa" quan Cerdán es va presentar com una víctima d'una causa política i considera que l'ex número tres del PSOE ha de poder parlar de política com a investigat.

Investigació prospectiva

L'advocat sosté que no s'han concretat les obres fraudulentes

"Ens trobem clarament en el supòsit considerat per la jurisprudència d'investigació prospectiva", sosté Salellas. "S'investiga a cegues la conducta d'un investigat per veure si...", es queixa el lletrat, que cita una publicació del magistrat conservador del Suprem Vicente Magro en una revista de formació de la Guàrdia Civil. "Les obres concretes o adjudicacions en què hauria tingut una participació delictiva el meu representat és una cosa que avui dia continua sense concretar-se clarament", diu. Per tant, conclou: "No hi ha dubte que estem davant una causa general contra Santos Cerdán i que l'objectiu és investigar per veure si finalment apareix un indici sòlid que el relacioni amb alguna activitat delictiva".

Les obres investigades

No hi ha comissions vinculades a Servinabar

En aquest sentit, l'advocat recopila les adjudicacions assenyalades a l'empresa Servinabar i les desvincula de Cerdán o de la mateixa investigació. Per exemple, sobre les obres del túnel de Belate a Navarra, destaca que el mateix magistrat en una providència va dir que "no són objecte de les actuacions". En relació amb l'empresa Servinabar, la Guàrdia Civil apunta a dues obres: la de la Mina Muga, sobre la qual "no consta que s'hagi arribat a donar autorització o adjudicació per part de l'administració", i la del Navarra Arena de Pamplona. Totes dues són d'entre el 2015 i el 2017, i Cerdán "no ostentava cap càrrec públic en l'administració pública i el partit estava a l'oposició". "Difícilment podia influir en aquests processos", destaca l'escrit.

En segon lloc, Salellas vol posar de manifest que no hi ha cap adjudicació a una UTE d'Acciona amb Servinabar, sinó que les concessions a Acciona analitzades són sempre amb altres companyies col·laboradores, com Levantina Ingeniera y Construcción (LIC) i Obras Públicas y Regadíos (OPR). Precisament els empresaris també investigats José Ruz (LIC) i els germans Antonio i Daniel Fernández Menéndez (OPR) estan citats a declarar aquest divendres. "No arriba a comprendre's com el relat indiciari es construeix a partir de la relació directa del Sr. Santos amb Servinabar si aquesta empresa tampoc apareix relacionada amb les adjudicacions investigades", critica Salellas.

L'alteració de proves

Denuncia que són inexistents

Un dels motius bàsics per argumentar la presó provisional per part del magistrat Leopoldo Puente és el risc que Cerdán pugui "alterar proves", ja no tant destruir-les com "condicionar" o influir en testimonis, segons expliquen a l'ARA fonts de la investigació. Salellas discrepa frontalment amb aquest raonament perquè entén que, en lloc d'intentar preservar el jutge unes proves específiques i definides, el que realment li passa és que no les ha trobat. "No és suficient plantejar un risc de destrucció de proves de forma totalment abstracta i genèrica", avisa citant jurisprudència europea.

"Es pretén protegir unes al·legades fonts de prova que no són més que la constatació de la inexistència de fonts de prova contra Cerdán [...]. L'òrgan judicial construeix sobre el no-res i pretén protegir unes fonts de prova sense saber quines proves defensa", es queixa durament el lletrat, que arriba a parlar de "frustració dels investigadors". En aquest sentit, subratlla que "no s'ha trobat enriquiment ni increment patrimonial durant els últims anys", que "no consta cap comunicació entre Cerdán i les constructores ni tampoc l'existència de pagaments, reclamacions, cobraments o transmissions d'actius entre Cerdán i les adjudicatàries".

La quantitat defraudada

Creativitat judicial

L'advocat també fa referència a la hipòtesi de Puente que la quantitat defraudada podria arribar als cinc milions d'euros si es fa un càlcul del percentatge de comissió extret del volum de les adjudicacions. "Es parla de l'1% per simple creativitat judicial, dit amb el màxim respecte, perquè no hi ha res a la causa que permeti establir aquest percentatge. De fet, aquest ni cap", remarca en l'escrit.

Els dubtes sobre els àudios

Insisteix que Koldo podria ser un agent encobert

De moment, les proves més sòlides segons el jutge són els àudios entre Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i Cerdán. Com ja va fer dilluns mentre es discutia la presó provisional, Salellas insisteix en l'ombra de dubte que estén sobre l'historial de l'exassessor i planteja la hipòtesi que sigui un agent encobert de la Guàrdia Civil. "Uns àudios realitzats i preservats de forma fragmentària durant anys per un possible col·laborador policial que acaba com a coinvestigat no són la millor prova garantista, objectiva i independent per acordar una presó provisional en un procés penal democràtic", diu.

La presumpció d'innocència

Una interpretació 'contra reo' dels indicis

Davant aquest escenari, Salellas denuncia que el Suprem hagi fet una interpretació dels indicis que hi ha fins ara contra reo en lloc de pro reo, amb la qual cosa ha vulnerat la presumpció d'innocència. "És una perspectiva en tot moment netament inquisitiva", es queixa, perquè assumeix de manera "totalment acrítica l'atestat de l'UCO". "La interlocutòria no valora el material amb perspectiva pro reo i quan s'adopta la perspectiva processal contra reo no existeix material que pugui ser considerat incriminatori i ni de bon tros per acordar una mesura tan restrictiva", conclou.

Intent de confessió?

Una "tortura indagatòria"

Per acabar, la defensa de Cerdán també denuncia el "greuge" respecte a la resta d'investigats, que no estan en presó preventiva, i recorda que l'empresari Víctor de Aldama va ser alliberat en el marc d'una causa sobre frau en el sector dels hidrocarburs a canvi de confessar sobre el cas Koldo. Salellas adverteix que seria una "finalitat radicalment il·legítima" decretar un empresonament preventiu per aconseguir una confessió. En cas de ser així, "col·locaria la investigació practicada en un lloc molt pròxim a la tortura indagatòria".

Ara, aquest recurs d'apel·lació l'hauran de resoldre els magistrats Pablo Llarena, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral, tres dels jutges conservadors implicats en la causa del Procés. El primer com a instructor i els altres dos perquè van formar part del tribunal que va condemnar l'1-O.