Política 01/02/2021

Per què no són comparables amb Catalunya els casos de Galícia i el País Basc segons el TSJC?

La pandèmia va arribar de manera sobrevinguda, la limitació de mobilitat era més severa i els comicis van ser convocats pels presidents

3 min
Un home votant amb mascareta en un dels col·legis electorals de Burela (Lugo). ELISEO TRIGO / EFE

BarcelonaLa justícia impedeix ajornar les eleccions catalanes quan l'any passat no hi va haver cap problema legal per fer-ho amb les gallegues i les basques . Com s'explica això si els arguments dels tres governs –l'amenaça del covid-19 en el procés electoral– eren pràcticament idèntics? La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que s'ha fet pública aquest dilluns, dedica un capítol específic al tema per subratllar les diferències "substancials" entre els casos. La primera és que quan es van dissoldre els Parlaments d'Euskadi i de Galícia el 10 de febrer de l'any passat no hi havia pandèmia. El coronavirus va ser, doncs, una causa "sobrevinguda i imprevisible", a diferència del cas català: la data del 14 de febrer se sabia des de la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra el 28 de setembre i tant la situació pandèmica com l'estat d'alarma estaven actius el 21 de desembre quan la legislatura catalana va arribar automàticament al seu final.

En segon lloc, diu el TSJC, les restriccions de l'estat d'alarma aprovat pel govern espanyol el 14 de març del 2020 –les eleccions gallegues i basques es van suspendre dos dies després– eren molt més severes que les actuals. D'una banda, perquè establia un "confinament domiciliari" i, de l'altra, perquè "no contenia cap prescripció sobre la celebració d'eleccions" que, de fet, es va haver d'incloure al mes de maig per reactivar els processos electorals. Avui a Catalunya, en canvi, no estan prohibits els desplaçaments no essencials ("és possible per als ciutadans circular per acudir a un col·legi electoral, és possible fer cues i és possible romandre en espais tancats, en alguns casos sense límit d'aforament com passa als transports") i el decret de l'estat d'alarma aprovat a finals d'octubre preveia explícitament la possibilitat de celebrar eleccions.

La tercera diferència arriba per l'autoritat que convoca els comicis en cada cas. A Galícia i a Euskadi van ser els seus presidents, que van decidir dissoldre anticipadament la legislatura. A Catalunya el decret el va signar el vicepresident Aragonès però no perquè en tingués les competències, sinó perquè el compte enrere per investir un substitut de Torra havia finalitzat i, consegüentment, s'activaven automàticament els cinquanta-quatre dies que marca la llei per celebrar les eleccions. "És indubtable que en el primer cas existeix un element de discrecionalitat més intens del qual podria derivar-se cert marge de disponibilitat davant de circumstàncies extraordinàries i imprevistes en el moment de la convocatòria", assumeix el TSJC.

Finalment, la quarta diferència fonamental per als magistrats és la capacitat per combatre el virus que es tenia ara fa un any i la que es té ara. "En l'actualitat hi ha un coneixement més cert de la pandèmia i de les mesures de prevenció. El març del 2020 hi havia una situació de desabastiment dels mitjans de protecció personal, fins i tot per a les persones que prestaven serveis essencials", recorda el Tribunal. A més, la taxa de reproducció del virus (Rt) que hi havia a Galícia (per sobre de 3) i al País Basc (per sobre de 5) en les jornades prèvies a la suspensió no és comparable a la que hi havia a Catalunya (al voltant de l'1), malgrat que els contagis diaris detectats fossin molts més en el cas català.

Per tot plegat, els set magistrats de la sala contenciosa administrativa consideren que no són comparables els casos, malgrat que la llei no prevegi ni en un ni en els altres una suspensió d'unes eleccions en marxa. El TSJC es deixa, però, un altre argument cabdal per entendre la diferència entre les eleccions gallegues i basques i les catalanes: aleshores no hi va haver cap impugnació que obligués la justícia a prendre partit.

stats