EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Política 05/01/2019

Un nou partit polític cada 50 hores

L’auge de formacions polítiques municipals dispara les xifres de creació de formacions en els últims anys

Albert Cadanet
4 min
Un nou partit polític cada 
 50 hores

BarcelonaEn el temps de fer un viatge en vaixell a les illes Canàries sortint del port de Cadis, o bé que t’arribi un paquet urgent (uns dos dies), es creen dos nous partits polítics a Espanya.

Des de la instauració de la democràcia, l’any 1976, s’han creat 4.327 partits polítics a l’estat espanyol, tot i que una part important han aparegut en el tombant de segle. Més de la meitat (2.745 formacions polítiques) han sorgit entre el 2003 i el 2018, segons dades del registre de partits polítics publicades pel ministeri de l’Interior. Això vol dir que durant els últims setze anys s’ha fundat un partit polític cada 50 hores.

Volatilitat

El boom que ha experimentat la creació de formacions polítiques s’explica sobretot per l’auge d’iniciatives de caràcter municipal, que van registrar la seva màxima activitat l’any 2015. Per entendre la situació, però, cal remuntar-se a quatre anys abans, quan el moviment dels indignats del 15-M va alçar la veu contra el bipartidisme del PP i el PSOE. “Cada vegada estem en un context de més volatilitat, i això acaba promovent la creació de partits”, assenyala Pablo Simón, politòleg i professor de ciències polítiques a la Universidad Carlos III de Madrid.

Arran de l’acampada a la Puerta del Sol i les nombroses protestes arreu de l’estat espanyol van néixer diverses formacions, entre les quals el Partit X i Podem. Aquesta última va obtenir representació a les eleccions europees del 2014 i ha aconseguit fer-se forta en el municipalisme a través d’una àmplia suma de confluències.

Tal com mostren les dades, el 2015 es van crear un total de 326 partits d’àmbit local a Espanya, coincidint amb la celebració de comicis en pobles i ciutats de la Península. A hores d’ara l’Estat està instal·lat en un cicle evident: en els dos anys que succeeixen la celebració d’unes eleccions municipals, el nombre de noves formacions acostuma a vorejar la cinquantena (incloent-hi partits d’àmbit estatal, autonòmic i provincial). Durant el tercer any de mandat la xifra ja comença a créixer i supera les 150 noves formacions. Finalment, en anys d’eleccions municipals, les dades es disparen. El 2007, el 2011 i el 2015, els tres últims anys amb comicis locals, s’han inscrit més de 400 nous partits al registre del ministeri de l’Interior. L’evolució en la creació de partits d’àmbit estatal o autonòmic es manté relativament estable. El motiu també és comprensible: és més possible obtenir representació en petits municipis que no pas a tot un estat de 46,5 milions d’habitants.

Més enllà del component social, també cal tenir en compte un altre condicionant a l’hora d’entendre l’escenari actual. I és que, en el cas d’Espanya, registrar un partit polític és relativament senzill i barat. Més enllà dels tràmits burocràtics davant notari -amb un cost que amb prou feines supera els 100 euros-, els membres fundadors no necessiten abonar grans quantitats de diners. “En altres llocs com els Països Baixos necessites fer un pagament i si no aconsegueixes representació no te’l tornen”, explica Pablo Simón.

Així, el cost d’oportunitat a l’estat espanyol és molt baix en comparació amb altres països. L’únic impediment que pot frenar la creació d’un partit és la xifra de firmes necessàries segons el seu àmbit d’actuació. Per presentar candidatures a les europees fa falta acreditar les signatures de 15.000 electors; per fer-ho a les generals cal la firma del 0,1% dels inscrits en el cens electoral de la circumscripció corresponent, mentre que a les municipals aquest percentatge es mou entre l’1% i el 2% en funció de la grandària del municipi, tot i que a les grans ciutats la proporció és encara més baixa.

Sentiment de comunitat

L’objectiu principal de la majoria de formacions polítiques és aconseguir representació per després aplicar una sèrie de mesures d’acord amb els seus estatuts. Malgrat tot, les facilitats que planteja la llei fan que, en alguns casos, es creïn diversos partits que a la pràctica acaben funcionant com una plataforma social. “Hi ha persones que creen un partit per generar vincles amb els altres”, comenta Simón. Dos exemples que encaixen amb aquesta descripció són el Partit dels Perjudicats per les Preferents, d’àmbit estatal i fundat a Madrid el 2014, o el Partit dels Perjudicats per la Banca, amb seu a Bilbao des del 2010.

Malgrat tot, que hi hagi un gran volum de formacions polítiques no és sinònim que la ciutadania s’involucri més en la vida política. “El que ens demostra la implicació ciutadana són les enquestes; la creació d’un partit és irrellevant si al final no es treuen vots”, argumenta Marc Guinjoan, politòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sigui com sigui, els politòlegs pronostiquen que el 2019 -any en què se celebren les municipals, a part d’europees i, si s’avancen, catalanes i espanyoles- es mantindrà el cicle dels últims anys. Tot fa preveure, doncs, que el nombre de nous partits polítics a tot el territori espanyol superarà els 400, la majoria dels quals seran d’àmbit municipal. Aquest any, doncs, per cada vegada que surti el sol, en algun racó del territori espanyol hi haurà una nova entitat amb l’ambició de revolucionar la política.

stats