Uns nous comicis situarien Podem com a segona força

Barcelona¿Qui hauria de témer més una repetició de les eleccions del 20-D? És una pregunta pertinent a l’hora de preveure i valorar els moviments de les diverses forces polítiques en les complicades negociacions que ara mira de liderar el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. ¿Qui té més incentius per evitar uns nous comicis o per ajornar-los al màxim per intentar capgirar tendències? El baròmetre de gener del CIS, fet públic ahir, posa pressió precisament al candidat socialista, que ja ha maniobrat per allunyar l’horitzó de les urnes -ha demanat un mes per cuinar la investidura- i buscarà reforçar el perfil d’alternativa en la ronda de contactes i la votació posterior. Si no, Podem el podria superar.

Un nou Congrés similar

Pocs canvis en la cambra baixa, excepte el ‘sorpasso’ de Podem

Els resultats del 20-D i l’escenari de difícil governabilitat posterior no farien canviar gaire els criteris de vot, en cas que ara el desacord aboqués l’Estat a unes noves eleccions. Així, l’enquesta assenyala que les urnes tornarien a erigir en vencedor el PP, amb el 28,8% de vots, una dècima més que fa un mes i mig. La principal notícia seria que la medalla de plata recauria ara en el cap de files de Podem, Pablo Iglesias, que -juntament amb les tres confluències en què participa- pujaria un punt, fins al 21,9% de vots, mentre que la caiguda del PSOE del 22% al 20,5% faria la resta. Ben lluny, C’s perdria mig punt, fins al 13,3%, i IU resistiria amb el seu 3,7% del 20-D.

Malgrat tot, l’ascens de Podem tindria Catalunya com a gran protagonista. I és que, mentre que a les comunitats on es presenta amb les seves sigles creixeria mig punt, la confluència d’En Comú Podem passaria del 3,7% al 4,5% estatal, un resultat que la mantindria com a primera força catalana, amb força marge, ja que ERC creixeria del 2,4% al 2,8% i una cinquena part dels votants de Democràcia i Llibertat (DL) triaria altres opcions. Un 9,3% dels electors de Francesc Homs optaria ara pels republicans i un significatiu 4,7% s’acostaria a En Comú Podem.

L’estat autonòmic agrada

L’aval al dret a independitzar-se és minoritari a Podem

La flaire de segona Transició que escampen els grans partits estatals no es correspon amb el desig dels seus votants, almenys pel que fa a les reformes territorials. Quatre de cada deu espanyols volen mantenir el sistema autonòmic actual i n’hi ha més que voldrien reduir les competències de les autonomies que ampliar-les. Els més descentralitzadors, a més, van votar sobretot partits nacionalistes o sobiranistes. De fet, la demanda -ja no “línia vermella”- de Podem de celebrar un referèndum a Catalunya té un suport escàs entre el seu electorat, ja que tan sols un de cada vuit dels seus votants defensa un model d’estat en què les comunitats puguin independitzar-se, el mateix percentatge que planteja suprimir les autonomies. A En Comú Podem, ERC i DL, en canvi, els vents de canvi bufen més fort.

Equidistància del PSOE

El votant socialista valora Rivera però se sent pròxim a Podem

L’afinitat ideològica no és l’únic element -ni segurament el més important- de les negociacions. I és que, en una escala de l’1 al 10 -d’esquerra a dreta-, els votants socialistes situen el PSOE en el 3,98 -més a l’esquerra que la mitjana d’espanyols- i Podem en el 2,19, molt més pròxim al partit de Sánchez que on col·locarien C’s, en el 6,73. Això no treu, però, que aquest mateix electorat del PSOE puntuï lleugerament per sobre Albert Rivera (3,6) que Iglesias (3,4), cosa que evidencia la polarització també entre els simpatitzants socialistes respecte dels dos actors principals amb què negocia el seu partit i que s’exclouen mútuament. El líder estatal més valorat entre el conjunt d’enquestats és el diputat d’IU, Alberto Garzón (4,68), i el que menys, Mariano Rajoy (3,08).