ENTREVISTA
Política 08/12/2019

Olga Arnau: “La FMC es dedica a fer municipalisme i no Procés”

Entrevista a la presidenta de la FMC i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

Aleix Moldes
3 min
Olga Arnau: “La FMC es dedica a fer municipalisme i no Procés”

BarcelonaOlga Arnau (Vilanova i la Geltrú, 1966) és alcaldessa de la seva ciutat des del 15 de juny (és independent, però vinculada a ERC) i, des de fa tres setmanes, combina el càrrec amb el de presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Vostè és la primera dona que presideix la FMC.

La primera resposta va ser no. Però em va venir al cap la veu de Carme Forcadell, que sempre diu que ens queixem perquè les dones no som als llocs on es prenen les decisions. Tot i que, com ella diu, som menys egoistes, egocèntriques i escaladores i tenim més empatia. Abans d’acceptar l’oferiment ho vaig consensuar amb el meu entorn.

S’equilibren, les institucions?

Estem molt lluny. Quan encara tenim moltes primeres vegades és que no hi ha un rol de normalitat entre homes i dones.

¿El principal repte de l’entitat és la fusió amb l’ACM?

La primera vegada que es va parlar de la fusió va ser el 2003, però aleshores no hi havia cap intenció de dur-la a terme. Aquesta vegada sí que hi és. Les entitats no han de servir perquè els partits tinguin poder municipal. Si fos així, el PSC podria haver pensat en crear-ne una altra després de perdre la presidència. Ara hi haurà paritat en les negociacions entre la FMC i l’ACM, i un adjunt a la secretaria general per fer-la possible.

Com es trenca amb gairebé quaranta anys de lideratge socialista?

Hi ha dos vicepresidents del PSC (també de JxCat i dels comuns). Si volem treballar i no fer acció política dins d’una federació de municipis, la diversitat dels municipis també l’hem de tenir present. I hem de negociar per a tothom. Igual que quan ets alcaldessa no només treballes per als que t’han votat. El que menys ha de prevaler és el partit on ets.

El PSC s’ha resistit al canvi?

Tot al contrari. En Eduard Rivas (alcalde d’Esparreguera), que presidia la comissió gestora des de les municipals, hi he trobat una persona molt pròxima i en cap cas defensora d’un regne del PSC.

Amb els sobresous de Manuel Bustos, la FMC va entrar en crisi.

El 2013 la FMC va entrar en alt risc de desaparició. Però la tasca des d’aleshores ha estat molt bona per reflotar l’entitat. Els sobresous s’han acabat, però tampoc podem fer que als alcaldes els hi hagi de costar diners formar part de la FMC.

¿Una entitat municipalista s’ha d’implicar en la causa independentista com va fer l’ACM en la legislatura passada?

Per respecte a les sensibilitats diferents que la formen, no és l’espai on toca fer-ho. La FMC ha de ser un espai obert, no un espai on s’abordin converses que es poden tenir en molts altres llocs. Les mocions de l’ACM i la implicació amb el referèndum tenien un marcat color pro-Procés, però personalment crec que la FMC ha de quedar-ne al marge. Des d’aquí no aconseguirem la independència. Així com un club de bàsquet juga a bàsquet, la FMC es dedica a fer municipalisme i no independència ni Procés.

Pretenen trencar els blocs?

Si des de la Federació som capaços de seure, parlar, escoltar i teixir consensos, el que hem de demanar és que els governs també ho facin.

En canvi, a Vilanova vostè governa amb JxCat i la CUP.

En campanya ja havíem dit que no ajudaríem a fer que entrés al govern un partit que hagués avalat el 155.

¿I a l’Estat, doncs, el PSOE també és el del 155?

El tipus de polítiques que farà el PSOE seran diferents de les del PP, però en l’acte repressiu han actuat igual, atiant la catalanofòbia. Sembla que hàgim tornat als anys 70 i hàgim de reivindicar tot el que semblava haver-se aconseguit.

¿És compatible l’estabilitat amb les protestes ciutadanes?

Si hi ha protestes és per alguna cosa. Serà tan lícit seguir sortint al carrer com reivindicar una taula de negociació. Mentre no tinguem la capacitat d’unir amb el pont del diàleg no ens entendrem.

¿La seva malaltia li genera algun impediment per a les noves tasques?

Tinc la malaltia de Crohn i vaig passar quatre anys pràcticament aturada del tot. Quan entren en aquest túnel de foscor, les persones generen la capacitat de conviure amb el dolor. Les nostres capacitats són les que nosaltres ens donem.

stats