MOVIMENTS A L’ESQUERRA NACIONAL
Política 28/02/2014

Opa de Junqueras als crítics del PSC

ERC negocia que Ernest Maragall vagi de ‘dos’ a les europees i Comín en un lloc rellevant mentre manté la porta oberta a més socialistes díscols

Roger Tugas Sara González
5 min
SUPORT PLE A LA CONSULTA  Ernest Maragall i Junqueras coincideixen a les reunions del Pacte pel Dret a Decidir.

BarcelonaEl president d’ERC, Oriol Junqueras, afirma sovint que vol fer de Catalunya un “país normal”. I en tot “país normal”, afegeix, hi ha d’haver un gran partit de centreesquerra nacional i un de centre-dreta nacional. El seu objectiu, per tant, és que ERC exerceixi el primer paper i cedir a CiU el segon. Per aconseguir-ho, Junqueras aspira que bona part de les fugues del PSC més catalanista desemboquin a les files republicanes, motiu pel qual tant ell com altres dirigents d’ERC fa temps que mantenen converses amb dissidents socialistes, tant amb els que ja han abandonat el partit com amb els que encara no.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El que és un objectiu a mitjà termini i de gran abast tindrà probablement una primera plasmació en els comicis europeus del 25-M, ja que el líder d’ERC ha intensificat els contactes amb dissidents del PSC per sumar-ne a la llista que encapçalarà el filòsof Josep Maria Terricabras. Per ara, l’exconseller Ernest Maragall és un dels candidats més ferms a situar-se en el segon lloc. L’exdiputat Toni Comín és un altre aspirant a ocupar una posició rellevant, malgrat que totes les parts subratllen que encara no hi ha res tancat. “Estem parlant a moltes bandes, tot continua obert”, explica una font pròxima a Junqueras. Sigui com sigui, la decisió d’ERC de refusar la coalició amb Bildu responia també a la voluntat de no incomodar crítics del PSC a qui es vol seduir.

Una aspiració de Carod-Rovira

De fet, el repte de fer descavalcar el PSC com a referent de l’esquerra a Catalunya era una vella aspiració de Josep-Lluís Carod-Rovira quan liderava ERC. Però va ser Junqueras qui va fer un primer pas exitós en superar els socialistes en diputats el 2012 i aspira ara a consolidar el sorpasso i ampliar la diferència, com pronostiquen tots els sondejos.

Què dificulta tancar l’acord amb els que ja han abandonat el PSC? “Busquem un acord de llarga durada, no tan sols per a les europees, i amb molta gent simultàniament”, resumeix un dirigent d’ERC. En primer terme, no tothom a les files republicanes veu clar cedir el número dos a algú aliè al partit. El fet que el cap de llista ja sigui un independent obliga que el candidat amb qui hagi de fer tàndem sigui prou rellevant per justificar que no se situï ningú del partit en posicions de sortida.

Tot i que les converses amb Comín, exdirigent de la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi, són fluides -fa una setmana va dinar amb Junqueras i Marta Rovira-, bona part de la cúpula no creu que el líder de l’associació Socialisme, Catalunya i Llibertat sigui prou conegut per situar-lo tan amunt. I després de la negativa del BNG a fer coalició, el segon eurodiputat per ERC és car i només s’assoliria amb un resultat excel·lent a Catalunya. Per això Ernest Maragall -i tot el que emana del seu cognom- és el principal candidat per al segon lloc.

L’objectiu de l’operació és “visualitzar que els crítics del PSC se’n van a ERC”, exposa una font pròxima a Junqueras. Una raó més per afinar en la tria del número dos, però també per intentar omplir altres llocs de la llista amb més dissidents socialistes. Aquests, però, s’haurien d’integrar ja sense cap possibilitat d’obtenir l’escó, cosa que dificulta als republicans el seu fitxatge.

Malgrat tot, fonts pròximes a la negociació apunten que una de les opcions que s’ha posat sobre la taula és la de situar Comín en tercera o quarta posició amb el compromís que, si Maragall aconseguís l’acta d’eurodiputat, hi renunciaria a mitja legislatura per cedir-l’hi a l’exdiputat. En tot cas, els detalls concrets de l’acord encara estan verds i les diverses parts seguiran negociant els pròxims dies, sense una data límit per assolir una entesa que Junqueras desitja però no s’imposa. “Si no pot ser per a les europees, serà més endavant”, exposen a ERC.

Un sector divers i heterogeni

Els republicans destaquen que “hi ha predisposició” a incorporar aquests sectors dissidents del PSC i la intenció és fer ja un primer pas de cara a les europees. De totes maneres, dificulta les converses el fet que l’espai dels socialistes díscols és excessivament heterogeni. Uns quants encara no han deixat el partit -com el mateix Comín-, estan organitzats en una quantitat de grups molt diversos i, a més, la sintonia personal entre ells no és plena en alguns casos. “Hem de veure com encaixem les peces”, expliquen.

De fet, Junqueras també té un ull posat en Avancem, un sector encara del PSC que al juny ha de decidir cap on evoluciona. En el seu si, a més, alguns dirigents com Fabian Mohedano veuen ERC amb simpatia, mentre que d’altres com el diputat Joan Ignasi Elena se senten més còmodes amb ICV. Els republicans, per tant, no volen que les aliances que puguin teixir amb altres crítics socialistes els restin possibilitats d’acords posteriors amb eventuals futures fugues a les files del PSC. Així, ja ultimen un acte amb Avancem per a les pròximes setmanes a Badalona, en què Junqueras i Elena defensaran la consulta.

NECat també negocia amb ICV

Malgrat tot, el pastís d’Avancem no és l’únic que ERC es disputa amb ICV. Els ecosocialistes, de fet, també estan molt atents als moviments dels díscols del partit de Pere Navarro per intentar incorporar-ne al nou subjecte polític que volen impulsar juntament amb EUiA. El primer pas va tenir lloc l’1 de febrer, quan la coalició d’esquerres va celebrar una assemblea oberta en què van participar tant Elena com Ernest Maragall. El partit de l’exconseller, Nova Esquerra Catalana (NECat), negocia també amb ICV una possible coalició per a les europees o situar candidats a la llista que els ecosocialistes ultimen amb IU, segons confirmen les dues parts.

NECat no vol tancar-se les portes a una entesa tan sols amb ERC, ja que vol mantenir opcions d’acords també amb ICV a les municipals. Al seu torn, els ecosocialistes avisen que “cal donar un sentit comprensible a les aliances” i apunten que voler situar candidats en llistes enfrontades pot ser confús. Que la possible incorporació de Maragall com a número dos a ERC suposi de facto una coalició amb NECat és un dels aspectes pendents de negociar. L’exconseller, que dissabte va deixar la presidència del partit, va declinar valorar l’estat de la negociació.

Un dels altres díscols socialistes que ERC pretén fitxar és l’exconsellera Montserrat Tura, que ja ha mostrat la seva simpatia pels republicans en públic. Tot i això, aquesta operació no s’executarà encara en el marc de les europees, tot i que ara Tura és més pròxima a Junqueras que fa dos anys, quan va donar carabasses a la seva petició de sumar-la a les autonòmiques.

Tura coincidirà amb el líder d’ERC en un acte dels republicans demà

L’exconsellera Montserrat Tura és un dels díscols del PSC que ERC persegueix, tot i que no encara per a les eleccions europees. Això no impedeix, però, que l’exdirigent socialista es deixi veure amb el líder dels republicans, Oriol Junqueras. Ho farà demà a Santa Coloma de Gramenet en una jornada d’ERC sobre els models de ciutat de la Catalunya independent. Tura, que va ser alcaldessa de Mollet del Vallès durant 25 anys, i Junqueras, actual alcalde de Sant Vicenç dels Horts, coincidiran a la jornada sobre ciutats republicanes. El moderador, a més, serà el cap de llista d’ERC a Mollet del Vallès a les municipals del 2015.

Al seu torn, el dirigent d’Avancem Fabian Mohedano ja col·labora també amb els republicans. En concret, ha publicat un article en l’últim número d’ Eines, la revista de la fundació Josep Irla, d’ERC. Mohedano està apartat cautelarment de la direcció del PSC per haver assistit a un acte dels republicans.

stats