El Parlament canvia la denominació de la legislatura: serà la número XIV i no la XIII

BarcelonaLa XIII legislatura ha acabat aquest dimecres al Parlament sense necessitat de dissoldre la cambra ni de convocar eleccions anticipades. Com ha sigut possible? La resposta està en una resolució aprovada aquest dimecres per ERC, JxCat, la CUP i els comuns que converteix aquesta legislatura en la número XIV. Un canvi de denominació del mandat amb el qual es vol reconèixer un fet històric: que la primera legislatura de l'actual Parlament modern no va ser la del 1980, quan es va restablir la democràcia, sinó la del 1932, durant la Segona República Espanyola, i que va quedar estroncada per la Guerra Civil.

"Això que fem avui és un acte de memòria històrica", ha assegurat el diputat de JxCat Francesc de Dalmases. La resolució reivindica que el Parlament que es va constituir el 6 de desembre del 1932, després de les eleccions del 20 de novembre del mateix any –i que va fer president Francesc Macià–, forma part d'un conjunt històric que dura fins a l'actualitat. Un període que ha perviscut malgrat el cop d'estat feixista del 1936. Diversos grups, entre ells la CUP, a través de Pau Juvillà, han recordat i agraït que la iniciativa va ser de la Comissió de la Dignitat. I els quatre grups sobiranistes l'han fet ara realitat. "Cal unir la Generalitat del 1932 amb la que tenim avui", ha conclòs el cupaire.

Malgrat votar-hi conjuntament a favor, les formacions a favor d'aquest canvi han fet una lectura diferent de la història. Anna Caula (ERC) ha considerat que hi ha un fil republicà que uneix la Generalitat republicana del 1932 amb l'actual, i amb l'autodeterminació com l'aspiració de fons no satisfeta. "El d'avui era un gest necessari i imprescindible", ha dit. En canvi, per al diputat dels comuns, Marc Parés, el fil de continuat que hi ha té més a veure amb l'autogovern. A parer seu, tant als anys 30 com en l'actualitat hi ha la voluntat de Catalunya de ser "motor de canvi per fer una Espanya diferent".

Crítiques de la resta de grups

La resta dels grups de l'hemicicle han criticat la decisió. Alguns fins i tot n'han fet befa. Cs, per exemple, ha acusat els grups sobiranistes d'entregar-se a "la màgia i al revisionisme històric". Per al diputat taronja Nacho Martín Blanco, si la primera legislatura és la del 1932 només hi hauria d'haver onze presidents de la Generalitat –començant per Macià– i no 132 –començant per Berenguer de Cruïlles el 1359–. Vox directament ha mostrat el seu "estupor" perquè aquests partits es dediquin a coses "trivials" encara en plena lluita contra la pandèmia, mentre que Raül Moreno (PSC) s'ha mostrat crític i ha lamentat que l'independentisme vol "adaptar la història al seu relat polític". "És ridícul i estèril", ha criticat Alejandro Fernández (PP). Quan la resolució es publiqui oficialment al butlletí del Parlament, el canvi quedarà confirmat. La primera legislatura serà la de Macià el 1932, i no la de Pujol el 1980.