Política 19/05/2015

El Parlament danès aprova la moció que aposta pel diàleg entre Catalunya i Espanya sobre la independència

El secretari general de Diplocat, Albert Royo, afirma a l'ARA que li "consten" pressions de les institucions espanyoles

Núria Orriols
3 min
El ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca, Martin Lidegaard, va respondre a la pregunta sobre l’autodeterminació catalana del diputat d’Aliança Roja-Verda.

BarcelonaEl Parlament danès ha aprovat aquest dimarts una resolució que aposta pel diàleg entre Catalunya i Espanya en la qüestió de la independència, segons confirmen fonts de l'ANC de Dinamarca a l'ARA. La votació s'ha produït després que la setmana passada es discutís al Folketinget –nom del Parlament danès– sobre l'autodeterminació del poble català, a instància del diputat d'Aliança Roja-Verda (Enhedslisten) Nikolaj Villumsen, que va interpel·lar el ministre d'Afers Estrangers de Dinamarca, Martin Liedegaard, perquè es pronunciés sobre aquesta qüestió. Així, la cambra danesa és el primer Parlament a escala europea que es posiciona a favor d'un diàleg "pacífic" i "democràtic" entre les dues parts, reconeixent una entitat política a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les reaccions no s'han fet esperar. El secretari general de Diplocat, Albert Royo, ha dit en declaracions a l'ARA que el Parlament danès reclama una solució "democràtica" i "dialogada" per a Catalunya, "just allò que el govern i el Parlament català reclamen a l'Estat des de fa tres anys". "El català és a l'agenda internacional", ha dit. Ara bé, Royo ha denunciat "intenses pressions" de l'"aparell de l'Estat" a les autoritats daneses, la qual cosa, ha dit, pot haver provocat un canvi de posicions a les files dels grups polítics.

Malgrat que la majoria dels grups parlamentaris s'han posicionat a favor de buscar una sortida a la qüestió catalana, inclosos els dos partits que formen el govern —Socialdemokratiet (S) i Det Radikale Venstre (RV)—, el primer partit de la cambra —que lidera l'oposició— ha canviat el sentit del seu vot a última hora. En el debat de la setmana passada, Venstre s'havia mostrat predisposat a donar suport a la moció, però finalment ha votat en blanc. Royo atribueix aquest "canvi" a les pressions que denuncia de l'Estat.

Pel que fa a la resta de partits, socialistes, liberals, ecosocialistes i conservadors hi han donat suport, mentre que el partit del Poble Danès ha votat en blanc. Segons fonts de l'ANC de Dinamarca —que ha tingut un paper crucial perquè aquest debat arribi a la cambra—, la moció ha estat aprovada sense cap canvi respecte a la setmana passada, per 64 vots a favor, 41 en blanc i cap vot en contra.

El text de consens disposa que el Parlament danès "pren nota de l'explicació del govern de Dinamarca sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya" i opina que la "qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid".

Una solució "democràtica"

Nikolaj Villumsen va fer una interpel·lació parlamentària al ministre d'Exteriors danès, Martin Liedegaard, sobre el posicionament de Dinamarca en el debat sobre el dret a decidir de Catalunya. En concret, li va preguntar "com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l'àmplia majoria del Parlament català, la societat catalana i el govern català que vol celebrar un referèndum sobre la independència?". El diputat d'esquerra, en la seva intervenció, va assegurar que "una Europa moderna hauria de ser capaç de parlar de referèndums en comptes de resoldre conflictes a través de la violència". Va instar els diputats de la cambra a elevar el debat sobre l'autodeterminació a escala europea, ja que el que va passar a Escòcia el setembre passat, a parer de Villumsen, va ser "molt interessant".

El ministre d'Afers Exteriors, Martin Liedegaard, va reconèixer que Catalunya "va perdre el seu estatus el 1714" i que la Constitució espanyola "no reconeix les nacions que formen l'estat espanyol". En aquest sentit, ha demanat trobar una "solució democràtica per a casos com el de Catalunya".

stats