Parlament

D'Eduard Punset a Joan Laporta i Joan Ignasi Elena: els altres diputats que es van quedar sense grup al Parlament

La primera legislatura es va acabar amb 16 representants sense vincles amb la seva candidatura

BarcelonaLa diputada de Junts Cristina Casol passarà a ser diputada no adscrita al pròxim ple després que la direcció hagi decidit expulsar-la del partit aquest dilluns. El cas de Casol no és excepcional. Al llarg de les darreres legislatures, especialment a les primeres, nombrosos representants han marxat o han estat expulsats del seu grup però han mantingut l'escó. Aquesta mateixa legislatura, l'octubre del 2022, el diputat de Vox Antonio Gallego anunciava que deixava el grup, però no renunciava al seu escó. Ho feia després d'haver estat apartat com a portaveu adjunt al Parlament.

Diputats no adscrits al Parlament
Des de 1980
Cargando
No hay anuncios

Serien tres si no fos perquè un mes més tard que Gallego deixés Vox, el popular Daniel Serrano va ser readmès al PP després que el jutge arxivés la denúncia per agressió sexual que pesava contra ell. De fet, l'exsecretari general dels populars és l'únic dels tres que va entrar directament com a diputat no adscrit. La renúncia d'Eva Parera per encapçalar el projecte de Valents va fer que Serrano entrés com a diputat, tot i que la direcció li va reclamar que renunciés a l'acta per estar encausat.

A l'anterior legislatura només Elisenda Alamany va ser diputada no adscrita. Ho seria només dos mesos perquè acabaria renunciant a l'escó com ja va fer directament Joan Josep Nuet, del mateix grup. "El canvi de rumb" dels comuns des que Xavier Domènech va marxar del partit i es va canviar la direcció, amb Ada Colau al capdavant, va ser el motiu que van esgrimir per abandonar el projecte. Germà Gordó també seria l'únic en abandonar el vaixell la legislatura precedent. Va deixar el PDECat i el grup de Junts pel Sí, però no va cedir a les pressions per renunciar a l'escó arran de la seva imputació pel cas del 3%.

Cargando
No hay anuncios

Les víctimes del Procés al PSC

El Procés va fer que la legislatura del 2012 al 2015 fos moguda a les files socialistes. El rebuig al dret a decidir del PSC va fer que el setembre de 2014, Joan Ignasi Elena (líder del corrent Avancem) deixés el PSC i quedés com a diputat no adscrit. Al cap d'uns dies, però, renunciaria a l'escó. Pocs mesos després, Marina Geli (que havia deixat el PSC per fundar Més) també va deixar el partit, però es va quedar l'acta per poder representar "el socialisme sobiranista". Altres diputats com Àngel Ros o Rocío Martínez Sempere deixarien el Parlament directament.

Cargando
No hay anuncios

Joan Laporta també va viure moments convulsos a principis del 2011. Ell seria l'únic càrrec electe que del 2010 al 2012 passés a ser no adscrit després de trencar amb Solidaritat per la Independència (SI) per desavinences sobre la candidatura a les municipals a Barcelona, on s'acabaria presentant amb ERC. Quatre anys abans, a les files unionistes, José Domingo i Antonio Robles abandonarien Ciutadans el maig i el juny del 2009 per desavinences amb la cúpula i quedarien com a "no adscrits" –el grup de Cs el va representar Albert Rivera en solitari–. El setembre del mateix any, Robles dimitiria i Domingo es quedaria a la cambra catalana. Durant dues legislatures, en canvi, del 1999 al 2003 i del 2003 al 2006, cap diputat marxaria del seu grup.

Del 1995 al 1999 fins a set diputats van passar a ser no adscrits. L'octubre de 1996 van ser quatre (entre ells Àngel Colom), els que van deixar ERC per formar el PI, però es mantindrien al Parlament. També ho van fer Maria Olivares i Fidel Lora, del grup d'ICV, i el socialista Joan Blanch. També d'ERC provenia Josep Maria Reguant, l'únic diputat no adscrit del 1992 al 1995. Quatre anys abans, vuit diputats d'ERC, IC, CDS i el PSC trencarien amb el seu partit. El 1984 la crisi només va afectar el PP (llavors Aliança Popular), que va veure com perdia dos diputats al trencar-se la coalició.

Cargando
No hay anuncios

Però cap legislatura supera el rècord de diputats no adscrits de la primera. Fins a 16 càrrecs electes no formaven part de cap grup al final del mandat. La inclusió de personalitats de renom a les llistes va fer que alguns volguessin mantenir la seva independència els quatre anys, com ara Josep Benet, cap de llista del PSUC, partit que també patiria la fuga de quatre diputats. D'altres com Anton Cañellas o Eduard Punset deixarien la UCD per diferències de projecte. El divulgador científic seguiria com a diputat no adscrit, tot i afilar-se a CiU el 1982, fins que a finals d'aquell any renunciaria a l'acta al ser escollit per al Congrés.