El líder 'barbut' del PSC que ha dissenyat la via per apartar Borràs
Lidera l’estratègia jurídica del PSC i va pilotar els recursos del partit al TC durant el Procés
BarcelonaPer a un socialista de pedigrí com Ferran Pedret (Barcelona, 1979), fill dels històrics diputats del PSC Jordi Pedret i Lídia Santos, no haurien calgut gaires motius per entrar en política. Però si el 1993 va començar a militar a la JSC ho va fer empès per la indignació amb la guerra dels Balcans i marcat per una de les lliçons que el professor Juan de Mairena, personatge d’Antonio Machado, dedica als joves: feu política o algú en farà per vosaltres. I així ho va fer, i fins i tot va arribar a afiliar-se dues vegades al PSC: primer als 16 anys i, després que s’invalidés l’ingrés per un canvi en l’edat mínima als estatuts, als 18.
Jurista de formació i professió, amb un peu als moviments socials i trajectòria sindical a la UGT, Pedret és sobretot un home de partit, situat en l’ala més a l’esquerra (i catalanista) dels socialistes. Internament, de fet, se l’identifica com a líder dels barbuts, el grup de dirigents (amb barba) que es van conèixer a les joventuts i van acabar controlant diverses agrupacions de la federació de Barcelona, que ell mateix lidera –en cohabitació amb Jaume Collboni– des del 2014.
Dos anys abans s’havia estrenat com a diputat al Parlament i, com en l’executiva del PSC, s’ha ocupat dels temes de memòria històrica, autogovern i, també, de reglament. Lidera l’estratègia jurídica del PSC i va pilotar els recursos del partit al Constitucional durant el Procés, quan va ser portaveu adjunt al Parlament. Amb aquest bagatge, Illa el va situar aquesta legislatura a la mesa, on és el secretari primer.
Que hagi estat ell qui ha dissenyat la proposta de reforma del reglament del PSC per apartar Laura Borràs de la presidència no ha sorprès a ningú. Sí que ho ha fet, inclús al partit, que darrerament porti americana i corbata després d’anys de destacar per les seves camises bàsiques de coll mao. “De vegades vols subratllar el caràcter institucional”, explica ell, que nega que amb el canvi de look s’estigui postulant com a nou president de la cambra.
