Política 03/06/2020

El Parlament va avalar el 2003 i el 2015 que els expresidents poguessin compatibilitzar les seves oficines amb els consells d'administració

JxCat, la CUP, ERC i Cs reclamen que Montilla comparegui per explicar el seu fitxatge per Enagás

Aleix Moldes
4 min
L'expresident de la Generalitat José Montilla durant la seva compareixença a la Comissió d'Investigació sobre el Projecte Castor al Parlament

Cerdanyola del VallèsLa incorporació de l'expresident de la Generalitat José Montilla al consell d'administració d'Enagás, una de les empreses energètiques de l'Íbex-35, ha mogut enrenou en una part de la política catalana, que apunta a un cas més de portes giratòries –va ser ministre d'Indústria entre el 2004 i el 2006–. JxCat i la CUP han anunciat aquest dimecres que reclamen la seva compareixença al Parlament. I dijous al matí també ho ha fet Ciutadans i ERC. A part, també hi ha hagut veus, com la del dirigent de Cs Carlos Carrizosa, la de la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que han posat el crit al cel pel fet que Montilla mantingui oberta l'oficina d'expresident, tot i passar a ocupar un càrrec directiu en una empresa privada. El fet és, però, que ni ICV-EUiA –predecessora dels comuns– ni Esquerra es van oposar el 2003 i el 2015 –en aquest cas tampoc Ciutadans– a aquest supòsit. De fet, no hi va haver cap veu parlamentària que ho denunciés, tampoc la de la CUP.

La llei que regula l'estatut dels expresidents es va aprovar el 2003, pensada específicament per la situació de Jordi Pujol –i els presidents que el seguissin–, que després de 23 anys deixava la presidència de la Generalitat. Tots els grups de l'època (CiU, el PSC, ERC, ICV i el PP) hi van votar a favor sense ni tan sols presentar-hi esmenes. Bàsicament es tractava d'assignar un sou i una pensió de jubilació als expresidents i també els permetia tenir una oficina "per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin".

Aleshores ja es van regular incompatibilitats, específicament enfocades al sou i a la pensió, "incompatibles amb la percepció d’ingressos resultants de l’exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de l’administració de l’Estat com de la Generalitat, i de l’exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat". És a dir, prohibit combinar el sou d'expresident amb qualsevol altre. Però, en canvi, els grups no van considerar oportú regular cap incompatibilitat concreta pel que fa a les oficines.

Un escenari hipotètic

El 2015 la llei es va reformar. La motivació per fer-ho va tornar a ser Jordi Pujol, en aquest cas per haver confessat un any abans que havia mantingut diners irregulars a Andorra durant dècades. Va ser ICV-EUiA la que va presentar la reforma, però la majoria de grups es van sumar a una ponència que la va acabar aprovant amb un ampli consens –només Cs completament i el PP parcialment s'hi van oposar–. El punt clau va ser afegir diversos supòsits per revocar la condició d'expresident: de motu proprio, per una conducta inapropiada i per una condemna penal ferma –en els últims dos casos dotant al Parlament de l'última paraula–. Però els grups també van aprofitar per incorporar a la llei diverses qüestions en el capítol de transparència i incompatibilitats.

Es va establir el rendiment de comptes anual dels expresidents i fins i tot es va detallar específicament que el sou seria incompatible "amb la participació en consells d'administració d'empreses públiques i privades". Aleshores era una opció hipotètica, perquè ni Pujol –que va perdre la seva condició d'expresident– ni Pasqual Maragall ni José Montilla –que ja era senador– havien optat per aquesta sortida. Però, un cop més, no es va veure cap necessitat de regular incompatibilitats per a les oficines. Ara, quan Montilla s'incorpori al consell d'administració d'Enagás, ja no serà una hipòtesi, i l'expresident ja ha dit que té intenció de combinar la seva tasca a l'empresa amb la seva funció institucional, tal com li permet la llei.

El debat del 2015

El debat a l'hemicicle del Parlament el juny del 2015 es va centrar especialment en la confessió de Pujol i la necessitat de regular la revocació de la condició d'expresident. Però tots els grups van destacar la importància d'haver afegit qüestions rellevants per millorar la transparència i les incompatibilitats. Jaume Bosch (ICV-EUiA) va subratllar precisament "l'enduriment del règim d'incompatibilitats". "A partir d’ara, tant l’assignació mensual com la pensió dels expresidents passen a ser incompatibles no tan sols amb un càrrec públic, sinó també amb una feina o activitat en l’àmbit privat i en la participació en consells d’administració", va apuntar.

Des d'ERC, Sergi Sabrià va destacar precisament la importància de les oficines. "La base [de la llei] continua sent proporcionar a les persones que hagin sigut presidents la dignitat que els correspon i donar-los les eines necessàries per continuar la seva activitat institucional". Segons ell, el redactat de la llei –actualment en vigor amb una addició el 2019 per adaptar les tasques assistencials que necessita Maragall– "fa incompatible fer de lobbista professional a l’estil dels presidents i ministres de l’estat espanyol".

La CUP no va participar en la ponència –el diputat David Fernández ho va justificar pel fet de ser només tres diputats–, però va remarcar estar completament d'acord amb la reforma. "El més interessant és el principi d’equanimitat: és a dir, el que més cal celebrar és que restringeix moltíssim experiències que ja coneixem d’expresidents espanyols, que s’avorreixen als consells d’administració de Gas Natural malgrat que cobrin 120.000 euros l’any", va explicar.

David Bonvehí (CiU) incidia en les incompatibilitats i la transparència. "Crec que la gent ens ho demanava", va assenyalar. I, des del PSC, va defensar la reforma Rocío Martínez Sampere, que aquell dia s'acomiadava com a diputada. "Les lleis no són estàtiques. És important modificar-les a les realitats canviants: hi ha coses que segurament no vam tenir en compte quan vam legislar". Potser el 2015 tampoc van tenir en compte que un expresident es podria incorporar a un consell d'administració i mantenir l'oficina pública. El fet és que, per acció o omissió, no es va regular.

stats