PROCÉS SOBIRANISTA
Política 13/05/2015

El Parlament danès avala el diàleg sobre la independència

Set dels vuit grups diuen ‘sí’ a una solució “pacífica” i “democràtica” per Catalunya

Núria Orriols
3 min
El ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca, Martin Lidegaard, va respondre a la pregunta sobre l’autodeterminació catalana del diputat d’Aliança Roja-Verda.

BarcelonaAhir el procés sobiranista va traspassar fronteres. I no va ser per iniciativa de la societat civil o la paradiplomàcia de la Generalitat, sinó pel compromís d’un diputat danès amb el dret a l’autodeterminació. El Parlament de Dinamarca es va posicionar a favor del diàleg “pacífic” i “democràtic” sobre la independència. Així, el Folketinget reconeixia dues parts en la contesa: Catalunya com a nació i Espanya.

El debat va arribar a la cambra danesa arran d’una interpel·lació del diputat Nikolaj Villumsen de la formació d’esquerres Aliança Roja-Verda ( Enhedslisten) al ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca, Martin Lidegaard, que va haver de posicionar-se sobre l’afer. En concret, la pregunta era “¿com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l’àmplia majoria del Parlament català, que vol celebrar un referèndum sobre la independència?” En la seva intervenció, el diputat Villumsen va assegurar que “una Europa moderna hauria de ser capaç de parlar de referèndums en comptes de resoldre conflictes a través de la violència”, i en aquest sentit, va instar la cambra a elevar el debat sobre l’autodeterminació a escala europea. En el seu torn de resposta, el responsable d’Exteriors danès va fer un discurs pedagògic sobre la història de Catalunya, en què li va reconèixer la cultura pròpia. Va assegurar que Catalunya “va perdre el seu estatus el 1714” i que la Constitució espanyola “no reconeix les nacions que componen” l’estat espanyol. En aquest sentit, va demanar una “solució democràtica per casos com els de Catalunya”. Al posicionament del ministre, que va presentar una proposta de text per respondre a la interpel·lació, hi van donar suport set dels vuit grups de la cambra. Tots menys el partit xenòfob i euroescèptic Partit del Poble Danès. El text disposava que la qüestió de la independència de Catalunya és un “assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol de Madrid”. La votació formal de la moció es produirà dimarts que ve.

Reconeixement a Catalunya

En el debat, que va durar tres quarts d’hora, hi va haver picades d’ullet a la causa catalana, com la del diputat socialdemòcrata Jacob Lund. Va assegurar que si hi ha una majoria al Parlament de Catalunya que vol un referèndum s’hi ha de “donar suport”. També el socialista Holger K. Nielsen va dir que “hi ha molts exemples de violència contra minories a Europa” i que “és important trobar solucions pacífiques”. Al seu torn, la liberal Mette Bock va demanar que es “respectin” les “legítimes aspiracions de les regions que volen referèndums d’autodeterminació”.

Aquest debat va arribar al Parlament danès arran d’un acte que l’ANC de Dinamarca i Diplocat van organitzar a Copenhaguen amb diputats danesos al novembre. Va ser llavors quan Nikolaj Villumsen va interessar-se per portar la qüestió a la cambra. Des de llavors, el treball de l’ANC per “fer pedagogia” sobre el procés no ha parat. En declaracions a l’ARA, el portaveu de l’ANC Dinamarca, Carlos Villaró, va destacar el “consens” aconseguit i va asseverar que era un “senyal” a Madrid perquè mogués peça. Villaró espera que el debat s’estengui també a altres països nòrdics com Suècia i Noruega. Per part de Diplocat, Albert Royo -present a la cambra- valorava positivament l’esdeveniment i va assegurar que demostrava la “internacionalització”. A més va afegir que reafirmaven la posició catalana: “Apel·len al diàleg i a l’acord perquè ens expressem democràticament”. Fonts d’Exteriors del Govern també van remarcar la “importància” del debat, que “desmenteix l’Estat quan diu que Catalunya no és a l’agenda”.

Les noves delegacions, al Vaticà i el Marroc

Les noves oficines que la Generalitat obrirà “en les pròximes setmanes” s’ubicaran al Marroc i el Vaticà. Així ho van indicar fonts de la Generalitat, després que el Govern aprovés ahir el pla estratègic d’acció exterior 2015-2018, amb el qual es pretenen eixamplar les relacions internacionals de Catalunya. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va explicar que aquest pla, previst en un dels articles de la llei d’acció exterior que el govern central no va impugnar, preveu defensar els interessos de Catalunya mitjançant “la internacionalització de l’economia i la cultura” i promoure “una diplomàcia més moderna i eficaç, que doni suport als catalans a l’exterior”.

stats